12 edificis per visitar al 48H Open House BCN 2023

Ara no s’hi pot entrar, però aquest castell que podria ser de l’època del Rei Artús va ser dissenyat per ser el cafè-restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888. Tot i l’aura medieval, l’edifici de Lluís Domènech i Montaner és una mostra del modernisme català primerenc; ho veiem en la façana d’obra vista i l’ús del ferro forjat per a la decoració. I com és que duu aquest nom? Doncs per una famosa obra de teatre satírica i cavalleresca de Serafí Pitarra que es va posar de moda a la ciutat mentre s’aixecava el castell. Actualment, és l’únic edifici que es conserva del recinte de la Ciutadella i, tot i que després de l’Exposició Universal va tenir diversos usos, ja fa uns anys que forma part del Museu de Ciències Naturals i només hi poden accedir els seus treballadors i investigadors.

Galeries, vitralls de colors, terres de mosaic hidràulic i voltes. Les Mont-rogenques són dos habitatges dins d’una casa unifamiliar del barri del Farró, que havia estat primer una construcció rural i, després, una casa modernista. La remodelació de l’espai conserva elements històrics de l’edifici sense renunciar a la modernitat, la flexibilitat i la sostenibilitat. L’edifici consta de grans portals que permeten accedir a sales centrals, comunicades verticalment entre elles, com un gran pati interior que vertebra la casa. Ah, i una dada important: en la reforma, es van inspirar en les descripcions que Mercè Rodoreda va fer de la seva casa de naixença. 

En aquest àtic prop de la Sagrada Família hi viuen els mateixos arquitectes que el van dissenyar. Paloma Martín i Pablo Pérez van estar dos anys investigant i reformant l’immoble per convertir-lo en un projecte pilot d’habitatge sostenible a Barcelona. Casa seva és un lloc preciós -amb un disseny modern, però que incorpora materials naturals com la fusta i la ceràmica- i amb bones vistes, sí, però allò que no es veu és igual d’important: l’espai és de baix impacte mediambiental, per tant, molt rendible econòmicament. 

Una ‘casa passiva’ al Poblenou. Gràcies a les obertures en parets, sostres i armaris, la visita per aquest singular habitatge us permetrà descobrir els sis principis d’una casa passiva: bona protecció solar; bon aïllament tèrmic i reducció de ponts tèrmics; ús de finestres eficients; reducció de les infiltracions d’aire, i ús de ventilació controlada amb recuperador de calor. El disseny és modern i l’espai interior es fusiona amb l’exterior a través de grans portes de vidre, tot sense renunciar a l’ús de materials de baix impacte mediambiental i amb una vida útil llarga, que fan reduir les emissions de CO2 un 92% respecte a una rehabilitació convencional.

Tots la coneixem. La suposada reforma del model penitenciari quedava plasmada en el disseny d’aquesta presó barcelonina. A la Model, l’arquitectura ens explica com concebíem el càstig pels qui havien desafiat la llei: per fora, les façanes austeres i, per dins, una distribució innovadora de sis naus distribuïdes radialment al voltant d’un panòptic central que permetia controlar els presos des d’un punt central d’observació. 

Les oficines de Ca La Dona, l’espai de trobada feminista que hi ha al barri Gòtic, són tota una meravella arquitectònica. Com que l’edifici és antiquíssim, les parets contenen un tram de l’aqüeducte romà de Barcelona, arcs de pedra medievals, part d’una galeria renaixentista i un jardí romàntic. La rehabilitació d’aquest espai singular va incloure obres a la coberta de l’edifici, per incloure-hi un hort urbà que gestiona l’entitat i un petit jardí japonès.

Al xamfrà del carrer de Balmes amb la Gran Via, hi ha aquest imponent edifici. En un inici hi vivia gent, però durant la Guerra Civil va quedar tan malmès que es va reconstruir, a càrrec de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, per allotjar la delegació de Barcelona de l’Institut Nacional de Previsió i, per tant, és una mostra de l’estil historicista que va imposar la dictadura franquista. Per aquest motiu, l’espai compleix totes les regles de l’arquitectura clàssica. Amb un gran atri central al final de l’entrada principal, cinc plantes i un àtic, la distribució ens recorda la Pedrera, ja que les habitacions són més a prop de l’exterior, cosa que comporta que la circulació es produeixi a través dels patis interiors, d’una mida més generosa que la típica de la resta d’edificis de l’Eixample. Des del 1983 l’edifici és seu central l’Institut Català de la Salut.

Envoltada de blocs de pisos, aquesta masia del 1880 resisteix. És a L’Hospitalet de Llobregat i el balcó de la planta principal té unes vistes privilegiades de la Rambla d’aquesta ciutat. La masia, catalogada com a bé cultural d’interès local, és un edifici de planta rectangular amb dos pisos, unes golfes, i un estable pel bestiar. Davant de la casa, es conserva un petit pati, que havia estat l’hort i l’era i, a l’interior, encara s’hi poden veure les pintures murals i dels sostres, els arrimadors ceràmics i altres elements tradicionals de la masia.

En aquest dipòsit d’aigua hi arribava l’aigua que havia d’abastir Barcelona. Venia del des de l’actual barri de la Trinitat Vella, però era en aquest edifici modernista on es clorava i des d’on es conduïa al nucli antic de la ciutat. Actualment, les dues infraestructures (la de la Trinitat Vella i la de la Trinitat Nova), tornen a estar connectades pel túnel que les unia sota l’avinguda Meridiana, fet que permet, finalment, mostrar el conjunt complet. Amb la visita, entendreu els reptes que Barcelona va tenir, durant el segle XX, per consolidar un sistema públic d’abastiment d’aigua.

En aquest bloc, hi caben 72 habitatges públics de lloguer social distribuïts en sis plantes, zones comunes i, als baixos, hi ha espai per a comerços o equipaments. El projecte és al barri de la Marina del Prat Vermell, en un encreuament de tres carrers que produeix una planta triangular amb un angle molt agut, tot un repte! A més, l’edifici segueix els criteris següents per ser NZEB -un habitatge consum gairebé zero- gràcies al disseny de les finestres, la protecció solar amb lames orientables i una façana ventilada.

Heu xafardejat mai el vestíbul d’alguna finca de l’Eixample des de fora? Alguns són més interessants que els espais on viu la gent! Entre baranes de marbre recaragoladíssimes, motllures, esgrafiats i rajoles de tota mena, els vestíbuls expliquen històries d’animals, paisatges i, fins i tot, personalitats barcelonines. Per l’Open House, pots fer una visita detalladíssima als rebedors de la Casa Sayrach i la Casa Montserrat, d’inspiració gaudiniana, però construïts quan la majoria dels arquitectes ja havien abandonat el modernisme.

L'Open House t'obre les portes de la icònica Casa Terrades, coneguda com la Casa de les Punxes. A dins, hi trobareu les oficines de l'edifici, un espai de co-working i un altre d’esdeveniments i també podreu pujar a la terrassa: fa 600 m² i ofereix vistes panoràmiques de la ciutat. Ah, i podreu entrar a dins de les punxes que caracteritzen l'edifici!

Si no sabeu quin edifici escollir per veure durant el festival, la Casa de les Punxes us pot servir de comodí, perquè és tot un festival d'estils arquitectònics: combina elements del gòtic nòrdic i plateresc amb elements populars catalans, com l’ús de plafons de ceràmica.