Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El millor cine independent nord-americà arriba a Barcelona!

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Listen up Philip

El millor cine independent nord-americà arriba a Barcelona!

El Festival Americana, que inclou una retrospectiva a la Filmoteca, presenta del 19 al 22 de febrer 16 pel·lícules nord-americanes inèdites a les nostres sales

Advertising

Us fa la impressió que veieu tot el cinema que es fa a Nord Amèrica? Malgrat que les cartelleres comercials estiguin sempre plenes de títols ianquis, la realitat és que gairebé tot el cine independent que es fa als Estats Units mai arriba fins a nosaltres. Per posar-hi remei, l'any passat va néixer el Festival Americana amb 2.400 espectadors, i aquest any repeteix.

Les dates són del 19 al 22 de febrer als Cinemes Girona, tot i que la Filmoteca de Catalunya també ha programat, del 10 al 24 d'aquest mes, el cicle 'Nous Indies', amb una selecció dels títols i autors més influents del cinema indie dels anys 90 i que van canviar la forma de fer cinema.

La bona acollida de la primera edició ha fet que aquesta creixi en nombre de sales i de pel·lícules aquest any podreu veure 16 films inèdits davant els 12 de l'any passat– i també en activitats paral·leles. La programació la trobareu repartida en tres seccions: 'Tops', amb una selecció de pel·lícules reconegudes a diferents festivals; 'Next', amb obres d'autors que recorden el veritable esperit independent pel risc en la seva forma de fer i explicar les històries; 'Back', la retrospectiva de la Filmoteca la qual ja hem esmentat, i una selecció de curts en col·laboració amb el Festival Filmets de Badalona. Aquí teniu el nostre Top 10 del festival!

També t'agradarà

La cartellera alternativa

Cine Drama

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! Demonstration Els dos dies de vaga general del 2012, 32 estudiants del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra es llancen al carrer amb les seves càmeres per enregistrar els fets des de diferents punts de vista. Top Gun Els 80 són els protagonistes aquest mes de novembre al Yelmo Cine Club. L'encarregat d'obrir foc és Tom Cruise, que es posa en la pell de l'intrèpid pilot Maverick a 'Top Gun', nom d'una prestigiosa acadèmia de pilots en aquest film d'acció de Tony Scott ple de situacions extremes a les altures. Elephant Gus Van Sant. EUA, 2003. VOSE. 81'. Basant-se en els esdeveniments de la Columbine High School que van motivar 'Bowling for Columbine', el cineasta nord-americà retrata amb una gran fredor una societat on tot va bé..., fins que algú entra i comença a disparar. Els actors són estudiants desconeguts que van amunt i avall carregant llibres, s'asseuen a la cafeteria, entren al lavabo per vomitar i així mantenir la línia, tenen un pare borratxo... I l'elefant és aquell monstre que pot estar al menjad

Les millors escenes de sexe

Cine

La relació especial que té el cine amb l'erotisme –que situa l'espectador a la posició privilegiada del 'voyeur'– ha estat objecte de diversos estudis acadèmics, sobretot per part de feministes. Tal com es va veure amb el rebombori creat per 'Nymphomaniac', la línia que separa les escenes de sexe de la pornografia és molt fina i, en algunes ocasions, poc definida. Però deixem-nos de teories per una estona i observem com fer l'amor –hetero, gai, bi...– s'ha portat a la gran pantalla durant tots els temps. Aquí teniu les escenes que han fet pujar la temperatura als cinemes. Últimes crítiques de cine Blue Ruin El Jeff Nichols primerenc de 'Shotgun stories' (2007), que iŀlustrava una història ambientada a l’Amèrica profunda sobre una venjança de proporcions bíbliques, es podria identificar amb el Jim Mickle de la recent 'Frío en julio' (2013), un altre conte ferotge de famílies que només parlen amb pistoles a la mà. Es tracta d’una tradició americana que ve d’aquell duel a trets a l’OK Corral que van escenificar cineastes com John Ford o John Sturges. Però també d’una certa tendència gòtica que procedeix d’Edgar Allan Poe o Nathaniel Hawthorne, dels seus relats sobre mansions decadents i llinatges que s’esgoten.Doncs bé, al bell mig de tot això hauríem de situar una pel·lícula tan singular com 'Blue ruin', el segon llarg de Jeremy Saulnier. Tot es redueix a un home en el seu cotxe, de casa en casa, intentant resoldre un assumpte que va començar molts anys enrere, de fet en una al

Advertising

20 films de vampirs

Cine

Els films més reeixits de la història del cinema sobre el mite del comte Dràcula i els xuclasangs. Compte amb el coll! Últimes crítiques de cine Blue Ruin El Jeff Nichols primerenc de 'Shotgun stories' (2007), que iŀlustrava una història ambientada a l’Amèrica profunda sobre una venjança de proporcions bíbliques, es podria identificar amb el Jim Mickle de la recent 'Frío en julio' (2013), un altre conte ferotge de famílies que només parlen amb pistoles a la mà. Es tracta d’una tradició americana que ve d’aquell duel a trets a l’OK Corral que van escenificar cineastes com John Ford o John Sturges. Però també d’una certa tendència gòtica que procedeix d’Edgar Allan Poe o Nathaniel Hawthorne, dels seus relats sobre mansions decadents i llinatges que s’esgoten.Doncs bé, al bell mig de tot això hauríem de situar una pel·lícula tan singular com 'Blue ruin', el segon llarg de Jeremy Saulnier. Tot es redueix a un home en el seu cotxe, de casa en casa, intentant resoldre un assumpte que va començar molts anys enrere, de fet en una altra generació. Però l’estil de Saulnier és estranyament pausat i tranquil, d’una calma sempre tensa, d’una trama zigzaguejant, que comença com una novel·la naturalista i acaba en l’abstracció total, en una mena d’espai mental aŀlucinat. I que finalment es limita a ensenyar la trajectòria circular d’un tipus que surt del no-res per convertir-se en el protagonista de l’eterna història del destí ineludible, d’allò que s’ha de fer perquè així ho diuen els astr

El TOP 5 de la cartellera

Cine

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Blue Ruin El Jeff Nichols primerenc de 'Shotgun stories' (2007), que iŀlustrava una història ambientada a l’Amèrica profunda sobre una venjança de proporcions bíbliques, es podria identificar amb el Jim Mickle de la recent 'Frío en julio' (2013), un altre conte ferotge de famílies que només parlen amb pistoles a la mà. Es tracta d’una tradició americana que ve d’aquell duel a trets a l’OK Corral que van escenificar cineastes com John Ford o John Sturges. Però també d’una certa tendència gòtica que procedeix d’Edgar Allan Poe o Nathaniel Hawthorne, dels seus relats sobre mansions decadents i llinatges que s’esgoten.Doncs bé, al bell mig de tot això hauríem de situar una pel·lícula tan singular com 'Blue ruin', el segon llarg de Jeremy Saulnier. Tot es redueix a un home en el seu cotxe, de casa en casa, intentant resoldre un assumpte que va començar molts anys enrere, de fet en una altra generació. Però l’estil de Saulnier és estranyament pausat i tranquil, d’una calma sempre tensa, d’una trama zigzaguejant, que comença com una novel·la naturalista i acaba en l’abstracció total, en una mena d’espai mental aŀlucinat. I que finalment es limita a ensenyar la trajectòria circular d’un tipus que surt del no-res per convertir-se en el protagonista de l’eterna història del destí ineludible, d’allò que s’ha de fer perquè així ho diuen els astres, o les lleis no escrites. Geomètrica i fatalista, sense un àtom de

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising