L'ABC de la intel·ligència artificial a Barcelona

Aquest mollerussenc, doctor en Ciències Cognitives per la Universitat City de Londres, és un dels artistes que desenvolupen la branca del ‘new media’ a Catalunya. Bàsicament, consisteix en el diàleg entre les arts tradicionals i la tecnologia més avançada per trobar noves formes d’expressió. Una de les obres de Barqué-Duran, que presentà al Sónar+D del 2018, és ‘My artificial muse’, una performance en la qual pinta una obra a partir d’un model femení –una musa– creat a partir de patrons d’intel·ligència artificial dissenyats per Mario Klingemann i dialogant amb la música electrònica de Marc Marzenit.

En el desenvolupament creatiu de les AI és fonamental la col·laboració entre artistes i programadors, i així funciona l’equip del taller Estampa: cinc joves amb experiència en la programació i l’audiovisual que treballen en la recuperació arqueològica i la recreació d’imatges en moviment. No és cinema, no és el treball de mescla del videojòquei, sinó la recerca d’un món estètic en el qual es presenten passats alternatius i futurs impossibles a partir de l’animació de fonts audiovisuals diverses –arxius, videoclips, TV retro–. La varietat dels seus projectes es pot consultar a tallerestampa.com.

La marca Sónar inaugura un nou festival on artistes i científics crearan conjuntament amb l’ajut d’intel·ligència artificial.

Un dels reptes de l’escena ‘new media’ és convèncer el gran públic que és un art viu, que respon a preocupacions actuals. El seu circuit acostuma a ser especialitzat i cal un gran salt al qual contribuirà el nou festival impulsat pel Sónar, AI and Music S+T+ARTS, que se celebrarà al CCCB i a L’Auditori els dies 27 i 28 d’octubre. El plantejament és senzill i ple de novetats: unes 30 activitats, entre xous, presentacions i conferències, on es donarà una col·laboració obligada entre l’artista humà i una intel·ligència artificial, i on participen entitats científiques com la UPC –que organitza el festival juntament amb el Sónar i Betevé–, l’Institut de Ciències Fotòniques, el Barcelona Supercomputing Center o l’ESMUC. Es tracta d’un laboratori d’idees on músics i artistes digitals, que no han de tenir experiència amb l’AI, col·laboren expressament amb programadors i científics per trobar idees que vagin cap a noves experiències en viu.

Hi ha tres estrenes musicals d’alt nivell proposades pel festival: un concert del pianista Marco Mezquida, que per primera vegada dialogarà en directe amb una AI, el xou interactiu de la productora Awwz, que farà servir una AI per rebre comunicacions del públic i transformar les dades en solucions estètiques, i el concert de Holly Herndon amb Maria Arnal i Tarta Relena. Herndon ha distribuït fa poc el programa Holly+, que permet a qualsevol persona cantar amb ella, transformada en AI, de manera interactiva, i d’aquest repte en sortirà el concert estrella del festival. S’obre un horitzó apassionant.

L’Hangar és una de les principals fàbriques de creació de Barcelona: un espai obert a mig camí entre el taller artístic, el centre cultural i l’acadèmia, on es mostren i desenvolupen projectes d’arts connectades amb la tecnologia. No tot és AI a l’Hangar, però molts noms importants d’aquesta branca del ‘new media’ hi tenen una residència, una vinculació o una influència important, com ara Iván Paz, Óscar Martín, Anaisa Franco, Esther Rodríguez-Barbero o els ja mencionats Estampa. L’Hangar és un laboratori obert, sempre en marxa, on s’estan tensant els límits coneguts de totes les arts contemporànies. Més informació a la seva pàgina web.

Fa uns dies es va anunciar que Microsoft escollia Barcelona per obrir un important centre de recerca en experiència d’usuari basat en models de reconeixement d’intel·ligència artificial. Aquestes empreses –i a la ciutat n’hi ha unes quantes, com ara la multinacional TransPerfect– són, per exemple, les que fan que cada cop sigui més fàcil comunicar-nos amb màquines, demanar informació a assistents de veu i avançar en les comoditats de la domòtica. No són exactament propostes creatives, però sí que ens fan la vida més fàcil i generen una quantitat important de llocs de treball.

Les màquines no podran tenir mai sentiments, però Mónica Rikic juga amb aquest fals mite per crear un art digital ple d’humor.

En l’art de la Mónica Rikic hi ha una idea que articula la seva feina: la intel·ligència de les màquines no és equiparable a la humana –“ni tan sols en diria intel·ligència, parlaria de sistemes cognitius diferents”, ens explica–, però així i tot s’ha instal·lat el mite que l’AI farà que les màquines pensin i tinguin sentiments. A partir d’aquí, ella fa peces d’art digital on situa les màquines en posicions vulnerables.

A la instal·lació ‘La computadora incomputable’ hi havia un ordinador que sofria, es queixava i el públic el podia fins i tot matar, i a ‘Done’, que serà la base del workshop que Rikic tindrà actiu en el marc d’AI and Music S+T+ARTS, continua tractant una hipotètica crisi existencial de l’ordinador. “És un espai on mostro el procés d’investigació en AI que vaig fer per preparar aquesta peça, i em serveix per ensenyar de manera interactiva el meu treball”. El visitant es trobarà sis sales, en quatre de les quals es mostren els estats emocionals de diferents màquines.

Rikic, que aquest any ha estat guardonada amb un dels Premis Nacionals de Cultura que concedeix la Generalitat, fa un xic més de tres anys que treballa amb AIs. “Quan és un treball propi, i no un encàrrec, procuro fer servir aquestes eines”. I aquest és el camí: simular dispositius intel·ligents que sorprenguin el públic i facin trontollar la nostra noció, cada cop més confusa, de què és consciència, sentiment i vida.

Una de les maneres en què s’entrenen moltes AI és en la imitació de veus. Així, n’hi ha que canten, que parlen, que donen indicacions, i les més avançades interactuen amb la veu humana. Això dona moltes possibilitats inèdites en l’àmbit de la performance i la poesia, que és el que practica l’artista Jaume Ferreté, un llicenciat en Belles Arts que amplia el seu missatge amb la resposta de programes d’intel·ligència artificial. Ha actuat en festivals d’avantguarda i literaris sempre amb un resultat sorprenent. Qui diu que una ment artificial no pot cridar?

En el seu thriller ‘Origen’ Dan Brown va situar unes escenes de la novel·la al Barcelona Supercomputing Center, situat a Pedralbes. Allà hi tenia un paper destacat la joia de la institució, el Mare Nostrum IV, el superordinador més potent del país i el cervell artificial més ràpid per desenvolupar una ingent quantitat de projectes d’investigació que aporten solucions als problemes de l’actualitat. Els programes del BSC tenen aplicacions en el medi ambient, l’enginyeria i altres àmbits, però molts investigadors del centre tenen també inquietuds creatives i col·laboren amb artistes.

La música de Carlos Martorell evoca un panorama melancòlic i hiperdigital on es mesclen evocacions d’un passat borrós i un futur caòtic. En aquesta proposta –que es basa en el collage de fonts diverses, com ara capes ambientals, melodies difuminades i un suport visual evocador– l’AI hi té un paper important. Shoeg la fa servir com una rèplica, com una nova veu que subratlla, complementa i corregeix les idees en marxa, exposades a discos com ‘External skin’ (2020) o instal·lacions com ‘Ecosystems @Orbyt’. La complexitat de la realitat com una forma de bellesa.

El BSC depèn de la UPC, i aquest és un detall bàsic: els principals experts en AI a Barcelona els hem de buscar als programes de màster i doctorat de les facultats d’informàtica, on hi ha una pedrera de talent espectacular. La UPC ocupa ara mateix el primer lloc, segons un informe de la Generalitat del 2021, en l’aportació de propostes en l’ecosistema català d’R+D+I, seguida molt de prop per la UPF, que també ha consolidat diversos grups d’investigació en AI i aprenentatge automàtic, com ara RLeap o Welcome, la llavor de futures propostes en cooperació internacional i, en el cas particular del programa SAUCE, també de noves propostes creatives.

Aquesta empresa, ubicada al cor del 22@ del Poblenou, és una de les firmes líders al món en una disciplina amb moltíssim recorregut encara per avançar: el disseny i la síntesi de veus artificials amb capacitat de reconèixer patrons complexos i amb les quals, en un futur, podrem interactuar. Els productes estrella de Voctro Labs són dos: Vocaloid, un software creat conjuntament amb Yamaha al Japó i la UPF a Barcelona, que permet crear una veu singular que canti –i que ha popularitzat l’ídol virtual Hatsune Miku–, i Voiceful, una eina que genera veus noves per a jocs o apps de mòbil, i que té com a motor una intel·ligència artificial.

Xavi Tribó és un dels fundadors de l’agència Glassworks, que desenvolupa projectes visuals per a marques –com ara Samsung, KIA o el club de futbol Chelsea–, i que va decidir iniciar el 2011 un petit racó d’avantguarda, el Xavi’s Lab, on la idea era anar més enllà de l’estètica i les maneres de treballar de la postproducció del vídeo digital. En el seu laboratori, Tribó hi ha incorporat la intel·ligència artificial i el resultat es pot veure en campanyes per a clients com Audi o Vueling. Una estètica sorprenent que també s’ha estès a l’àmbit de la creativitat artística pura en forma d’instal·lacions per a festivals.