12 edificis per visitar al 48H Open House BCN 2022

Ep, que aquesta casa va arribar a estar en venda a Wallapop per més d'un milió d'euros! És la Casa Tosquella, i està a punt de ser reformada per a construir-se en una residència d'avis. Abans, però, l'Open House us ofereix l'oportunitat de recórrer els 866,96 m² de la finca, descobrir-ne el jardí, els treballs de forja i els estucs de la façana i també el seu interior, ple de vitralls i pintures amb motius vegetals i zoomòrfics. Una construcció original, que es troba entre el modernisme i l'estil neoàrab i que (el més important de tot!) té una història fascinant al darrere. 

Aquest edifici de 43 plantes i 154 metres d’alçària s’ha convertit en un dels elements més reconeixibles de l’’skyline’ barceloní. De fet, la Torre Mapfre és un dels gratacels més alts d'Espanya i el primer a Catalunya, fita que comparteix amb la seva veïna, la torre de l'Hotel Arts Barcelona. Situada en un punt immillorable (entre la platja de la Nova Icària i la del Somorrostro), és fàcil imaginar les vistes que l’edifici ens pot oferir de la ciutat: una panoràmica del mar i també una vista d’ocell de la Barceloneta, la Vila Olímpica i l’Hotel Wela. Per aquest edifici, caldrà fer reserva prèvia: us expliquem com. 

Quan Sant Gervasi de Cassoles era un nucli de cases unifamiliars envoltades de jardí, aquest edifici ja existia. Es conserva intacte i és d'aquestes cases que s'han de veure: d'aspecte noble, entre modernista i classicista, està envoltada d'un jardí preciós amb una bassa, plantes de tota mena i escultures. Per dins és tot un palau de luxe: té un vestíbul central presidit per una escalinata, un menjador de gala i l’anomenada 'sala goyesca', un saló d’estil borbònic i fins i tot una sala de ball. El jardí actual, recuperat darrerament, manté l’esperit del projecte original del paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier tot respectant els canvis que va fer-hi Joan Mirambell.

Aquest bloc de metall color groc és la Casa Collumpio. El seu estil modern i compacte contrasta amb les cases que l'envolten, que daten d'inicis del segle XX. La casa vol estar oberta al paisatge i al sol i per això té tota una façana de vidre que, convenientment, ofereix unes vistes immillorables a la pineda Parc Güell. A l’interior, els espais s'articulen en tres pisos que giren al voltant d’una peça central (amb les funcions de bany i d’emmagatzematge) i els mobles, alguns d’obra, serveixen per delimitar la resta d'espais. 

L'Open House t'obre les portes de la icònica Casa Terrades, coneguda com la Casa de les Punxes. A dins, hi trobareu les oficines de l'edifici, un espai de co-working i un altre d’esdeveniments i també podreu pujar a la terrassa: fa 600 m² i ofereix vistes panoràmiques de la ciutat. Ah, i podreu entrar a dins de les punxes que caracteritzen l'edifici!

Si no sabeu quin edifici escollir per veure durant el festival, la Casa de les Punxes us pot servir de comodí, perquè és tot un festival d'estils arquitectònics: combina elements del gòtic nòrdic i plateresc amb elements populars catalans, com l’ús de plafons de ceràmica. 

Transformar contenidors marítims en habitatges socials i sostenibles. Aquesta iniciativa de Julio Martínez Alcalde s'està portant a terme amb els alumnes dels graus superiors de Projectes d’Edificació i d’Obra Civil de l'Institut Provençana de l'Hospitalet de Llobregat. La premissa és clara: donar una segona vida a aquests contenidors i, de pas, solucionar problemes de l'habitatge actual com l'eficiència energètica. 

La seu del Col·legi de Notaris de Catalunya és una fusió de diferents estils. Actualment, l'edifici combina els elements clàssics de la primera seu, de caràcter monumentalista i d'estil sobri, i els elements moderns de les reformes posteriors. L'Open House te n'obre les portes perquè hi descobreixis un pati central, sales amb pintures decoratives, cortines de vellut, canelobres de vidre i una biblioteca força intimidant. 

Segur que has passat tants cops pel davant de la Torre Urquinaona que gairebé ni et fixes en l’edifici. Però, i si poguessis pujar a dalt d’aquest gratacel de 22 plantes? Descobreix el modern interiorisme d'aquest edifici icònic i aprofita l’Open House per gaudir de les vistes ens ofereix la torre… normalment només les poden veure els oficinistes de l’empresa de pisos turístics que treballen al seu interior.

Oasiurbà és una entitat que té la seu a Ciutat Vella. Ofereixen serveis tècnics, legals i socials per garantir el dret a l’habitatge digne a les veïnes de la ciutat i l'edifici on treballen val la pena de veure. Concretament, el seu pati té un jardí vertical sense substrat, ple de plantes bromèlies -plantes tropicals i americanes- que s'aguanten en una estructura molt lleugera i que no necessita gaire manteniment. 

Després de ser una fàbrica tèxtil, aquest recinte industrial de Can Batlló s'ha convertit la seu de Top Manta, una cooperativa activista pels drets dels migrants i la regularització. Des d'allà, Top Manta dona feina a unes trenta persones i organitzen tallers de formació. A més, també fan el seu propi marxandatge amb diverses màquines de costura, brodat i serigrafia. 

Una torre unifamiliar situada en un passatge de l'eixample acull l'Instituto Italiano di Cultura. És una casa de tipus anglès, de tres pisos d’alçària i té un jardí força especial que reprodueix una plaça italiana típica: una part central amb llambordes, taules i cadires, i una zona de vegetació amb un pebrer rosa, un dels arbres més antics i més alts de la ciutat. A l'interior, hi trobareu una biblioteca enorme, amb un fons de 19.000 volums en llengua italiana.

Un edifici de l'any 1928, creat per a acollir la cooperativa obrera La Lleialtat Santsenca, però que va ser expropiat pel franquisme. Després va ser fàbrica de torrons i sala de festes, en última instància. La rehabilitació d'H Arquitectes va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona 2017. Hi descobriràs una arquitectura respectuosa amb l'edifici existent i la conservació promoguda per les entitats del barri, i regida per principis de sostenibilitat pel que fa a il·luminació, ventilació i climatització, traient el màxim profit dels materials.