Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Barcelona al 1713: la ciutat del vici

Barcelona al 1713: la ciutat del vici

La Barcelona de principi del segle XVIII era víctima d’una ludopatia desbocada

1713: vicis definitiva
Per Xavier González
Advertising

Riu-te'n, dels perills d'Eurovegas. La Barcelona de principi del segle XVIII era víctima d'una ludopatia desbocada. La passió pel joc dels barcelonins s'estenia per tots els racons de la ciutat, i fos quin fos el joc escollit, sempre anava acompanyat d'apostes. El joc sense juguesques no era pas joc.

De la taula al llit
Els jocs més populars eren les cartes, els daus i l'auca. Aquest darrer era un invent català de final del segle XVI, exportat a Europa, i que funcionava de manera similar a la ruleta: s'apostaven quantitats a nombres o dibuixos d'un taulell, i per escollir  l'afortunat, en comptes de fer rodar la boleta, es treia el nombre o el dibuix d'un sac.

L'èxit d'aquests jocs es devia a la poca infraestructura que requerien: només una taula. I de taula, en tenies a casa, però també en trobaves als hostals i les tavernes, on es practicava un altre dels vicis favorits dels barcelonins: la ingesta de vi. Les autoritats municipals i religioses intentaven eradicar el joc tavernari, perquè sabien que de la combinació de juguesques i alcohol no en sortia res de bo: si els jugadors no acabaven a trompades, ben probable és que acabessin de putes.

La prostitució a Barcelona estava prohibida, i els bordells, desterrats fora muralles. Tot i així, per la ciutat circulaven prostitutes encobertes, dones que complementaven els seus escassos recursos amb el negoci de la carn. Satisfeien les necessitats dels jugadors de taverna, però també d'estudiants, soldats, nobles i, si feia falta, de les autoritats municipals i religioses. Els clergues, de fet, quan el celibat els donava massa maldecaps, gaudien dels serveis de les conegudes com a "putes de frares".

L’esport ‘vintage’
Una manera d’allunyar els jocs de taula de les tavernes, o d’intentar-ho, va ser tolerar- lo als triquets. Els triquets eren espais de joc oberts al públic, apareguts al llarg del segle XVII per acollir dos populars jocs de pilota, d'aquells que avui dia en diríem esports. Els havien posat de moda els francesos i feien furor a tot Europa. Eren el jeu de paume, anomenat aquí joc de raqueta, i el jeu de mail, conegut com el joc de l'argolla. El primer era un clar antecedent del tennis. El segon, del croquet i el golf, i també, en versió reduïda de taula, del billar.

A la Barcelona de la Guerra de Successió hi havia uns vint triquets, regentats per espavilats menestrals que els construïen als seus horts per fer un sobresou. No cal dir que els espectadors que hi assistien, ho feien més per gastar-se el calerons en apostes, que no pas per admirar la bellesa d'un 'passing shot' o d'un 'swing'. I si no en tenien prou, sempre es podien escurar les butxaques en els jocs de taula de les sales annexes.

A mig camí entre el poliesportiu i el casino, els triquets no només no trencaven el cercle viciós del joc, sinó que tampoc van servir per separar-lo d'altres pecats. La gran majoria es van instal·lar en zones de tavernes, a la perifèria de la ciutat, a tocar de les muralles de llevant i de la Rambla, ben a prop dels portals per on se sortia de Barcelona, camí dels bordells dels afores. Als portals, per cert, per si a algú encara li quedava una moneda, era freqüent trobar-hi taules de joc improvisades al mig del carrer, per a escàndol del Consell de Cent, que el 1712 ordenaria prohibir-les.

La diversió més bèstia
Les juguesques més fortes, a Barcelona, es feien en el joc de les pedrades. No queda clar si el nombrós públic que el contemplava s'hi jugava diners, però els participants sí que hi apostaven fort, ja que s'hi jugaven la vida. El joc era tan senzill com brutal: dos bàndols es reunien en una plaça, un carrer ample o un descampat i, animats per una massa exaltada, es dedicaven a llançar-se pedrades els uns als altres, fins que l'indret quedava farcit de ferits i algun mort. Sembla que tan innocent diversió tenia els seus orígens en les batalles de taronjades dels estudiants universitaris per Carnestoltes, i cal suposar que es va acabar durant el setge final de la ciutat, quan als barcelonins, en comptes pedres, els van començar a ploure bombes.

També t'agradarà

Què fer

Els actes de la Diada

Coincidint amb el Tricentenari, el centre de la ciutat s'omple d'espectacles, música, dansa i teatre la vigília de l'11 de setembre! La Diada d'enguany és, de ben segur, una de les més importants dels últims temps. No es commemoren 300 anys cada 11 de setembre, per això aquest 2014 s'han organitzat més actes que mai, els quals convertiran la vigília de la Diada en una autèntica festa que envairà diversos espais del centre de la ciutat. Actes institucionals, ofrenes, música, teatre i dansa ajudaran a escalfar motors la nit abans de l'11 de setembre més especial. Després de la tradicional ofrena floral al Fossar de les Moreres, la nit del 10 de setembre arrenca a les 20.20 h a la Llotja de Mar on, sota la direcció de Josep Maria Mestres, hi haurà una vetllada commemorativa que conjugarà text i música, història i futur amb la intervenció d'algunes de les primeres espases de la cultura catalana com Pere Arquillué, Emma Vilarasau, Clara Segura, Jordi Savall i la Capella Reial, Pere Martínez, Max Villavecchia o Maria del Mar Bonet, entre d'altres. Un cop acabat l'acte a la Llotja de Mar comença la Nit Blanca, que omplirà de dansa, música i teatre diferents espais del Barri de la Ribera, el Gòtic i el Parc de la Ciutadella. L'oferta és immensa i abraça molts espais del centre de la ciutat. Un dels plats forts de la nit és sens dubte la representació en primícia de l'obra 'La ira dels peixos'. Per primer cop, l'espectacle inaugural de la Fira de Tàrrega s'estrena en primícia a la ca

Restaurants, Restaurants

Assaborir el 1714

Restaurants d'arreu del país ofereixen enguany plats com els que es cruspien en Casanova o en Villarroel El més vist Cinema a la fresca: tota l'agenda A l'estiu, diversos espais de Barcelona es transformen en cinemes a la fresca. Aquí teniu la cartellera completa! El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els a

Advertising
Música

Els concerts del Tricentenari

Al llarg del 2014 i per tot Catalunya, prepareu-vos per gaudir de la millor música catalana, des del barroc fins l'actualitat La commemoració dels 300 anys dels fets de 1714 també passa per la música i aquest any arriba ben farcit de concerts que proposen un recorregut pel panorama musical català. La programació, que inclou més d’una cinquantena d’artistes, fa espai a estils diversos de la música de casa nostra. Des de la música barroca fins a la música més actual, sonaran al llarg del territori. Compra entrades a Time Out 46 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona: Wayne Shorter Quartet Sense contemplacions: ser avui afortunats contemporanis del Wayne Shorter Quartet només admet comparacions, per exemple, amb aquells ciutadans vienesos que van ser testimonis (potser meravellats, potser desconcertats) del que s´ha anomenat l´estil tardà de Ludwig van Beethoven, quan el geni de Bonn componia obres com els cinc últims quartets de corda o la cèlebre Simfonia número 9. I a més a més el festival de jazz de Barcelona ha estat testimoni privilegiat d´aquesta última aventura de Shorter, una alineació que la història del jazz recitarà de memòria en el futur: Wayne Shorter, Danilo Pérez, John Patitucci, Brian Blade. Música gairebé còsmica, difícil de definir en paraules, i que ha tingut una recent entrega discogràfica, Without A Net, que ja és essencial. Un dels grans quartets de la història de la música, molt més enllà del jazz. 46 Voll-Damm Festival Internacional de Ja

Què fer

15 propostes per la Diada

Seleccionem les principals activitats culturals per conmemorar aquest any històric Les commemoracions del tricentenari s'estenen per tot el territori amb un munt d'activitats culturals engrescadores: visites guiades, excursions, exposicions... us n'hem seleccionat 15 perquè no us perdeu res d'aquest any històric i de pas visiteu algunes poblacions catalanes que van tenir protagonisme durant la guerra de succesió. L'heroi de Sant Hilari Sacalm Sant Hilari Sacalm prepara un seguit d’activitats entorn de Josep Moragues i Mas, heroi de la Guerra de Successió nascut a la població selvatana el 1669. Moragues va ser un flagell de les tropes borbòniques des del 1705, primer amb els miquelets i després com a general i governador de Castellciutat. Acabada la guerra, fou torturat i esquarterat, i el seu cap, penjat durant dotze anys al portal del Mar de Barcelona. A la capital catalana, Barnasants li organitza al març un concert d’homenatge. La caiguda de Tortosa Un passeig per les muralles de Tortosa és una bona manera de rememorar el setge de la capital del Baix Ebre, iniciat el 9 de juny del 1708 i que va acabar el 15 de juliol, amb l’ocupació de la ciutat per 30.000 soldats borbònics comandats pel duc d’Orleans. La caiguda de Tortosa, que va comportar, de retruc, la del Regne de València, va convertir la ciutat en una de les principals bases d’operacions de Felip V al Principat. Una nissaga de militars austriacistes Entre els generals amb una participació activa en la Guer

Advertising