Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Fridays for Future Barcelona
Foto: Maria DiasFridays for Future Barcelona

Entrevista a Fridays for Future Barcelona

Per què hem d'estudiar si no tindrem futur? Adolescents i joves fan vaga per exigir mesures contra el canvi climàtic

Escrit per
Maria Junyent
Publicitat

Octubre del 2018. L’ONU anuncia que si no reduïm les emissions a la meitat, el món entrarà en un punt climàtic de no retorn cap a l’any 2030. Greta Thunberg, activista climàtica de 16 anys amb Asperger, seu davant del Parlament de Suècia per exigir una resposta del govern i anima els adolescents de tot el món a seguir-la. I neix Fridays for Future: un moviment global de joves que reclamen la fi de les paraules i l’inici de l’acció. En parlem amb la Maria Serra Olivella (16) i l’Aitor Urruticoechea (19), part de Fridays for Future Barcelona, que es manifesten cada divendres a les 16.30 h a la plaça de Sant Jaume per lluitar pel futur. 

Fridays for Future va néixer a Suècia després que Greta Thunberg s'assegués davant del Parlament a demanar acció al Govern. Com va arribar a Barcelona?

Maria Serra Olivella: El 22 de febrer un grup d'estudiants universitaris van seure davant de la delegació de Girona i després va arribar a Barcelona i Sant Cugat. Les noies d'instituts de Barcelona vem ser les primeres menors a fer vagues pel clima a Espanya.

Aitor Urruticoechea: Aquesta col·laboració entre alumnes d'institut i universitaris és curiosa perquè fins ara ha estat molt estrany que féssim coses junts. Ara ens veiem units per una causa. Aquesta és una de les raons per les quals fem la manifestació dels divendres a les 16.30 h, per afavorir la participació de menors. El que fem, de fet, és sortir de les aules per reclamar que no té cap sentit estudiar si no tindrem futur... Però el nostre sistema educatiu és poc flexible i ens hem volgut curar en salut.

Com us organitzeu?

A.U: Funcionem amb assemblea general i qualsevol persona pot fer de voluntària dedicant-hi el temps que pugui o que consideri convenient.

M.S: Som gent de 16 anys redactant comunicats de premsa. Jo ahir a les 12 de la nit estava redactant un comunicat amb més gent. Què faig jo amb 16 anys fent això? Per què he d'estudiar si no tindré un futur? No deixaré els estudis, però tampoc els posaré davant de la lluita, perquè el temps se'ns tira a sobre.

A.U: Estàvem debatent quines parts de la llei del canvi climàtic del Parlament s'havien suspès o no. Hi ha gent que ens retreu que ens saltem classes i en canvi no veuen que estem aprenent dret, comunicació i mil i una coses més. I a tot això, el 70% de la gent que forma part de Fridays for Future tenim menys de 20 anys.

"Sortim de les aules per reclamar que no té sentit estudiar si no tindrem futur"

TItol

El 14 de maig la Generalitat va declarar l'Estat d'Emergència Climàtica. Quin significat té?

A.U: És una declaració simbòlica, un reconeixement. El que busca realment és posar el debat del clima sobre la taula. Durant la campanya electoral del 28 d'abril no va existir el debat climàtic. Van dedicar-hi 5 segons. Ara comencem a veure que el debat existeix, tot i que de manera molt vaga, cosa que és una mica indignant. Però és cert que en aquest sentit s'estan fent passes. És un començament.

M.S: El que no permetrem és que, ara que venen eleccions, els polítics declarin l'emergència i pensin que ens conformem amb això. Nosaltres ara mateix no tenim futur. Estem estudiant per un futur que no tenim i això no canviarà perquè ells declarin l'emergència climàtica. Sí que donem valor al fet que hagin sortit públicament a dir que això és una emergència, però fins que no veiem accions, no callarem. Si hem d'estar-nos així 10 anys, ho farem.

"Les petites mesures individuals no són suficients per a una emergència climàtica com la que vivim"

Què reclameu als governs?

M.S: Hi estem treballant en assemblea, però volem recordar que som adolescents i que, per tant, no tenim el fons científic per exigir mesures concretes. El que volem és fer de megàfon als consells dels experts.

A.U: No pot ser que siguem nosaltres, que tenim 16 i 19 anys, qui digui què cal fer. S'ha de fer cas als qui fa anys que estudien el tema. També volem dir que les petites mesures individuals, que són molt útils i estan molt bé, no són suficients per a una emergència climàtica com la que vivim.

M.S: Canviar les bombetes de casa i reciclar no és suficient. No som a temps d'aturar això reciclant. 

Però sí que teniu clares unes mesures bàsiques. Quines són?

A.U: M'agrada la idea de la regulació empreses contaminants. El 71% de les emissions globals són responsabilitat de 100 empreses, i això és una dada empírica. Aquestes empreses han de deixar de contaminar. Hi ha moltes maneres d'obligar-les: sancions econòmiques, legals...

M.S: Per altra banda, proposar-nos ampliar l'aeroport és una bajanada com una casa. El que hauríem de fer és reduir.

A.U: I després hi ha lleis espanyoles com l'impost al sol, que mai haurien d'haver existit. No pot ser que jo no pugui produir electricitat per mi mateix, a casa. Una bona idea seria potenciar l'autoconsum elèctric perquè si jo tinc placa solar i faig servir la meva energia, no necessito que la produeixi algú a quilòmetres de distància.

M.S: També estaria bé aturar l'ampliació de la C-32, que passa per una zona forestal que no és necessari tocar. Diria que l'ampliació estalviarà cinc minuts als conductors. Necessites talar un bosc per cinc minuts?

A.U: Estem invertint molts diners en infraestructures per a cotxes i a la vegada diem que s'han de reduir les emissions. Aquests diners es podrien invertir en transport públic. No només en ampliació del transport públic, sinó en ajudes. Els preus són astronòmics. No pot ser que el bitllet senzill costi 2,15 €. No tothom pot accedir a aquests preus.

M.S: Només és per qui se'l pot permetre, el transport públic.

"Com pot ser que la resta de la societat no estigui alarmada com ho estem nosaltres?"

Quin termini tenim per començar a canviar les coses?

A.U: Tenim marcat l'IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) de les Nacions Unides, que diu que el 2030 hem de reduir les emissions globals a la meitat. En cas contrari, arribarem a un punt de no retorn. El 2015 jo ja parlava d'aquest tema a l'institut i aleshores faltaven 15 anys. Ara ja son 10 anys, només. Nosaltres hi pensem constantment. Les emissions de CO2 ja han arribat als nivells màxims en la història de la humanitat.

M.S: Nosaltres vivim amb aquest compte enrere al cap. Pensem durant tot el dia que això està passant i la majoria de la societat ens mira com si fóssim uns alarmistes. Però les dades són aquestes: el 97% de la comunitat científica està amb nosaltres. Com pot ser que la resta de la societat no estigui alarmada? Tots hauríem d'estar espantats. 

Fridays for Future participaran a les jornades Fixing the Future el dissabte 8 de juny al CCCB

NO T'HO PERDIS: 5 motius per assistir a Fixing the Future

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat