Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Sant Joan 2016: coses per fer el 24 de juny

Sant Joan 2016: coses per fer el 24 de juny

Els millors plans per gaudir a Barcelona del divendres de festa després de la revetlla de Sant Joan

Per María José Gómez |
Advertising
El guateque

Si penseu que per ser festa no hi ha res interessant a fer a Barcelona, esteu molt equivocats. Un cop recuperats de la revetlla i amb la ressaca sota control, sortiu al carrer. Aquí teniu un munt de plans perquè el vostre juny 24 no consisteixi només a anar del llit al sofà i del sofà al llit.

Música, Espais musicals

Parc Esportiu de Cornellà

Fora de Barcelona

La piscina exterior del Parc del Llobregat queda a Cornellà però val molt la pena acostar-s’hi. Dissenyada per l’arquitecte portuguès Alvaro Siza, és una autèntica passada. Té forma ovalada i està rodejada per una zona d’herba on podreu jugar o descansar. A més, a base de nedar podreu arribar a una altra piscina coberta que hi queda connectada per l’aigua. Moderna, pràctica, amb zona lúdica i carrils per nedar... és preciosa. Sí, ens encanta.

Vallparc

Vall Parc

La cosa va de vistes! Situada a la carretera de l’Arrabassada 107 -127, camí de Collserola i Sant Cugat, és d’aquelles piscines de pel·lícula. Veureu tot Barcelona, us estirareu en hamaques ben còmodes i estareu rodejats d’un entorn summament agradable. De fet, de primeres sembla que hagi de ser només per nedadors de la jet set amics de Paris Hilton però per només 10 euros (8 si us quedeu a dinar al Restaurant Panoràmic by SERHS) us hi podreu passar tot un dia. Desconnexió 100% assegurada!

Advertising
Piscina de la Clota

Olímpics Vall Hebron

Heu dit sol? A la Piscina de la Clota (Plaça de la Clota, 1) ens encanta acostar-nos a prendre’l com llangardaixos. Es pot estendre la tovallola en un espai força ampli, de 2.000 m2 d’herba natural que queda al costat de la piscina. Combineu estones estirats a la gespa i minuts de bany i quan tingueu gana feu ús del servei de vènding. I, a nivell de preus, és de les més assequibles de la ciutat, poc més de 5 euros.

Tenis Vall d'Hebron
©Tenis Vall de Hebron

Tennis Vall Hebron

Si només teniu els diumenges per desconnectar, tranquils, l’últim dia de la setmana la piscina del Tennis Vall Hebron (Pg. Vall Hebron, 178) obre de 10 a 20 del vespre així que podreu passar-vos-el sencer dins l’aigua. A més, si a banda d’anar enfeinats teniu canalla, apunteu-vos-la a l’agenda. No és gaire gran i té poca fondària així que podreu banyar-vos tranquils amb els més petits de la casa. Ah, i també està envoltada d’un ampli espai de gespa on córrer i jugar perquè arribin ben esgotats a casa.

Advertising
CEM Can Toda

CEM Can Toda

A prop del Park Güell (Ramiro Maetzu, 25), apnees i braçades a dojo. Els dos metres de profunditat d’aquesta piscina farien les delícies de qualsevol aspirant a submarinista. Si gairebé teniu escames, entre les seves aigües podreu fer unes bones capbussades. A més, si a banda de submergir-vos també teniu fusta de nedadors de fons, aquí tindreu 25 metres de piscina–mitja olímpica–que podreu aprofitar per anar i venir fins a esgotar-vos. Ah, i a l’hora de llençar-vos a l’aigua també ho podeu fer des de les pilones que tenen davant de cada carril. ‘Preparats, llestos, ja!”.

CEM Bon Pastor

CEM Bon Pastor

Atenció nedadors que anem a pel bingo! Aquí ens diuen que tot i que a l’estiu la piscina és exterior, hem de seguir posant-nos el casquet si volem entrar a l’aigua. Si pels petits o pels que volen fer el posturetes això pot resultar una mica enutjós, pels que volen sumar kilòmetres és el pa de cada dia. Agafeu també les ulleres de busseig i a per totes. El preu? No puja dels 10 euros. La trobareu a carrer Costa Daurada, 12.

Advertising
Esports

CEM Trinitat Vella

Sant Andreu

Piscina petita però cuqui que diria l’Andrea de MasterChef. És de poca fondària i té una part de clapoteig pels més menuts. És caviar pels pares amb nens fans de l’aigua i, a més, està situada en una zona força agradable, amb espai d’hamaques i uns metres de gespa ben a la vora. A més, amb l’entrada de dia podreu gaudir també de la resta d’instal·lacions del centre.

Esports

Centre Esportiu Municipal Bac de Roda

Sant Martí

Arriba la calor i tot us fa mandra? Normal, ja passa. Si busqueu relax i descans acosteu-vos a Bac de Roda perquè descobrireu una piscina on les protagonistes són les hamaques. N’hi ha més de 100 envoltant la zona d’aigües! Trobar-ne una on deixar-vos caure i dormir més profundament que un bebè se us farà molt més fàcil. Dins d’una mena de pati interior enjardinat, la zona és prou tranquil·la per oblidar-vos del món exterior durant una estona sense sortir de la ciutat. Només creueu els dits perquè no s’hi acosti gaire canalla, perquè sí, també tenen una piscina més petita per ells.

Advertising
CEM Guinardó

CEM Guinardó

Ep! Aquesta té una zona de bar! A la part de dalt i amb vistes de la ciutat perquè mateu la gana després de donar-vos un bany. Si a banda de la teca també us interessa l’aigua, la instal·lació del Guinardó (Telègraf, 31) es va reformar fa poquet i llueix moltíssim. Bones dutxes, piscina molt gran3/4 parts gairebé d’una olímpica—i... lúdica. No hi ha carrils posats, és estiu i, sigueu sincers, el que voleu és passar-vos-ho bé a l’aigua, oi? Doncs aquí ho podreu fer i pagant una entrada que us sortirà per menys de 6 euros; de les puntuals més barates de tota la ciutat.

Esports

Piscina Municipal de Montjuïc

Sants - Montjuïc

Aquestes piscines municipals són olímpiques així que poseu-vos el vostre banyador més especial que l’ocasió s’ho mereix. Remullar-vos entre aquestes aigües us farà sentir-vos com a campions. L’entrada no arriba als set euros i, de debò, les vistes de Barcelona són espectaculars. Això sí, hi ha uns quants trampolins però no pequeu de valents i si no domineu l’esport mireu però no toqueu!

Cine

El oficial y el espía

5 de 5 estrelles

A les acaballes del segle XIX, el cas Dreyfus va sumir França en el caos. En una escala menor, aquest thriller històric de Roman Polanski va tenir un efecte similar al Festival de Venècia. El debat sobre si Polanski, que s’enfronta a càrrecs per haver mantingut relacions sexuals amb una menor als anys 70, hauria de seguir fent cine va revolucionar el jurat que presidia Lucrecia Martel. I el fet que ara hagi dirigit una pel·lícula sobre un home jueu que va ser injustament condemnat per l’opinió pública no apaivagarà la situació. Penseu el que penseu del cineasta, El oficial y el espía és una obra mestra. Potser ens passem una mica de la ratlla si diem que té l’aire d’un quadre d’Auguste Renoir i el ritme d’un film de Jean Renoir (però només una mica!). Cada enquadrament està executat amb detalls pictòrics i les interpretacions són meticuloses. Un revitalitzat Jean Dujardin broda el paper del militar Georges Picquart, que es veu forçat a escollir entre les seves ambicions i la seva humanitat. Un magnífic Louis Garrel ens fascina en el paper de Dreyfus, desterrat per delicte de traïció. Basada en un llibre de Robert Harris (autor d’un altre thriller de Polanski, L’escriptor), la pel·lícula reestructura l’argument amb intel·ligència, en un joc temporal que comença el 1894 i s’estén al llarg de cinc anys. La seqüència inicial ens situa a l’École Militaire de París, entre les tropes formades sobre una catifa de llambordes. Després es mou en interiors claustrofòbics que subratllen

Cine, Thriller

El faro

5 de 5 estrelles

Sentireu el gust de la sal del mar als llavis. Les cames us tremolaran de fred. Els efectes que produeix aquest film de terror psicològic de Robert Eggers, director de 'The witch', són molt potents. Tracta de dos homes que tenen cura d’un far en una illa remota de Nova Anglaterra al tombant del segle XX. Les interpretacions de Robert Pattinson i Willem Dafoe us resultaran pertorbadores. L’un és un vell llop de mar, amb una pipa a la boca, que cuina llagostes i és molt aficionat a la ginebra. L’altre és un jove acabat d’arribar del Canadà que sembla que amagui un parell d’esquelets a l’armari. Tots dos podrien ser personatges sortits de les pàgines de 'Moby Dick'. Es parlen amb insults corsaris i s’emborratxen amb camaraderia. Els dos actors us deixaran de pedra. Alhora, us seduirà la sublim filmació de l’illa, en un blanc i negre brut i primitiu, que fa el cel gris i les onades fosques com el betum. Tindreu la sensació d’estar entrant en un malson vintage, que accepta les normes del gènere i a la vegada les subverteix. La pel·lícula us marejarà, us farà mal rotllo. És una al·lucinació insòlita amb elements fantàstics que reafirma Eggers com un dels cineastes més interessants de la seva generació.

Advertising
A still from the film 1917 featuring George MacKay
Photo: Courtesy of Universal Pictures
Cine, Drama

1917

5 de 5 estrelles

Ambientada a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, entre fang, explosions i rínxols de filferro espinós, l’última pel·lícula de Sam Mendes és pràcticament una obra mestra. Així ho demostra en la primera seqüència, en la qual un soldat ferit s’arrossega per terra, fins a arribar a una finestra amb els vidres trencats i, de sobte, es troba enmig d’una ciutat francesa aniquilada pels bombardejos. El paisatge després de la batalla brilla amb un estrany color taronja mentre la música de Thomas Newman ens porta cap a un crescendo que posa els pèls de punta. És una història plena d’adrenalina que es debat constantment entre una llum de sol letal i la tensió de la foscor que s’estén per Europa quan cau la nit. L’argument va de dos homes que són seleccionats per dur a terme una missió especial que serà decisiva per aturar l’exèrcit alemany. Han d’entregar un missatge que podria frenar un atac massiu del bàndol contrari. La pel·lícula és èpica, sobretot en la segona part, on sentim reminiscències d’aquella imatge de Claudia Cardinale entrant al poble a 'Fins que li va arribar l'hora', de Sergio Leone. Des d’un punt de vista visual, fa pensar en un malson imaginat per Otto Dix. Es tracta d’un prodigi narratiu i, per extensió, d’una de les millors estrenes amb què ens sorprendrà aquest any que comença.

Little Women
Photograph: Wilson Webb/Sony Pictures
Cine, Drama

Mujercitas

5 de 5 estrelles

Tot i que no ha dirigit més que dues pel·lícules, el nom de Greta Gerwig ja s’ha convertit en una marca. Us n’adonareu en els primers minuts de Mujercitas, una revisió tendra i personal del clàssic de Louisa May Alcott, que no s’assembla a cap de les altres versions que n’hem vist, però que s’acosta bastant al que ens ha fet sentir sempre. Ens trobem Jo March (extraordinària Saoirse Ronan) a l’oficina d’un editor que, amb el manuscrit a les mans, li diu, condescendent: “Assegura’t que al final la protagonista es casa o mor”. Ella surt corrent carrer avall, entusiasmada, exactament igual que ho va fer Gerwig a Frances Ha. Amb aquesta força arrenca una obra mestra on brillen tots els actors (amb menció especial per a Timothée Chalamet i Florence Pugh). 

Advertising
Marriage Story
Photo: Courtesy of Netflix
Cine, Drama

Historia de un matrimonio

5 de 5 estrelles

Com que si no fos així seria insuportable, Noah Baumbach comença el seu agitat drama sobre un divorci en un to tendre i amable. Coneixem la Nicole (Scarlett Johansson) i en Charlie (Adam Driver), un matrimoni de Brooklyn que té un fill, a través d’una conarració de la història que es barreja amb breus imatges de moments de la seva vida urbana. Tot i que es descriuen mútuament com a altruistes, ens confessen que també són increïblement competitius. Com era d’esperar, la trama recau en aquest últim atribut. En Charlie és un director de teatre experimental prometedor que acaba de guanyar una beca molt important. Anys enrere, la seva entrega va captivar la Nicole, una estrella de cinema adolescent que va renunciar als seus somnis pels del seu marit, i el drama mostra com, amb el pas del temps, la relació de la parella s’ha deteriorat fins a convertir-se en ressentiment. Escrit pel mateix director, és un brillant exemple de monòleg subtil que ens posa al dia de la vida dels personatges per mitjà de discursos generosos i una equanimitat sorprenentment equilibrada. Veiem com el relat es desprèn progressivament de la tendresa, culminant en un enfrontament verbal bergmanesc i ferotge que representa un triple triomf per als actors i el seu director. No espereu un final feliç (ja ho sabíeu, això). De manera quasi miraculosa, un cop ja ha passat el més difícil, Baumbach troba una manera d’aprofundir encara més en el dolor dels protagonistes. Tal com va fer a la seva subestimada 'Mientr

Restaurants

Una orxata: El Tío Che

Sant Martí

Una de les millors orxates de Barcelona –a més de llet merengada, aigua de civada, gelats artesans...– que es pot degustar en la rotonda més bonica de la Rambla del Poblenou, davant del Casino de l'Aliança. Aquesta casa centenària es va traslladar al seu emplaçament actual perquè una bomba de la guerra civil va enfonsar l'anterior botiga.

Bars i pubs, Cocteleries

Un còctel: Torre Rosa

Sant Andreu

Aquella frase que es llegeix en totes les guies turístiques sobre el "marc incomparable" sospito que es va inventar per Torre Rosa. Beure's un còctel a l'antiga casa d'un indià et fa pujar 60 escalafons de cop a l'escala de Richter. No se m'acut cap altre lloc a Barcelona més ideal. Darrere de la barra hi trobareu en Jordi Reig, el secretari dels bàrmans de Catalunya, que us ho explicarà tot i més sobre els diversos tipus de rom i sobre com s'ha de remenar un bon mojito. Si no esteu per explicacions i voleu imaginar-vos que sou a l'Havana, només cal que sortiu a la terrassa i mireu la lluna.

Advertising
Bar Calders
©Ivan Moreno
Restaurants, Mediterrània

Un vermut: Bar Calders

Sant Antoni
3 de 5 estrelles

Allà on era i funcionava el Bar Paloma, Ramon Lamarca i el seu fill Marc ha parit el Bar Calders, a la cantonada del passatge amb el nom de l'escriptor català i el carrer Parlament. L'homenatge a l'escriptor no es limita al nom: poden trobar-se en aquest auster i elegant local llibres de Pere Calders. En l'oferta s'inclouen alguns plats mexicans, en record a l'involuntari exili de l'escriptor al país asteca, com el guacamole, els nachos o les quesadillas. S'agraeix en aquesta zona un lloc tan barceloní i gairebé sempre està ple. La marca Lamarca és present en aquest original bar, gràcies a l'esperit inquiet, inconformista i viatger del propietari. Pintor i viatger des dels 17 anys, Ramon es va iniciar en la meditació el 1976 en un monestir budista a Sri Lanka. Allà va absorbir els principis de la meditació Vipasana, després va conèixer Swami Muktananda (el gran guru creador del Siddha ioga i al qual se li atribueix la “revolució de la meditació” a Amèrica), de qui va rebre la iniciació per després formar-se com a professor de meditació de Siddha ioga. Posteriorment, Lamarca va continuar la seva formació als Estats Units i a l'Índia, i va impartir cursos de meditació a Espanya, Holanda, França i Suïssa. La seva passió, compartida entre la cuina i la pintura, es veu plasmada en els seus petits plats i en algunes de les seves obres que pengen de les parets. A l'exterior, una de les terrasses més simpàtiques de la city, ocupa gran part del passatge dedicat a l'escriptor català. S

Restaurants, Teteries

Un te: Caj Chai

El Gòtic

Si busqueu especialització i varietat, la Caj Chai és la vostra teteria. El complicat nom del local –es pronuncia xai-xai– és txec i fa referència a les nombroses cases de te que hi ha Praga. L'Antonio ha importat el model i, en un ambient molt tranquil, ofereix una de les millors i més extenses cartes de te de la ciutat. Seguint el mètode Gong Fu, podreu degustar tes de la Xina, el Vietnam, el Japó..

Advertising
Restaurants

Un gelat: Delacrem

L'Antiga Esquerra de l'Eixample

Massimo Pignata va deixar la seva Itàlia natal per obrir aquesta gelateria artesanal a l’Eixample. Els seus gelats estan fets amb ingredients purs, 100 % naturals, tal i com els seus avis piemontesos haurien volgut. Si preferiu menjar i beure calent, probeu el cafè i acompanyeu-lo dels dolços del dia, elaborats pel Massimo.

Restaurants, Bars de sucs

Un suc: Nakupenda

Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Situat al Born, davant de l'estació de França, aquest agradable local amb terrassa s'autodefineix com a "especialistes en smoothies". Feu un cop d'ull a la carta i veureu que no és cap exageració. Preparen tot tipus de smoothies amb fruites fresques i congelades, sucs de fruites i llet de soja o d'arròs. Un 5 per cent dels beneficis es destinen a projectes solidaris. Ambient internacional i relaxat.

Advertising
Restaurants, Mediterrània

Una amanida: Filferro

La Barceloneta

A diferència d'altres llocs de la Barceloneta que fugen de la identitat marinera per trobar clientela atreta pel simple fet que són més barats, el Filferro ofereix una més que digna oferta culinària. El pa és del forn Baluard, que s'ha convertit en referent popular i de la restauració local. L'ambient és d'allò que abans es deia de "joves professionals", però que ara, més que una casta fruit del liberalisme, sembla una espècie en perill d'extinció.

©Ramon Clemente
Restaurants, Hamburgueses

Una hamburguesa: Timesburg

La Nova Esquerra de l'Eixample
3 de 5 estrelles

Aquesta hamburgueseria, oberta per un arquitecte, un restaurador i un enginyer, té la seva millor arma en quinze boníssimes receptes: totes amb carn de vedella de Burgos, amb l’opció de vedella ecològica de Lleida, totes afinades a base de prova, fracàs i torna a provar. L’hamburguesa DF, amb el punt de picant lleuger del bon menjar mexicà –200 g de carn, xili chipotle, coriandre, cheddar, xili de Jalapa, nachos esmicolats i enciam– n’és un bon exemple.

Advertising
Restaurants, Marisc

Una paella: Cavamar

La Barceloneta

Una de les poques terrasses a la platja. Excel·lents peixos, arrossos –especialment amb llamàntol– i 'tataki' ben fet pel xef eivissenc Jordi. És el de llamàntol el clàssic de la casa: el seu secret és el cranc que reforça el sabor de mar del fumet, i una picada amb un toc d'anís, el truc eivissenc. Les paelles de peix, mixta i negra també tenen molta tirada.

Advertising