L’equip de rugby del Barça ha celebrat aquest any el centenari de la seva secció i tretze dels seus jugaran a la Foixarda amb els colors de Catalunya en un partit amb Euskadi per commemorar el Tricentenari. Suposem que Rajoy no hi assistirà. Les patinades hi estan assegurades.
Proliferen per la ciutat i fins i tot se’ls han habilitat espais perquè no emprenyin els vianants amb la seva dèria per lliscar sobre rodetes. Això sí, de la plaça dels Àngels ja no hi ha qui els tregui. Se l’han feta seva i s’han arribat a convertir en una atracció. Són model d’equilibri i tenacitat.
Tampoc ja no hi ha qui tregui la pista de gel instal·lada a la plaça de Catalunya per a desesperació dels ciutadans que volem circular per aquesta Barcelona que se’ns fa petita. A diferència d’altres pistes a l’aire lliure, aquesta és lletja amb ganes: sembla un hivernacle per plantar-hi cols.
L’últim atac al moviment llibertari i, concretament el desallotjament de la històrica Kasa de la Muntanya, és una patinada que juga a favor de la fabricació de més descontents del sistema. Moltes gràcies per fer tanta feina per continuar amb la lluita per a una societat més justa.
Memorable el moment en què un dels atacants de la llibreria cau de cul, però per patinades les dels tuitaires que acusaven els realitzadors del vídeo promocional de fer un fake massa fals, assenyalant-los els errors com uns mestretites. Esclar, era una paròdia! Publicitat intel·ligent.
A la passada edició del Temporada Alta van presentar Los esqueiters, una obra que treu suc a aquests protagonistes dels nostres carrers teatralitzant els seus moviments i enfrontant-los al pensament grecollatí gràcies a un parell de personatges que els interpel·len. Quina barreja!
Aquest sí que patina amb el Cas Gürtel i per fets molt greus, però és una anècdota el que el col·loca en aquest top. Li van patinar les neurones en dir: “Puc haver ficat la mà [adjudicant contractes], ho he dit mil vegades, però no la pota”; és a dir, se li va escapar la (possible) veritat.
El diputat va tenir un lapsus propi d’un republicà quan, en plena promoció indepe, va dir a Mèxic que els catalans volíem ser com “la República de Noruega”, destronant així el pobre Harald V. Té excusa: com a bon novel·lista es despista, però els mexicans encara al·lucinen.
Els personatges públics, naturalment, són una bona mina de patinades. L’alcalde Trias va ficar la pota en felicitar l’equip de waterpolo per una medalla que mai no havia guanyat, però això va ser el setembre del 2012. Totes les patinades dels polítics fossin tan lleus i caduques com aquesta!
Ella sí que pot continuar patinant. Filla de Caldes d’Estrac, ha estat la campiona júnior de Barcelona 2014 de patinatge artístic. La competició en l’àmbit català l’ha guanyada Nadia Alsinet, de Tordera. En la classificació no hi trobem cap barcelonina. Què espereu, reines? A rodar!
Des de Gaudí fins a Carmen de Mairena, passant per ciutadans com Joan Clos, La Monyos o Jesús Lizano. Seleccionem els personatges més curiosos de la ciutat N'hi ha a tots els barris. Ja siguin cantants, exalcaldes, assassins, prostitutes o arquitectes, a Barcelona mai n'han faltat de personatges curiosos. Uns pels seus deliris, altres pel seu talent avançat en el temps o bé per la seva excentricitat, s'han guanyat a pols l'etiqueta de 'personatge curiós'. N'hem seleccionat 10.En coneixeu molts més? La Monyos Ha passat un segle, però a Barcelona encara es recorda amb tendresa aquesta dona que passejava cantant per la Rambla amb flors al cap i vestits estrambòtics. Mai no es va saber el motiu de la seva bogeria, diuen que va perdre un fill, que la van abandonar, que era tan seva... snif. Nudista tatuat Qui sembla que ho porta d’una manera menys tràgica és l’home que es passeja per la mateixa zona, la Rambla, amb una barba de pam, tot nu, i amb pantalonets curts tatuats. Deu sentir l’orgull d’haver inspirat els publicistes de Vodafone i la patxoca que els turistes fotografiïn els seus atributs. Jesús Lizano En aquest cas, la barba ja és de dos pams, i el poeta se l’allisa cada cop que deixa retronar un vers amb la seva veu potent: “¡A los caballitos!”, exclama perquè tots plegats l’acompanyem trotant pel camí cap al misticisme llibertari. Endavant, que hi ha revolts assegurats! Rodamons de caixer N'hi ha molts, però en el top dels estrafolaris, hi mereixen ser el par
Poetes, feministes, emprenedors, activistes antisistema i fins i tot personatges manga. Aquests joves ens inspiren per rebel·lar-nos contra el sistema establert El més vist 10 edificis d'arquitectura singular Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a fàbriques centenàries. El reciclatge i la conservació de la memòria arquitectònica és tendència ar
Les pastilles Juanola, el Chupa-chups, la bomba de la Barceloneta... alguns invents fets a Barcelona que ens fan la vida més agradable! Els barcelonins podem presumir de moltes coses, inclús d'invents! Alguns dels que us mostrem no estan dotats d'una gran ingeniería, però segur que en més d'una ocasió us han fet la vida més fàcil o agradable. Aquest és el Top 10 dels invents barcelonins més populars. En coneixeu algun més? Pastilles Juanola Van néixer el 1906 al barri de Gràcia i des d’aleshores han servit perquè no fem mal alè i evitem atacs de tos als concerts. Poden arribar a ser font de conflicte. Quan n’ofereixes, en lloc d’una, sempre en cauen massa al palmell aliè. Convé no recuperar-les, queda lleig. T-11 Invent postindividualista integral per aprofitar al màxim les targetes de transport. Un cop t’has polit els deu viatges, has de deixar el bitllet en una parada perquè algú altre se’n beneficiï. També pots enviar un tuit per avisar on és, però corres el risc de ser un sant i anar al Cel de la Forcades. Setrillera Marquina I per no perdre oli, les setrilleres inventades per Rafel Marquina, el 1961. Encara triomfen per les cases perquè és cert que no degoten, tenen una base a prova de maldestres i són fàcils de reomplir. Què més volem? Llums, paneres, coberts... doncs Marquina també en va inventar. Ictineo Ep, que no només som un poble de cuinetes, en el rànquing també hi tenim un senyor submarí inventat pel figuerenc Narcís Monturiol. Va ser
Artistes, treballadores, docents i polítiques. Deu dones amb personalitats irresistibles que han donat guerra (i el do de pit) En aquest Top 10 trobareu dones amb carisma de diferents perfils i ideologies que han estat reconegudes per la seva tasca. Homes i dones, inspireu-vos-hi! Ada Colau Ens agrada la seva empenta, la seva determinació a l’hora de cridar que “sí que es pot”, la seva tenacitat i, fins i tot, les seves llàgrimes per la ràbia que fa que el món no sigui més just. S’ha convertit en la líder dels que creuen que això no és una crisi sinó una estafa. Teresa Forcades Amb les idees antisistema que té encara no s’entén que continuï portant l’hàbit de monja, però ella creu que sí que es pot fer la reforma des de dins. De carisma, no li’n falta. La gent torna ben il·luminada dels seus tallers al monestir de Montserrat. Ho puc certificar. Itziar González Va dimitir de la política municipal ben farta de corrupteles impresentables, i ara amb les seves eines d’arquitecta, sap explicar molt bé com construir una societat a mida de les persones. I ho explica tan clar que un arriba a pensar que sí, que sí, endavant, que es pot. Federica Montseny Només cal veure les fotos dels seus mítings i sentir-li la veu gravada per comprovar la força d’aquesta militant anarquista i ministra de la República. Ella també va creure que es podia. Va morir a Tolosa, on va exiliar-se sense deixar ni un dia de lluitar per les seves idees. La ben plantada Per compensar tanta anarquia, hi posarem la
Discover Time Out original video
