No hi ha ciutat que se'n lliuri. Qualsevol urbs disposa de 'souvenirs' que no representen a la ciutat o que ho fan d'una manera totalment aïllada de la realitat. Barcelona no se n'escapa, i hem de veure turistes passejant a la Rambla amb barrets mexicans. Aquí teniu el nostre top 10 de souvenirs: nou records per oblidar (més una dona inoblidable).
Qui li ho havia de dir, al col·laborador de Gaudí, Josep M. Jujol, que quan va començar a utilitzar el mosaic reciclat a la finca Güell va crear l’estampat de Barcelona per excel·lència. Hi és pertot, però nosaltres ens quedarem amb la modalitat de la tassa per brindar amb cafè amb llet.
Totes les ciutats que tenen una 'O' en el seu nom estan condemnades que aquesta vocal versàtil es converteixi en un cor que llueix en marcs, plats, samarretes, gorres i tota mena d’objectes. Aquesta Barcelona amorosa segur que triomfa entre els guiris que han lligat a la ciutat.
I per lligar, res millor que fer un Erasmus a Barcelona i comprar-te la dessuadora amb el logo de Barcelona University. No se sap ben bé a quina University fa referència, però si voleu l’oficial, la venen a la UB i té la mateixa pinta ianqui que la falsa.
Sí, la plaga de la gateta japonesa també afecta els records de Barcelona en la modalitat més gaudiniana, és clar. L'animal porta una samarreta amb l'estampat Jujol i el tenim en la versió de tendre peluix. No hem gosat prémer-li la panxa per si té alguna cosa a dir.
Costa d'entendre que això tingui alguna cosa a veure amb una ciutat que es va declarar antitaurina, però n'hi devia haver un munt al magatzem i, damunt, amb un estampat groc i vermell que fa curt de barres. La veritat és que es ven molt baratet. Només apte per a nostàlgics.
Podríem pensar que entren en el lot dels defensors de l’homogeneïtat dels toros i el flamenc, però preferirem creure que aquest souvenir és ben nostrat i fa referència a l’espectacle Tokateos, de Mercè Rius, un xou molt divertit que treu el màxim partit a aquest instrument mínim.
Sí, i samarreta i calçotets i pantalons i banyadors i tovalloles... ja se sap que és més que un club i, com tot el que triomfa, està piratejat al màxim. Hi ha la versió oficial al Museu del Barça i als establiments acreditats, i l’oficiosa, a les botiguetes més atrotinades de la ciutat.
Ben bé de Barcelona, no és que ho siguin, per mor dels figuerencs, però tot s’hi val si es tracta d’endur-se un record, en aquest cas, artístic. Es venen als llocs més sofis de 'souvenirs' junt amb castellers de ceràmica i rajoles de xocolata que recorden l’empedrat del passeig de Gràcia.
Un bon guiri no pot marxar de la ciutat sense haver passat per comissaria perquè li han robat la cartera a la Rambla. A banda del trasbals i la mala llet, tindrà un paperet que li hauran lliurat els mossos com a prova. Sempre el pot posar en el marc més 'kitsch' de la botiga de records.
Què? Per què? Doncs perquè podria haver estat al top ten dels estrafolaris, dels artistes del Poble-sec, de les dones, i no la hi vam posar, així és que col·loquem l’actriu a la llista dels 'souvenirs' perquè algun dia serà molt famosa i se’n faran estatuetes.
Des de Gaudí fins a Carmen de Mairena, passant per ciutadans com Joan Clos, La Monyos o Jesús Lizano. Seleccionem els personatges més curiosos de la ciutat N'hi ha a tots els barris. Ja siguin cantants, exalcaldes, assassins, prostitutes o arquitectes, a Barcelona mai n'han faltat de personatges curiosos. Uns pels seus deliris, altres pel seu talent avançat en el temps o bé per la seva excentricitat, s'han guanyat a pols l'etiqueta de 'personatge curiós'. N'hem seleccionat 10.En coneixeu molts més? La Monyos Ha passat un segle, però a Barcelona encara es recorda amb tendresa aquesta dona que passejava cantant per la Rambla amb flors al cap i vestits estrambòtics. Mai no es va saber el motiu de la seva bogeria, diuen que va perdre un fill, que la van abandonar, que era tan seva... snif. Nudista tatuat Qui sembla que ho porta d’una manera menys tràgica és l’home que es passeja per la mateixa zona, la Rambla, amb una barba de pam, tot nu, i amb pantalonets curts tatuats. Deu sentir l’orgull d’haver inspirat els publicistes de Vodafone i la patxoca que els turistes fotografiïn els seus atributs. Jesús Lizano En aquest cas, la barba ja és de dos pams, i el poeta se l’allisa cada cop que deixa retronar un vers amb la seva veu potent: “¡A los caballitos!”, exclama perquè tots plegats l’acompanyem trotant pel camí cap al misticisme llibertari. Endavant, que hi ha revolts assegurats! Rodamons de caixer N'hi ha molts, però en el top dels estrafolaris, hi mereixen ser el par
Poetes, feministes, emprenedors, activistes antisistema i fins i tot personatges manga. Aquests joves ens inspiren per rebel·lar-nos contra el sistema establert El més vist 10 edificis d'arquitectura singular Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a fàbriques centenàries. El reciclatge i la conservació de la memòria arquitectònica és tendència ar
Les pastilles Juanola, el Chupa-chups, la bomba de la Barceloneta... alguns invents fets a Barcelona que ens fan la vida més agradable! Els barcelonins podem presumir de moltes coses, inclús d'invents! Alguns dels que us mostrem no estan dotats d'una gran ingeniería, però segur que en més d'una ocasió us han fet la vida més fàcil o agradable. Aquest és el Top 10 dels invents barcelonins més populars. En coneixeu algun més? Pastilles Juanola Van néixer el 1906 al barri de Gràcia i des d’aleshores han servit perquè no fem mal alè i evitem atacs de tos als concerts. Poden arribar a ser font de conflicte. Quan n’ofereixes, en lloc d’una, sempre en cauen massa al palmell aliè. Convé no recuperar-les, queda lleig. T-11 Invent postindividualista integral per aprofitar al màxim les targetes de transport. Un cop t’has polit els deu viatges, has de deixar el bitllet en una parada perquè algú altre se’n beneficiï. També pots enviar un tuit per avisar on és, però corres el risc de ser un sant i anar al Cel de la Forcades. Setrillera Marquina I per no perdre oli, les setrilleres inventades per Rafel Marquina, el 1961. Encara triomfen per les cases perquè és cert que no degoten, tenen una base a prova de maldestres i són fàcils de reomplir. Què més volem? Llums, paneres, coberts... doncs Marquina també en va inventar. Ictineo Ep, que no només som un poble de cuinetes, en el rànquing també hi tenim un senyor submarí inventat pel figuerenc Narcís Monturiol. Va ser
Artistes, treballadores, docents i polítiques. Deu dones amb personalitats irresistibles que han donat guerra (i el do de pit) En aquest Top 10 trobareu dones amb carisma de diferents perfils i ideologies que han estat reconegudes per la seva tasca. Homes i dones, inspireu-vos-hi! Ada Colau Ens agrada la seva empenta, la seva determinació a l’hora de cridar que “sí que es pot”, la seva tenacitat i, fins i tot, les seves llàgrimes per la ràbia que fa que el món no sigui més just. S’ha convertit en la líder dels que creuen que això no és una crisi sinó una estafa. Teresa Forcades Amb les idees antisistema que té encara no s’entén que continuï portant l’hàbit de monja, però ella creu que sí que es pot fer la reforma des de dins. De carisma, no li’n falta. La gent torna ben il·luminada dels seus tallers al monestir de Montserrat. Ho puc certificar. Itziar González Va dimitir de la política municipal ben farta de corrupteles impresentables, i ara amb les seves eines d’arquitecta, sap explicar molt bé com construir una societat a mida de les persones. I ho explica tan clar que un arriba a pensar que sí, que sí, endavant, que es pot. Federica Montseny Només cal veure les fotos dels seus mítings i sentir-li la veu gravada per comprovar la força d’aquesta militant anarquista i ministra de la República. Ella també va creure que es podia. Va morir a Tolosa, on va exiliar-se sense deixar ni un dia de lluitar per les seves idees. La ben plantada Per compensar tanta anarquia, hi posarem la
Discover Time Out original video
