Hotel Arts
Iris and Light | Hotel Arts
Iris and Light

14 edificis per visitar al 48H Open House BCN 2026

El 24 i 25 d'octubre teniu una cita amb l'arquitectura, amb visites guiades a 200 espais de la ciutat i rodalies

Rita Roig
Publicitat

Barcelona és plena de façanes singulars i reconeixibles. Però, com és l’interior dels seus edificis icònics? No hi ha dubte que ens agrada l'arquitectura, per això celebrem la nova edició del 48H Open House Barcelona, que t'obre les portes de més 200 immobles perquè descobreixis les cases particulars, les oficines i les joies arquitectòniques desconegudes de la ciutat. Tindràs 48 hores per gaudir de visites guiades gratuïtes de la mà d’arquitectes professionals! Nosaltres ja hem decidit quins espais volem explorar per dins. 

NO T'HO PERDIS: 25 joies arquitectòniques de Barcelona

Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

1. Torre de la Creu (Sant Joan Despí)

És la primera obra de Jujol, un dels col·laboradors més coneguts de Gaudí, a Sant Joan Despí. Construïda entre els anys 1913 i 1916, la casa destaca per la seva forma que parteix de cinc cilindres de diferents alçades, per l'ús del trencadís i per unes sinuoses escales de cargol. Però sobretot, el que la és la teulada plena de cúpules parabòliques, que segons la llegenda popular recorden un grapat d'ous i fan sigui també coneguda com la Torre dels Ous.

2. Caseta de Nines del Putxet

Imagina viure a la Barcelona del segle XX, en una casa amb jardí, i que la teva joguina sigui aquesta obra arquitectònica! Les casetes per a infants, popularment conegudes com a “casetes de nines” eren construccions senzilles, però aquesta construcció del Putxet destaca per la riquesa decorativa de les seves façanes, revestides amb trencadís. Per dins, hi ha habitacions que reprodueixen una casa real a escala reduïda, que ha estat restaurada recentment. 

Publicitat

3. Hotel Arts

Amb 154 metres d’alçada, l’Hotel Arts és un dels edificis emblemàtics del litoral barceloní i, durant un temps, era el més alt de la ciutat (ara ja superat per la Sagrada Família!). Vinculada als Jocs Olímpics del 1992, la torre va ser projectada per l’arquitecte Bruce Graham, de l’estudi nord-americà Skidmore, Owings & Merrill (SOM). El seu element més distintiu és l’exoesquelet d’acer blanc, una estructura portadora que envolta la façana de vidre i se’n separa aproximadament 1,5 metres, i que, lluny de quedar oculta, es converteix en protagonista de la seva expressió arquitectònica. 

4. Àtic per a en David

Aquest habitatge particular al barri de la Bordeta neix d'una reforma de MH.AP Studio feta sobre un pis de 70 metres quadrats. L'objectiu era aprofitar la llum que venia de la terrassa, ampliar la zona de dia del pis i no perdre cap habitació: per aixì la reforma reprograma el passadís qüestionant els límits convencionals, amb l’objectiu de guanyar amplitud espacial i visual. Ara, el passadís també és una cuina, uns armaris i uns tocadors, i arriba fins una sala d'estar que arriba a la terrassa. 

Publicitat

5. Casa degli Italiani

Al passatge de Méndez Vigo hi ha dos edificis noucentistes fusionats en un de sol que expliquen de la relació entre Barcelona i els italians que hi viuen. És la Casa degli Italiani, fundada el 1865, que al llarg dels anys ha acollit activitats culturals, socials i educatives erigint-se com a punt de trobada de la presència italiana a la ciutat. Amb una façana elegant i detalls clàssics, combina funcionalitat residencial amb espais d’ús social i associatiu.

.

6. Edifici CCOO de Catalunya

Unes vistes delicioses 360 graus de la ciutat s'albiren des d'aquest edifici ubicat a la confluència de la Via Laietana i el carrer de l’Argenteria: concretament des del singular templet clàssic que corona la façana de l'edifici CCOO Catalunya. 

Projectat per l’arquitecte Josep Domènech i Mansana i construït entre el 1922 i el 1927, l’any 1989, va ser ocupat per CCOO i, posteriorment, el Ministeri de Treball en va cedir l’ús als sindicats. Però pel camí, ha tingut diversos usos, com fer de refugi antiaeri o acollir un departament de la Generalitat republicana durant la Guerra Civil, o ser a seu del Sindicato Vertical durant la dictadura.

Publicitat

7. Masia Can Samsó (L'Hospitalet)

Una masia del segle XIX en mig de l'Hospitalet: Can Samsó és un dels darrers testimonis del passat agrícola de la ciutat. Abans estava envoltada de terres de conreu, però ara dels camps n'ha quedat un jardí espaiós de 3.000 metres quadrats que envolta aquest edifici rectangular amb planta baixa, pis i golfes amb un rellotge de sol a la façana. La masia continua sent de propietat privada de la família Samsó, i manté elements originals que la protegeixen com a bé cultural d’interès local. 

8. Palau del Marquès d'Alfarràs

Situat al parc del Laberint d'Horta, aquest edifici de més de mil anys d’història que ha passat per diverses mans i usos. El resultat és un palau de planta irregular amb una planta baixa, entresol, una planta noble i unes golfes, les façanes del qual confereixen al conjunt un interessant joc de perspectives. 

Els seus orígens es remunten al segle XI, quan l’edifici era només una torre de vigilància i més, tard, a finals del segle XIV, va ser propietat de Jaume de Vallseca, membre d’un dels llinatges més poderosos de Barcelona. Des del 1993, una part del palau ha estat utilitzada pel Centre de Formació del Laberint per impartir cursos i tallers de jardineria, agricultura i biodiversitat, i recentment s'ha obert a la ciutadania. 

Publicitat

9. Taller de l'escultor Pere Jou (Sitges)

Per entrar en aquest fascinant taller, caldrà que aneu fins a Sitges. Al carrer de Prat de la Riba, 13 hi trobareu aquest espai diàfan que descobrir l’obra d’un dels escultors de casa nostra. Jou es va inspirar pel noucentisme, el món antic i el medieval, per a crear escultures de talla directa: l'esperit del seu art es manté intacte en aquest estudi ple de rèpliques i peces originals que es poden veure des de tots els angles possibles. 

10. Torre de les Aigues del Tibidabo

Per accedir a aquest edifici, us caldrà fer reserva prèvia, però potser us val la pena per les vistes panoràmiques que ofereix i la seva singularitat. Guanyadora, l’any 1905, del Premi d’Edificis Artístics de l’Ajuntament de Barcelona, aquesta torre abastia d’aigua la Colònia del Dr. Andreu. I, alerta! Està ubicada al punt més alt de la ciutat (532 m sobre el nivell del mar). El dipòsit que hi ha a l'interior és de 100 m³ i, per accedir-hi còmodament, la torre incorpora un dels primers ascensors elèctrics de l’Estat espanyol.

Publicitat

11. Finca San Salvador

Una joia inacabada de Jujol feta de maó vist, ceràmica i esgrafiats. Aquest conjunt arquitectònic modernista que es troba entre el carrer de Pineda i el passeig de la Mare de Déu del Coll, a Gràcia. Només se'n van construir els fonaments, la casa del porter, les cavallerisses, el jardí i les dues tanques al carrer, i les obres es van haver d'aturar per la troballa d'una mina d'aigua al terreny, que el propietari va voler explotar econòmicament. A les galeries subterrànies de la planta embotelladora, Jujol va dissenyar diversos arcs parabòlics de maó vist: gràcies a l'Open House les podreu recórrer. 

12. Vestíbuls de la Casa Sayrach i la Casa Montserrat

Heu xafardejat mai el vestíbul d’alguna finca de l’Eixample des de fora? Alguns són més interessants que els espais on viu la gent! Entre baranes de marbre recaragoladíssimes, motllures, esgrafiats i rajoles de tota mena, els vestíbuls expliquen històries d’animals, paisatges i, fins i tot, personalitats barcelonines. Per l’Open House, pots fer una visita detalladíssima als rebedors de la Casa Sayrach i la Casa Montserrat, d’inspiració gaudiniana, però construïts quan la majoria dels arquitectes ja havien abandonat el modernisme.

Publicitat

13. Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

L'edifici que acull la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va ser reformat l'arquitecte Domènech Estapà. Aquest li va donar una nova façana i hi va construir dos observatoris, predecessors de l’Observatori Fabra, construït pel mateix arquitecte el 1094. A l’interior de l’edifici, hi destaquen la Sala d’Actes i les pintures murals de Fèlix Mestres, i la Sala dels Rellotges, amb una col·lecció espectacular de mecanismes com el rellotge astronòmic d’Albert Billeter, guanyador de la Medalla d’Or a l’Exposició Universal del 1888.

Més tard, va passar a ser el Teatre Català de la Comèdia. Durant la Guerra Civil, la CNT-FAI el va ocupar i, un cop acabat el conflicte, el Grup Balañà va readquirir el teatre i el va rebatejar amb el nom de Teatre Poliorama. 

14. Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella

Un monestir modernista als peus del Tibidabo. Santa Maria de Valldonzella és obra de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig. De maó vist i d'inspiració mudèjar i goticista, el conjunt inclou una església amb vitralls i reforços ornamentals, el cos adossat a aquesta i les dependències al voltant del claustre. Durant la guerra, el monestir es va reformar i ampliar seguint el llenguatge originari, i pensant a instal·lar-hi un sanatori antituberculós. Actualment, encara està en activitat: hi viuen nou monges que segueixen la vida monàstica de l'ordre del Císter. 

Recomanat
    Últimes notícies
      Publicitat