Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
1713 festa

Barcelona al 1713: festa tot l'any

Descobreix com eren les celebracions a la ciutat fa tres-cents anys

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

A la Barcelona de principi del segle XVIII, un de cada dos dies era festiu, cosa que obligava els comerciants a demanar permís per poder obrir algunes hores i evitar que el negoci se n'anés en orris. A la ciutat se celebraven cada any desenes de festes religioses i civils fixes, a les quals les autoritats sumaven celebracions pels més diversos motius. Si un rei es guaria del constipat, festa. Si el Papa proclamava un nova canonització, festa. Si una reina paria, festa també. I els barcelonins, al marge d'algun senyor botiguer enfadós, tot ho celebraven amb el mateix entusiasme. De fet, era tal l'engrescament, que sovint els capitosts de la ciutat intentaven posar-hi ordre. Sense gaire èxit.

L'arribada de Carles III a Barcelona
La tardor del 1705 va arribar a Barcelona l'arxiduc Carles d'Àustria, per jurar les Constitucions catalanes i ser proclamat rei. El 1701 havia fet el mateix Felip de Borbó, però aleshores les celebracions van passar amb més pena que glòria. Fou l'arribada de Carles III la que desfermaria la festa. En honor al nou rei es van celebrar processons (amb parada ineludible a la plaça Major del Born, el centre neuràlgic de la ciutat), focs d'artifici (l'estrident dèria dels barcelonins per la pólvora ja era aleshores ben arrelada), lluminàries (que convertien la nit en dia gràcies a candeles i torxes als edificis oficials i moltes cases particulars) i balls al carrer i al desaparegut Palau del Virrei del pla de Palau. Les festes reials es van revifar el 1708, arran del casament del monarca a Santa Maria del Mar, i continuarien durant els primers mesos del 1709, alienes als vaivens de la guerra, en un estat de disbauxa total que s'acostava a la inconsciència.

El Carnestoltes, la festa més popular
De les festes fixes de l'època, una de les més concorregudes era la processó de Corpus, amb el seguici dels gegants i figures del bestiari (l'àliga, el lleó, la mulassa). Era una celebració religiosa, però amb actituds profanes que ben sovint escandalitzaven les autoritats eclesiàstiques. Amb tot, si hi havia una festa que feia posar el crit al cel als bisbes, aquesta era la del Carnestoltes: la més popular i esbojarrada. Oficialment, se celebrava els tres dies anteriors al dimecres de Pasqua, però gairebé sempre s'allargava, avançant-ne l'inici al 28 de desembre. Eren setmanes d'autèntica barra lliure, per menjar i beure fins a rebentar, i per posar-se una màscara i aprofitar l'anonimat per insultar o tirar floretes al veïns i les veïnes. Els més agosarats vestien disfresses exòtiques, algunes sacrílegues, d'altres ben properes al transvestisme.

També t'agradarà

Els actes de la Diada
  • Què fer

Coincidint amb el Tricentenari, el centre de la ciutat s'omple d'espectacles, música, dansa i teatre la vigília de l'11 de setembre! La Diada d'enguany és, de ben segur, una de les més importants dels últims temps. No es commemoren 300 anys cada 11 de setembre, per això aquest 2014 s'han organitzat més actes que mai, els quals convertiran la vigília de la Diada en una autèntica festa que envairà diversos espais del centre de la ciutat. Actes institucionals, ofrenes, música, teatre i dansa ajudaran a escalfar motors la nit abans de l'11 de setembre més especial. Després de la tradicional ofrena floral al Fossar de les Moreres, la nit del 10 de setembre arrenca a les 20.20 h a la Llotja de Mar on, sota la direcció de Josep Maria Mestres, hi haurà una vetllada commemorativa que conjugarà text i música, història i futur amb la intervenció d'algunes de les primeres espases de la cultura catalana com Pere Arquillué, Emma Vilarasau, Clara Segura, Jordi Savall i la Capella Reial, Pere Martínez, Max Villavecchia o Maria del Mar Bonet, entre d'altres. Un cop acabat l'acte a la Llotja de Mar comença la Nit Blanca, que omplirà de dansa, música i teatre diferents espais del Barri de la Ribera, el Gòtic i el Parc de la Ciutadella. L'oferta és immensa i abraça molts espais del centre de la ciutat. Un dels plats forts de la nit és sens dubte la representació en primícia de l'obra 'La ira dels peixos'. Per primer cop, l'espectacle inaugural de la Fira de Tàrrega s'estrena en primícia a la ca

Assaborir el 1714
  • Restaurants

Restaurants d'arreu del país ofereixen enguany plats com els que es cruspien en Casanova o en Villarroel El més vist Cinema a la fresca: tota l'agenda A l'estiu, diversos espais de Barcelona es transformen en cinemes a la fresca. Aquí teniu la cartellera completa! El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els a

Publicitat
Els concerts del Tricentenari
  • Música

Al llarg del 2014 i per tot Catalunya, prepareu-vos per gaudir de la millor música catalana, des del barroc fins l'actualitat La commemoració dels 300 anys dels fets de 1714 també passa per la música i aquest any arriba ben farcit de concerts que proposen un recorregut pel panorama musical català. La programació, que inclou més d’una cinquantena d’artistes, fa espai a estils diversos de la música de casa nostra. Des de la música barroca fins a la música més actual, sonaran al llarg del territori. Compra entrades a Time Out 46 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona: Wayne Shorter Quartet Sense contemplacions: ser avui afortunats contemporanis del Wayne Shorter Quartet només admet comparacions, per exemple, amb aquells ciutadans vienesos que van ser testimonis (potser meravellats, potser desconcertats) del que s´ha anomenat l´estil tardà de Ludwig van Beethoven, quan el geni de Bonn componia obres com els cinc últims quartets de corda o la cèlebre Simfonia número 9. I a més a més el festival de jazz de Barcelona ha estat testimoni privilegiat d´aquesta última aventura de Shorter, una alineació que la història del jazz recitarà de memòria en el futur: Wayne Shorter, Danilo Pérez, John Patitucci, Brian Blade. Música gairebé còsmica, difícil de definir en paraules, i que ha tingut una recent entrega discogràfica, Without A Net, que ja és essencial. Un dels grans quartets de la història de la música, molt més enllà del jazz. 46 Voll-Damm Festival Internacional de Ja

15 propostes per la Diada
  • Què fer

Seleccionem les principals activitats culturals per conmemorar aquest any històric Les commemoracions del tricentenari s'estenen per tot el territori amb un munt d'activitats culturals engrescadores: visites guiades, excursions, exposicions... us n'hem seleccionat 15 perquè no us perdeu res d'aquest any històric i de pas visiteu algunes poblacions catalanes que van tenir protagonisme durant la guerra de succesió. L'heroi de Sant Hilari Sacalm Sant Hilari Sacalm prepara un seguit d’activitats entorn de Josep Moragues i Mas, heroi de la Guerra de Successió nascut a la població selvatana el 1669. Moragues va ser un flagell de les tropes borbòniques des del 1705, primer amb els miquelets i després com a general i governador de Castellciutat. Acabada la guerra, fou torturat i esquarterat, i el seu cap, penjat durant dotze anys al portal del Mar de Barcelona. A la capital catalana, Barnasants li organitza al març un concert d’homenatge. La caiguda de Tortosa Un passeig per les muralles de Tortosa és una bona manera de rememorar el setge de la capital del Baix Ebre, iniciat el 9 de juny del 1708 i que va acabar el 15 de juliol, amb l’ocupació de la ciutat per 30.000 soldats borbònics comandats pel duc d’Orleans. La caiguda de Tortosa, que va comportar, de retruc, la del Regne de València, va convertir la ciutat en una de les principals bases d’operacions de Felip V al Principat. Una nissaga de militars austriacistes Entre els generals amb una participació activa en la Guer

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat