Les tendències del 2015: Cine

Un nou Bond, una nova guerra de les galàxies, un nou Terminator, i a més pel·lícules, de Scorsese, Spielberg i Paul Thomas Anderson... 2015 es presenta carregat de grans estrenes També t'agradarà Els cinc films que has de veure Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Interstellar L’última de Christopher Nolan és una història èpica, espacial, amb curvatures temporals incloses, que fa que el Gravity d’Alfonso Cuarón que admiràvem fa un any i escaig ara ens sembli poc més que un entremès per entretenir la gana mentre no arribava el plat fort. Molt més llarga, extrema, estranya i, per descomptat, exigent, 'Interstellar' és una aventura còsmica amb un toc surrealista, oníric, tot i que mai no perd de vista el més tediós del realisme. En realitat, les lliçons d’astrofísica, amb totes les seves fórmules, són poc més que una música de fons. És difícil parlar de la història sense arruïnar les múltiples sorpreses que amaga. Així que seré imprecís. Cooper, gran Matthew McConaughey, viu amb la seva família en un futur no gaire llunyà en què l’únic mitjà de subsistència és el conreu del blat de moro. Som en un món de tempestes de pols, amb vibracions apocalíptiques i una economia desarmada. És com si la Gran Depressió dels anys 30 s’hagués traslladat en el temps i reaparegut en una Terra moribunda, lunar, on la humanitat sembla que estigui a punt d’extingir-se.Una experiència brutal, tensa. Hi trobareu un oceà que s’eleva cap als astres en la més immens

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! Granujas a todo ritmo (The Blues Brothers) + Calles de fuego Dia de reis amb Dan Aykroyd i John Belushi a 'Blues Brothers', un frenètic musical ple de cameos, ritme i sorpreses. La música continua amb 'Calles de fuego', petita producció en forma de faula rock amb motoristes terroristes i assassins mortals i amb una poderosíssima banda sonora. Els nens del Brasil Franklin J. Schaffner. Regne Unit, EUA, 1978. VOSC. 125'. El científic més sàdic de l’Alemanya hitleriana, el doctor Josef Mengele, i l’incansable caçador de nazis Simon Wiesenthal inspiren, respectivament, els personatges de Gregory Peck i Laurence Olivier en aquesta inquietant intriga basada en una novel·la d’Ira Levin –autora també de Rosemary's Baby. West Side Story Robert Wise, Jerome Robbins. EUA, 1961. VOSE. 151'.   Guardonada adaptació en forma de musical lliure de la clàssica tragèdia romàntica Romeo i Julieta. En aquest cas l'escenari és el West Side de Nova York, on es disputen l'hegemonia dues bandes: els Sharks, procedents de Puerto Rico, i els Jets, d'ascendènci

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Frío en julio Som a Texas, als anys 80. Un home de família dispara i mata un intrús que ha entrat a casa seva. De seguida es converteix en l'heroi local. Al principi de 'Frío en julio' podem pensar que estem davant d'un 'thriller', contundent, retro i de colors llampants. Això, però, és una pel·lícula de Jim Mickle, un director acostumat a donar-li la volta al gènere. 'Frío en julio' passa del 'thriller' al relat de venjança amb tocs d'humor. Passa, també, de construir-se entorn d'un únic personatge principal a plantejar un relat d'amistat entre tres homes tan diferents que el to de la pel·lícula va canviant a mesura que cadascun d'ells va apareixent. Michael C. Hall ('Dexter') està impecable en el seu paper de pare de família en ple procés de descobriment d'ell mateix. L'acompanyen Sam Shepard i Don Johnson, en una pel·lícula que és una autèntica celebració dels gèneres. Leviatán La paraula 'Leviathan' evoca monstres esgarrifosos, sigui el terrible drac marí de maldat bíblica, sigui la seva encarnació metafòrica en estat totpoderós, tal com la va imaginar Thomas Hobbes. En el seu quart llargmetratge, Zviaguintsev abraça la polisèmia del nom per retratar com la corrupció a Rússia s’estén per tots els estrats socials. La bèstia apareix literalment com un esquelet varat a la fi del món, on viu el protagonista, un home que es nega a vendre la casa al cobdiciós alcalde. La seva resistència desencadena la f

Sis bars on gaudir del setè art abans (o després) d'una bona ració de crispetes Sou dels que espereu amb nervis les estrenes de la setmana? Freqüenteu la Filmoteca i us emocioneu amb els clàssics que s'hi projecten? Sigueu fans dels blocksbusters o del cinema més independent, us proposem aquells locals que cal conèixer per anar abans (o després) d'una bona ració de crispetes. Els que trieu el gènere sou vosaltres! Podeu deixar-nos més propostes als comentaris de sota. Festival de Cinema d'Autor Polaroid Bar Els ulls plorosos de l'ET, l’erotisme d’escalfador d’Eva Nassarre, l'alegria Titanlux de Cyndi Lauper i sona a la ràdio el nou single de Duncan Dhu. No cal calendari, perquè el tuf a vuitantes i a colònia Chispas se sent des d'aquí. Em vull apuntar a karate, mare, amb el senyor Miyagi i acabar d'una vegada el cub Rubik, i tornar veure un altre cop Retorn al futur. Aquesta època es captura amb Polaroids, les màquines que sense saber-ho es van avançar a la impaciència de veure com d'ample era el nostre somriure Profiden. El bar Polaroid és un mausoleu dels 80, un homenatge a les instantànies amb requadre blanc. Vinils, cintes de VHS i les famoses càmeres farceixen les parets poc il·luminades, com un decorat de La Bola de Cristal. V.O.s Bar Un bar dins d'un cinema pot guanyar el primer premi en un concurs de malenconia. Quan una pantalla és tan a prop, qualsevol objecte arriba a la vista deslluït de qualsevol brillantor. El vermell no és mai tan vermell com quan apareix al ci