Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El Tricentenari a Catalunya: 15 propostes

El Tricentenari a Catalunya: 15 propostes

Seleccionem les principals activitats culturals per conmemorar aquest any històric

Castell cardona
Per Xavier González Toran
Advertising

Les commemoracions del tricentenari s'estenen per tot el territori amb un munt d'activitats culturals engrescadores: visites guiades, excursions, exposicions... us n'hem seleccionat 15 perquè no us perdeu res d'aquest any històric i de pas visiteu algunes poblacions catalanes que van tenir protagonisme durant la guerra de succesió.

L'heroi de Sant Hilari Sacalm

Sant Hilari Sacalm prepara un seguit d’activitats entorn de Josep Moragues i Mas, heroi de la Guerra de Successió nascut a la població selvatana el 1669. Moragues va ser un flagell de les tropes borbòniques des del 1705, primer amb els miquelets i després com a general i governador de Castellciutat. Acabada la guerra, fou torturat i esquarterat, i el seu cap, penjat durant dotze anys al portal del Mar de Barcelona. A la capital catalana, Barnasants li organitza al març un concert d’homenatge.

La caiguda de Tortosa

Un passeig per les muralles de Tortosa és una bona manera de rememorar el setge de la capital del Baix Ebre, iniciat el 9 de juny del 1708 i que va acabar el 15 de juliol, amb l’ocupació de la ciutat per 30.000 soldats borbònics comandats pel duc d’Orleans. La caiguda de Tortosa, que va comportar, de retruc, la del Regne de València, va convertir la ciutat en una de les principals bases d’operacions de Felip V al Principat.

Advertising

Una nissaga de militars austriacistes

Entre els generals amb una participació activa en la Guerra de Successió destaca Rafael Nebot i Font, present en les campanyes de València i l’Empordà i en la defensa de Barcelona i Cardona. Era el més gran de cinc germans, militars de carrera nascuts a Riudoms, que ben aviat es van posar al servei de Carles d’Àustria. A la vila del Baix Camp es conserva la casa pairal dels Nebot, actualment coneguda com a Cal Gallisà, on cada 11 de setembre es realitza una ofrena floral.

L'inexpugnable castell de Cardona

Durant 34 dies, al final del 1711, Cardona va patir un ferotge setge per part de l’Exèrcit borbònic. Finalment, la vila va caure en mans de Felip V, però no així el castell, que va resistir fins al final de la guerra a Catalunya. Només la caiguda de Barcelona l’11 de setembre del 1714 va portar a la capitulació del castell set dies més tard. Entre les moltes activitats que organitza l’Ajuntament de Cardona per commemorar el Tricentenari, es troba una visita guiada al recinte del castell.

Advertising

Manresa, vila cremada

La resposta de l’Exèrcit borbònic a la resistència d’algunes viles catalanes a acceptar l’obediència de Felip V va ser ben sovint la seva crema. Aquesta tàctica del terror es va aplicar a Manresa el 13 d’agost del 1713. Gairebé la meitat de la ciutat va quedar destruïda per les flames. En record d’aquest fet, així com per rememorar l’impacte de la Guerra de Successió a la comarca, la capital del Bages organitza aquest 2014 visites guiades, conferències, exposicions i espectacles musicals.

La fortalesa de Castellciutat

Governat per Miquel de Moragues, el castell de Castellciutat va ser fonamental per dificultar l’entrada de tropes franceses que venien a donar suport a l’Exèrcit de Felip V, fins que el 28 de setembre del 1713 la fortalesa es va rendir. L’Ajuntament de la Seu d’Urgell prepara una exposició a l’Espai Armengol, la rehabilitació i senyalització de la Torre Solsona i un seguit de xerrades dins el cicle 'Parlem d’Història'.

Advertising

Els miquelets a Sitges

El gener del 1714 es va crear l’Exèrcit Català de l’Interior, a les ordres del marquès de Poal, per tal de revoltar les viles catalanes ocupades per les tropes borbòniques i trencar així el setge de Barcelona. El maig del 1714, els miquelets a les ordres del marquès van recuperar per uns dies Sitges, ocupada des del juliol del 1713. L’ofensiva, però, com a la resta del Principat, va fracassar. La Comissió del Tricentenari de Sitges analitza aquests fets en una sèrie de conferències i activitats.

Talamanca, la darrera victòria

El 13 d’agost del 1714 l’Exèrcit de Felip V va atacar Talamanca, reducte austriacista a l’interior del país, que dificultava la conquesta de Barcelona. Els atacants borbònics van ser foragitats l’endemà per les tropes del marquès de Poal, en la que seria la darrera victòria de l’Exèrcit Català de l’Interior; un triomf estèril, ja que la derrota final era inevitable, però d’alt valor simbòlic. Un memorial amb plafons explicatius rememora avui dia la batalla ocorreguda en aquesta població bagenca.

Advertising

La llar de Rafael Casanova

Moià és una parada ineludible per a tot aquell interessat en la Guerra de Successió a Catalunya. La casa on va néixer el 1660 Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona, al capdavant de la resistència de la capital catalana davant el setge borbònic, és actualment un museu amb una completa explicació de la seva vida. A la capital del Moianès també s’hi celebra, al setembre, la festa barroca Retorn al 1714, que recupera per uns dies l’esperit de la vila a l’època.

L'últim refugi del conseller

Ferit l’11 de setembre del 1714, en la presa borbònica de Barcelona, Rafael Casanova va marxar a Sant Boi de Llobregat, on va passar els darrers anys de la seva vida, a la casa de la família de la seva dona. L’edifici acull avui el Museu de Sant Boi, amb una sala dedicada al conseller en cap i que fins l’octubre del 2014 acull l’exposició Sant Boi al segle XVIII. Un segle d’entre guerres. A la vila també es pot visitar la tomba de Casanova, a l’església de Sant Baldiri.

Mostra'n més

També t'agradarà...

Què fer, Rutes i passejades

Refugis antiaeris de Barcelona

Seguim la pista d'alguns dels refugis antiaeris de la ciutat, un subsòl tan fresc com carregat d'història Barcelona a vista d'ocell i a través de la Carta Arqueològica és una ciutat tenyida de punts vermells. Ens aturem als refugis construïts per civils a partir de 1936 per protegir-se dels atacs aeris que van ennegrir la ciutat ara fa 75 anys. Se n'han documentat 1.387 –es calcula que s'haurien arribat a obrir fins a 1.400 espais de defensa passiva–, però la majoria es van tapiar al final de la guerra i ara són pocs els accessibles. Agafeu jaqueta i una llanterna per baixar als refugis, l'ambient és humit. Cal res més? Curiositat per la història, que s'iŀlustra als passadissos de la ciutat subterrània.    El 307 de la llista En comptes de noms, cada refugi s’identificava amb un número i nosaltres optem per iniciar la ruta al 307. El refugi del MUHBA és un dels 60 que van construir a Poble-sec i podria haver acollit 2.000 persones al llarg de 200 metres de túnels. A dins seiem en silenci per respirar la tranquil·litat i l’ordre que es reclamava als veïns. Dones, nens i ancians accedien al refugi en sentir la sirena i s’hi resguardaven entre deu minuts i dues hores. Res de matalassos per fer-hi nit, i prohibit fumar, per no consumir oxigen. 12 metres sota terra Ens plantem al refugi de la plaça del Diamant. Imaginem com devia ser el descens pels 44 esglaons fins al subsòl, un petit viatge als inferns al qual renunciaven algunes famílies. Mireu la volta catalana impecable, una

Clubs

Anarquia i 'birra fría'

Recorregut pels bars llibertaris de Barcelona Si trobeu que Barcelona va camí de convertir-se en un parc temàtic –si és que no ho és ja– i n'esteu farts d'alienants macroespais d'ocio nocturn capitalistes, dissenyats per a buidar-vos les butxaques, aquesta és la vostra llista: un recorregut pels bars més llibertaris i anarcos de Barcelona, on abunda la cervesa barata, l'art arriscat i la gent que aposta per l'amor lliure, que de ben segur voldran compartir amb volsatres. Les revolucions comencen a la barra. Bars llibertaris, associatius i combatius! 23 Robadors Entra una puta força col·locada a quarts de nou del vespre. El bar, desert. Vol anar al lavabo. “És a dalt, puja, puja!” li diu en Joan amb el seu somriure resplendent. En Joan, un humanista amb un cor com una casa de pagès, és un dels tres socis de Robadors 23. El local és l’excasa d’un altre dels socis, l’August, un metge dandi amb fal·lera pel jazz. El tercer és l’Albert, flamenquista acèrrim, i la família la completen en Yussuf, la Fadwa i l’Alí, el nostre Freddy Mercury pakistanès particular. El carrer d’en Robadors és tot allò que defineix el barri xino: cadires a la fresca, xivarri i batusses, putes, camells i corredisses, insults i afalacs desmesurats... Tot al màxim, res de mitges tintes. No t’hi avorreixes. En aquest caos de vegades violent i a punt de desaparèixer –sembla que finalment la nova seu de la Filmoteca obrirà aquest desembre– Robadors 23 s’alça com un oasi on tothom hi pot entrar i dir la seva, o

Advertising

Restaurants independentistes

Farts de menjadors botiflers? A Barcelona encara queden locals on la càrrega ideològica combina amb la bona taula El 11-S, molts de vosaltres segurament dinareu aprop de la zona on us hagi tocat fer de baula de la Via Catalana. Penseu que del migdia fins a les 17.14 h. hi ha molts minuts, i cal alimentar-se bé. Per convertir aquest dimecres en una experiència nètament independentista, feu un cop d'ull a veure si la Via Catalana passa per davant d'algun d'aquests restaurants de la terra. Són llocs que remouen consciències però no pas estòmacs. Terra d'escudella En aquest aspecte, la paella pel mànec la tenen al veterà Terra d'Escudella. Aquest establiment, que primer va obrir com a centre de documentació l'any 2001 a Sants, sota el nom d'Arran, com a associació cultural i llibreria, es va independitzar com a restaurant a seques l'any 2005. Sota el nom de Terra d'Escudella, el cuiner i activista políticogastronòmic -així es defineix Roger Sànchez- explica que va voler "projectar-se professionalment en la gastronomia" i alhora "cobrir un buit que a Barcelona faltava: el de la gastronomia catalana popular". És a dir, la que contempla bona cuina tradicional catalana en menús a menys de deu euros i coberts de nit a vint.Inspirats en "el receptari de les fondes del segle XIX, tota una mina de cuina deliciosa i barata, la feina de l'historiador gastronòmic Jaume Fàbrega i receptes de família i amics", han aixecat una extensa i apetitosa carta. Que també t

Viatge

Escapades d'hivern a les comarques de Barcelona

48 hores a Osona Només amb la capital d'Osona ja hi podríem estar tot el cap de setmana. I de fet hi passarem força hores en aquesta escapada, a Vic. Aprofitarem també aquestes 48 hores per a acostar-nos a d'altres pobles de la Plana, com Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta, o agafar la bicicleta o muntar a cavall per conèixer els entorns naturals. 48 hores al Maresme Els hiverns al Maresme són d'allò més suaus, o sigui que ens atrevim a recomanar-vos en aquesta sortida un parell d'itineraris pels boscos de pins i alzines que cobreixen les seves muntanyes. La majoria de propostes que us fem, però, transcorren per Mataró. I als que us agrada el dolç us llepareu els dits, ja que començarem les nostres passes entrant a les pastisseries per a endrapar coca de Llavaneres o neules tradicionals. 48 hores al Vallès Occidental No és un mer coixí de ciment entre el cap i casal i la Catalunya Central amb un esplendorós passat tèxtil. La segona comarca més poblada del Principat i l'única amb dues capitals –siameses i sempre com gat i gos– no amaga, només, quatre pins aprofitables, sinó tot un bosc espès de propostes urbanes i naturals que estalvien als barcelonins haver d'anar més enllà. Doneu-nos la mà en un càlid volt hivernal pel paisatge de 12 de cada 100 catalans. 48 hores al Bages El cor del país... Si fins i tot en té forma, de cor! Si l'entradeta pretengués ser més poètica que pràctica, no hauria arrencat pas amb la suada metàfora cardíaca. El lloc és tan comú –i tan queco– com

Advertising