Escapada al Vallès Occidental: entre l'Edat Mitjana i el Modernisme

La tercera generació de la família Bernils que mena el restaurant El Celler explica que fan "de la humilitat, virtut; vivim de la feina amb la dosi de passió necessària per estar al dia amb les noves tècniques, que, junt amb les nostres arrels, fan de la nostra cuina un aparador de sensacions i records". Pensem que no els manca raó. El Celler és sens dubte una molt bona elecció per menjar bé, una masia amb ambient familiar i amb uns plats excel·lents, amb una carta curta però d'una alta qualitat.

Busca alojamiento

Terrassenc. Estrellat des del 2010. Menut –cinc taules. Discret, fins i tot, en la ubicació. (Per ara...) “De la naturalitat de les coses, emergeix la nostra senzillesa”, fa Artur Martínez. El seu caprici és genètic: el 1952, els avis van obrir una fonda, que els pares van orientar cap al menjar per emportar-se. Des que el nét s’hi va instal·lar, fa una dècada, l’antic bar annex ha esdevingut el restaurant egarenc de moda. Què ven? Arrel i simplicitat: rescata productes vallesans colze a colze amb els productors.

Busca alojamiento

Can Feu és –era– el barri on el 1970 va obrir un bar per als obrers del tèxtil, però, des de llavors, és, també i sobretot, una de les marques excel·lents de la gastronomia sabadellenca. Els Villagrasa –tercera generació, ja– hi practiquen “cuina catalana moderna i de mercat”, tancant la porta a enganys i artificis, i sense disfressar el producte. L’especialitat, el peix salvatge i el marisc; molt, de viver propi. Menú tradicional i carta moderna.

Busca alojamiento

Cuina amb la signatura de Montse Estruch, basada en la tradició de casa nostra però amb àmplies mires, i amb una clara aposta perquè seure a taula es converteixi en un mar de sensacions. D'aquesta manera, al cor de Vacarisses i amb la muntanya de Montserrat al fons presidint-ho tot, podreu gaudir d'uns sabors i unes presentacions exquisides, en un ambient cuidat al detall, ja sigui prenent taula a la sala, a la terrassa o al pati.

Busca alojamiento

El restaurant Heura ofereix cuina de mercat, amb carta segons temporada que ens descobreix les millors combinacions que es poden realitzar amb els productes mediterranis. El local és perfecte per a aquells que busquin evadir-se una mica de la rutina diària i centrar els seus 5 sentits en la degustació de les seves magnífiques creacions. El seu saló amb capacitat per a 80 persones es caracteritza per un ambient agradable, acollidor i serè en què els clients rebran un tracte proper i personal. En la seva extensa carta podrem escollir entre amanides, risottos, carns, peixos o les delicioses garotes gratinades.

Busca alojamiento

Inaugurat el 1992, l'hotel terrassenc per antonomàsia ja s’albira des de la C-58, per la situació estratègicament de la que gaudeix: a la part baixa de la rambla, entre l’autopista i l’estació dels FGC. L’original planta circular de la que disposa, permet que les 110 elegants habitacions insonoritzades gaudeixin de llum natural. Interessants, el restaurant Mun, d’estil minimalista, on Santi Ortiz fa “cuina evocativa”, i el balneari Oquo, un espai de relaxació, estètica i salut, ideal per desconnectar i deixar-se endur.

L’hotel anomenat com la ciutat és al centre, com aquell qui diu –a pocs metres–, però sense ser-hi ben bé: al barri d’Hostafrancs, de fet. Per si voleu comprar o passejar, o totes dues coses, s’erigeix davant del parc Catalunya i de l’eix Macià, l’avinguda dels gratacels i dels grans magatzems en què penseu. En set plantes, 110 habitacions dobles, premium o suite; aquestes, de 44 metres i llit king size.Spa amb tractaments relaxants, restaurant i salons per a esdeveniments d’empresa o família.

Si voleu respirar ambient universitari durant la vostra estada al Vallès Occidental, i al mateix temps estar envoltats de natura i ben comunicats, us recomanem féu nit a l'Hotel Campus de la Vila Universitària de la UAB. Un establiment amb molt d’espai, que disposa de 109 habitacions molt lluminoses, de disseny senzill però amb tot el necessari. Podreu gaudir durant la vostra estada al Vallès Occidental dels serveis de la Universitat, del complex esportiu amb piscina i del centre comercial.

Flamant. Perdó. Però és que és molt jovenet: obria el 2012, en plena crisi econòmica, i en una plaça que ja se’n deia, del Gas –oficialment, des del 1979. La seu de la Fundació Gas Natural Fenosa ocupa una antiga central elèctrica amb motors de gas, La Energía. Difon la història corporativa i gasística en una exposició permanent, conserva l’arxiu històric de la companyia i acull mostres temporals i activitats per a tothom. El primer any va captar 22.000 visitants. Pugeu fins al mirador.

El vapor modernista Aymerich, Amat i Jover acull, des de fa un parell de dècades, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Nacional, sí, i fora del centrípet cap i casal. En una desena de muntatges fixos i altres de temporals, reflecteix com els avenços científics ens han canviat la vida, i vetlla pel nostre patrimoni industrial. I compte: aquí no s’acaba el mNACTEC, que continua a 25 museus territorials. La Generalitat preveu d’integrar-lo dins el nou Museu Nacional d’Història.

Amb una programació intensa, diversa i de primer nivell, l’escenari santcugatenc assoleix les dues dècades de trajectòria com a equipament de referència ineludible i indiscutible de la primera corona metropolitana. Obra de dos Ramons –els arquitectes Artigues i Sanabria–, en sobresurt la sala polivalent, amb capacitat per a uns 800 espectadors. Unes 50.000 persones hi gaudeixen cada any de teatre, música, òpera, dansa, espectacles familiars, màgia o sarsuela. O cinema, xerrades, tallers...

El continent no és pas recent: una abadia benedictina començada a construir al segle IX. El contingut, sí: el Museu del Monestir és la seu central i emblemàtica del Museu de Sant Cugat, nascut el 2003 –l’altra és el Museu del Tapís Contemporani, la casa Aymat. A part del claustre i l’església, aixopluga una instal·lació sobre el monument, els monestirs romànics i els monjos medievals; mostres temporals d’art i temes locals, i aules. Organitza visites guiades o teatralitzades.