Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Platges salvatges de Catalunya

Platges salvatges de Catalunya

De la Costa Brava al Delta de l'Ebre: 13 platges i cales tranquil·les que encara es conserven verges

Punta del Fangar
Per Xavier Amat, Esperança Padilla i Aída Pallarès |
Advertising

En el 826,5 quilòmetres que s'estén la costa catalana, entre el cap Falcó i el riu de la Sénia, encara és possible plantar la tovallola a un bon grapat de platges. Us hem parlat de les millors platges de Catalunya, de platges increïbles que podeu trobar a menys de mitja hora de Barcelona, inclús teniu al vostre abast una guia de platges de Barcelona i Catalunya. Però si el que voleu és cales que conserven la seva bellesa feréstega, gairebé intacta, aquí les trobareu. Aneu-hi. Respecteu-les.

Platja Fonda
© Carles Palacio i Berta

Platja Fonda (Begur)

Situada als peus d’un penya-segat que li dóna ombra i envoltada d’una gran ‘paret’ que la protegeix, és una de les cales més curioses de la Costa Brava. Per accedir-hi haureu de baixar unes quantes escales en força bon estat però poc aptes per a nens petits i persones grans. Tot i que fa uns quants anys era habitual veure-hi un xiringuito durant els mesos d’estiu, encara és un amagatall feréstec: una petita cala d’uns 130 metres de longitud i 35 d’amplada que ha romàs verge i salvatge en el sentit més primitiu del terme.
L’aigua presenta tonalitats fosques, gràcies al color de la sorra (fosca i gruixuda) i l’ombra de la gran roca. La platja Fonda té, a més, un fons submarí que fa les delícies dels aficionats a la immersió lleugera. Si preferiu prendre el sol i triomfar a Instagram, pareu atenció al majestuós cap de Begur. Des del costat dret de la platja és possible veure la silueta de l’històric Semàfor de Begur, una antiga estació meteorològica reconvertida en mirador que ofereix una panoràmica impressionant del massís.

Com arribar-hi: Per accedir a la platja Fonda des del centre de Begur cal agafar la mateixa carretera que porta a les platges d’Aiguablava i de Fornells. Abans d’arribar a la segona cala, trobareu un desviament a l’esquerra. Després de travessar una urbanització, trobareu una zona d’aparcament on podreu deixar el cotxe i continuar el trajecte a peu seguint les indicacions.

Platja de l'Illot
Turisme L'Ametlla de Mar

Platja de l'Illot (L'Ametlla de Mar)

A la Costa Daurada predominen les platges de sorra molt fina i suau pendent, aquelles que has de caminar molts metres mar endins per tal que l’aigua t’arribi al melic. De tant en tant, però, el litoral es rebel·la i ofereix sorpreses, com la platja de l’Illot, al sud de l’Ametlla de Mar, una petita cala de còdols amb un roquissar vermell que l’envolta i els pins que arriben arran de l’aigua. I, esclar, l’illot, emergint entre les ones, que encara fa el paisatge més bucòlic.
A l’Ametlla hi ha moltes més cales amb encant, és un municipi privilegiat en aquest sentit. Per exemple, podeu anar a la cala del Cementiri, espai pedregós d’uns quinze metres d’amplada per vint de longitud, i amb una aigua cristal·lina de color turquesa. Ja us podeu imaginar que, amb tan pocs metres quadrats, en temporada alta cal que matineu i us afanyeu si voleu un espai per estendre la tovallola... També us agradarà que és una de les poques platges de tot Catalunya en què és permesa la presència de mascotes a qualsevol hora de qualsevol dia de l’any.

Com arribar-hi: A la platja de l’Illot heu d’anar a peu, prenent el GR-92 des de l’Ampolla (més curt) o des de l’Ametlla de Mar (amb paisatges al·lucinants). A la cala del Cementiri, podeu anar-hi a peu des de l’Oficina de Turisme: cerqueu el carrer de Jacint Verdaguer direcció mar i després seguiu les indicacions cap al càmping Nàutic. En poca estona creuareu la riera per una pista asfaltada, i un accés us permetrà baixar a la cala. Amb vehicle, preneu el camí que du al cementiri, i quan hi arribeu i estacioneu, ja podeu agafar la tovallola!

Advertising
Cala Tavellera
© Carles Palacio i Berta

Cala Tavellera (Port de la Selva)

El punt més oriental de la península Ibèrica és també la part més salvatge de la Costa Brava, una autèntica 'finis terrae' tan espectacular com traïdora, sembrada de ruïnes de fa mil anys i encara molt gelosa dels seus secrets. Un d’ells és la cala Tavellera, situada a uns dos quilòmetres del Port de la Selva però només accessible a peu a través del GR11, el sender que connecta el Mediterrani amb l’Atlàntic. En alguns blogs i guies asseguren que és accessible en 4 x 4, però de tota la vida la forma més segura per arribar-hi sense deixar- s’hi les banyes o les rodes ha estat mitjançant una fantàstica caminada d’unes dues hores pel cap de Creus que culmina en un merescut premi: una cala pràcticament deserta tant a l’estiu com a l’hivern, on hi ha un refugi per pernoctar i les albes tenen gust de naixement d’un món nou. El fons marí és espectacular i té una espessa pradera de posidoònia. A ple estiu sovint s’hi reuneixen moltes petites embarcacions, però a principis o finals de temporada segur que no us hi troba ningú.

Com arribar-hi: Per accedir a la platja caminant sortiu del Port de la Selva resseguint el GR11. Al final del port del municipi trobareu un indicador que porta a cala Tamariua. Continueu fins a trobar una cruïlla que indica Cala Tavellera i Sant Baldiri. Les dues rutes porten a la cala. I si teniu un 4 x 4 ben preparat, en comptes d’agafar el trencant que va cap a Sant Sebastià, agafeu el de la dreta i continueu fins a veure la cala. Per assegurar-vos que el refugi està en bon estat i disponible, truqueu a l’Ajuntament del Port de la Selva.

Punta del Fangar

La Punta del Fangar (Deltebre)

El nord del sempre recomanable delta de l’Ebre està format per una immensa llengua de sorra, la península del Fangar, que es va estrenyent i corbant fins a arribar a tancar una gran quantitat d’aigua salada formant un mar interior que es coneix com el port del Fangar. És un espai singular, únic, un desert amb dunes, algunes mòbils i altres fixades, on fins i tot es produeixen miratges en dies de forta insolació. També hi trobareu alguns espais protegits per a la nidificació de xatracs i gavines, el que fa el lloc encara més especial. El Fangar té ni més ni menys que set quilòmetres de platja –aquí sí que no us mancarà espai per estirar-vos!– amb sorra molt fina, i una superfície total de 400 hectàrees, amb l’única ‘decoració’ d’un solitari far blanc amb una cinta vermella. Per les característiques del lloc, si el trieu com a indret on passar un dia de platja, no oblideu emportar-vos protecció solar, beguda, aliments, barret per protegir la closca... Tingueu en compte que també és habitual que hi bufi un fort vent!

Com arribar-hi: Per arribar al delta de l’Ebre podeu fer-ho a través de l’A-7 i prendre la sortida 39A de l’Ampolla, o també podeu arribar-vos-hi per la carretera nacional N-340. Seguiu en direcció Deltebre i un cop allà agafeu la carretera TV-3451, que us durà a la platja de la Marquesa i després a la de la Punta del Fangar. Recordeu que és fonamental portar begudes i un para-sol si teniu pensat passar-hi unes quantes hores, sobretot a l’estiu: no hi trobareu ni una sola ombra i només un restaurant, just al principi.

Més platges salvatges de Catalunya

Playa del Trabucador, Delta del Ebro

Platja del Trabucador (Sant Carles de la Ràpita)

Aquesta platja és l’estreta franja que hi ha al sud que uneix el Delta amb la península de la punta de la Banya. Té sis quilòmetres de llarg i una amplada mitjana de tan sols un centenar de metres; un costat de la barra el remulla el Mediterrani obert, i l’altre, les aigües de la tranquil·la badia dels Alfacs, amb un munt d’aus aquàtiques que s’hi remullen.

Platja Sa Sabolla

Platja de Sa Sabolla (Cadaqués)

Sa Sabolla és una de les cales més solitàries de la Costa Brava. I no és estrany, ja que per accedir-hi s’ha de fer a peu –amb una bona excursió que, això sí, passa per preciosos trams del camí de ronda– o, si disposeu d’una barca, amb transport marítim. El paisatge és abrupte, ple de roques de pissarra: un indret paradisíac que heu de visitar.

Advertising
L'Illa Roja

L'Illa Roja (Begur)

L’única platja de la zona central de la Costa Brava és singular pels colors vermellosos de la roca que emergeix de l’aigua, i d’aquí el seu nom. Per arribar-hi cal fer una bona passejada des del camí de ronda, però una vegada allà descobrireu una platja mancada de serveis i sorolls i envoltada de penya- segats. Una de les més boniques de Catalunya i amb tradició nudista.

Cala Estreta

Cala Estreta (Palamós)

Hi ha qui diu que és la cala de la qual els del Baix Empordà estan més orgullosos. I si mai hi poseu els peus, entendreu per què: és preciosa. Ara bé, com que tota recompensa requereix un esforç, durant els mesos d’estiu no us hi podreu acostar amb vehicle motoritzat, i haureu de fer una caminada d’uns tres quarts d’hora des de la platja del Castell. És habitual veure a gent practicant nudisme.

Advertising
Cala Futadera
© waldru

Cala de Sa Futadera (Tossa de Mar)

No és recomanable si patiu vertigen, perquè si és així potser us rodarà una mica el cap a l’hora de baixar fins a aquesta cala. Ara, una vegada a lloc trobareu una aigua cristal·lina, d’aquelles que encara que estiguin gelades t’hi vols llançar de cap, i no és, ni de lluny, de les cales que estan més concorregudes durant la temporada d’estiu.

Cala Fonda Waikiki Tarragona
© Sergi Ramis

Cala Fonda (Tarragona)

Al bell mig del bosc de la Marquesa, aquesta platja verge fa 200 metres de longitud per 25 d’amplada, és nudista i se la coneix popularment amb el nom de Waikiki. Per arribar-hi cal caminar uns tres quilòmetres des de la platja Llarga en direcció est. És una de les platges més ben conservades del litoral tarragoní.

Advertising
Cala Culip
© Club Surcando

Cala Culip (Cadaquès)

Fins al 2004, que va tancar el Club Med, només s’hi podia accedir amb un ‘passi de visitant’ que expedia el club. Situada a pocs quilòmetres del Cap de Creus, és una de les poques cales on és possible fer immersió i disposa d’una petita platja de sorra gruixuda. El paisatge geològic és al·lucinant, sublim i l’aigua blava, gairebé transparent.

Platja del Fortí o del Búnquer
Inforural

Platja del Fortí o del Búnquer (Mataró)

Té aquest nom perquè a la mateixa sorra hi resta un búnquer –niu de metralladores– construït durant la Guerra Civil. Es troba als afores de la capital del Maresme, davant per davant de l’espai agrícola de les Cinc Sènies, i té un fons marí rocós i poblat de peixets. Tot i que no està assenyalada com a tal, hi és habitual la pràctica del nudisme.

Advertising
Cala Xica (Sitges)
wikiloc

Cala Xica (Sitges)

Esmentem la cala Xica, però tambe hauríem pogut decantar- nos perfectament per la cala dels Gegants, la del Pati Blau o també la dels Colls, totes elles cales aïllades i tranquil·les situades entre Sitges i Vilanova i la Geltrú, a recer d’espadats espectaculars que s’endinsen a les ones i a les quals es pot accedir seguint el traçat del GR92.

Advertising