Saló del Còmic de Barcelona 2019: els imprescindibles

Sense cap mena de discussió, la gran figura de l’edició d’enguany és Daniel Clowes (Chicago, 1961). Si fa vint anys l’univers del còmic aplaudia obres mestres com 'Caricatura' (una de les millors històries curtes que mai he llegit) o 'Ghost world' (1997), avui el mainstream ha abraçat l’art del de Chicago –incòmode i pertorbador, sense pietat en el seu gèlid i ¿humorístic? retrat de la realitat i ell mateix– amb retrospectives en museus d’art i adaptacions cinematogràfiques d’alt pressupost.

Dissabte 6 a les 16 h. 

No calia una bola de vidre per veure que un dels puntals de la creació de la mitologia pop de la nostra era –els superherois, avui més vigents que mai per l’auge dels blockbusters– tindria una retrospectiva poc després de la seva mort. Stan Lee & The American Comic Book exposa el significat del seu llegat com a guionista, editor i productor de sèries i cinema. Stan Lee? Sant Lee! 

Taula rodona sobre Stan Lee: Diumenge 7 a les 12 h. 

Valenciana de 32 anys, va rebentar la banca el 2018 amb 'Todas estamos bien' (Salamandra Graphic). Aquesta primera obra la va portar a ser l’autora revelació de l’edició passada del Saló del Còmic i la primera dona a rebre el Premi Nacional de Còmic. Serà al Saló divendres i dissabte. 

'Todas estamos bien' parla de les teves àvies. D’on va sorgir la idea?
El cap de setmana abans que ens demanessin un exercici a classe, jo tornava d’Alcorcón de veure l’àvia Maruja. La vaig veure molt trista. Era la primera vegada que vivia sola i estava perdent facultats. El professor ens va demanar que féssim quatre pàgines sobre una anècdota nostra i vaig decidir parlar d’un dia de la meva àvia. Jo mateixa em vaig adonar que allà hi havia alguna cosa més llarga. I vaig pensar que, tot i que no ho havia fet mai, m’agradava molt i em sentia còmoda amb aquest tipus de narració. Va ser un descobriment. 

Què van dir elles quan el van veure?
L’àvia Maruja s’ha deteriorat molt, ara té Parkinson. Va sentir el gest de carinyo que li havia fet i també que l’havia dibuixat amb la seva bata rosa, però no entén la història. L’àvia Herminia em diu que el té al costat de la tauleta de nit i que el rellegeix sovint. A ella li agrada molt perquè s’hi veu retratada. I la gent la saluda pel barri... És famosa!     

Què t’han deixat l’allau de reconeixements de l’any passat?
Ja era un any de molts canvis –acabava de venir a viure a Madrid– i els premis anaven impulsant-los. No tenia cap intenció de seguir amb el còmic, perquè havia vist que era molt sacrificat i creia que no compensava, però una de les coses que m’ha passat és poder fer-ne un altre –està en procés, encara em falta molt– amb tranquil·litat. I això és un privilegi. 

I emocionalment, què t’han aportat?
Per la temàtica, s’amplia més el públic, que no és el típic lector de còmics, i això ha fet que hagin passat coses molt boniques, com que parin pel carrer la meva iaia, o presentar el llibre a petits pobles d’Andalusia, a dones grans... –Entrevista de Maria José Gómez

Qui estima el còmic estima el rock. L’exposició 'Vibracions Underground: interferències entre còmic i rock and roll', comissariada per Javier Panera, avala aquesta afirmació, amb caràtules de discos dibuixades per Robert Crumb, Shelton, Nazario, Gallardo, Max i Charles Burns, i un abast des de la contracultura psicodèlica fins al segle XXI. 

La mereixedora del Gran Premi del Saló del 2018 –amb trenta anys d’experiència, de l’underground d’'El Víbora' a les prestatgeries de còmic d’autor– tindrà una retrospectiva que engloba quatre aspectes fonamentals de la seva obra: erotisme, experimentació, il·lustració i literatura en vinyetes.   

L’arriscada operació de reviure Corto Maltés després de la mort d’Hugo Pratt ha sigut un èxit de vendes i artístic, gràcies a l’esplèndida tasca de Rubén Pellejero i Juan Díaz Canales. Del 5 al 21 d’abril, podreu veure al MNAC els originals de les noves aventures d’un dels personatges clau del còmic europeu. 

El millor autor espanyol del Saló del 2017 hi signarà. I també participa en el Saló en diferit: ha cedit originals a l’exposició de Ficomic que al juny al MNAC celebrarà els 40 anys de la revista 'El Víbora'. 

Eres més de Rambla, línia clara, o d’'El Víbora', línia dura?
De totes dues. Les vaig conèixer quan feia primer de BUP, i ja havia deixat enrere la ciència-ficció i el terror, tot allò del 'Creepy' ho trobava un xic desfasat, per a nens. 

Estàs treballant en un llibre nou?
Sí, de fet, tot això d’'El Víbora' hi podria aparèixer! La meva intenció és completar la trilogia. He parlat de la gent que tenia vint anys el 36  (els meus avis), vint anys el 63 (els meus pares), i ara parlaré dels qui als 80 en teníem vint. Sí, ara sortiré com a personatge principal: és un relat familiar però també de la història recent d’Espanya: Guerra Civil, dictadura i democràcia. 

Té títol?
Només un de provisional, però potser és massa obscur. Hi estic donant voltes. No te’l puc dir perquè no el sap ni el meu editor! No tinc data d’entrega, però m’agradaria que sortís abans que s’acabi l’any.   

'Jamás tendré veinte años' va ser escollit millor obra espanyola del 2017. Pressió pel nou llibre? 
Sí, però només quan n’escrivia el guió. Dictadura i Guerra Civil són temes molt durs. I pensava que al costat d’això la meva generació, joves fumant i bevent, era una generació de merda, que s’ho va trobar tot fet. Però també té un rerefons sociopolític, el de la Transició. És interessant com a visió de conjunt. –Entrevista de Ricard Martín

I pares i fills podreu moure l’esquelet a gust. El dv. 5 i ds. 6 The Pinker Tones –simbiosi de pop retrofuturista i contes infantils– actuaran de 12 a 13 h. Per als pares, una actuació molt especial: compareix la llegenda Aviador Dro, obrers qualificats del synth pop més dadà i punk: el dv. 5 a les 19 h. 

Durant tot el divendres 5, de 12 a 20 h, a la sala Comic Pro-8 tindran lloc unes jornades sobre diversos aspectes del món de l’edició, amb primeres espases del sector; per exemple, les xarxes socials (15.30 h, amb David Rubín), per què editem (amb ECC Comics, a les 18 h) o fanzíns i autoedició, a les 12 h. Interessant és dir poc.

I per acabar, deixeu anar el vostre cantó més friqui: el diumenge 7, a les 13 h, exhibició de 'softcombat' –lluita medieval amb armes de goma!– i exhibició de sabres làser.