Si penseu que per ser festa no hi ha res interessant a fer a Barcelona, esteu molt equivocats. Un cop recuperats de la revetlla i amb la ressaca sota control, sortiu al carrer. Aquí teniu un munt de plans perquè el vostre juny 24 no consisteixi només a anar del llit al sofà i del sofà al llit.
La piscina exterior del Parc del Llobregat queda a Cornellà però val molt la pena acostar-s’hi. Dissenyada per l’arquitecte portuguès Alvaro Siza, és una autèntica passada. Té forma ovalada i està rodejada per una zona d’herba on podreu jugar o descansar. A més, a base de nedar podreu arribar a una altra piscina coberta que hi queda connectada per l’aigua. Moderna, pràctica, amb zona lúdica i carrils per nedar... és preciosa. Sí, ens encanta.
La cosa va de vistes! Situada a la carretera de l’Arrabassada 107 -127, camí de Collserola i Sant Cugat, és d’aquelles piscines de pel·lícula. Veureu tot Barcelona, us estirareu en hamaques ben còmodes i estareu rodejats d’un entorn summament agradable. De fet, de primeres sembla que hagi de ser només per nedadors de la jet set amics de Paris Hilton però per només 10 euros (8 si us quedeu a dinar al Restaurant Panoràmic by SERHS) us hi podreu passar tot un dia. Desconnexió 100% assegurada!
Heu dit sol? A la Piscina de la Clota (Plaça de la Clota, 1) ens encanta acostar-nos a prendre’l com llangardaixos. Es pot estendre la tovallola en un espai força ampli, de 2.000 m2 d’herba natural que queda al costat de la piscina. Combineu estones estirats a la gespa i minuts de bany i quan tingueu gana feu ús del servei de vènding. I, a nivell de preus, és de les més assequibles de la ciutat, poc més de 5 euros.
Si només teniu els diumenges per desconnectar, tranquils, l’últim dia de la setmana la piscina del Tennis Vall Hebron (Pg. Vall Hebron, 178) obre de 10 a 20 del vespre així que podreu passar-vos-el sencer dins l’aigua. A més, si a banda d’anar enfeinats teniu canalla, apunteu-vos-la a l’agenda. No és gaire gran i té poca fondària així que podreu banyar-vos tranquils amb els més petits de la casa. Ah, i també està envoltada d’un ampli espai de gespa on córrer i jugar perquè arribin ben esgotats a casa.
A prop del Park Güell (Ramiro Maetzu, 25), apnees i braçades a dojo. Els dos metres de profunditat d’aquesta piscina farien les delícies de qualsevol aspirant a submarinista. Si gairebé teniu escames, entre les seves aigües podreu fer unes bones capbussades. A més, si a banda de submergir-vos també teniu fusta de nedadors de fons, aquí tindreu 25 metres de piscina–mitja olímpica–que podreu aprofitar per anar i venir fins a esgotar-vos. Ah, i a l’hora de llençar-vos a l’aigua també ho podeu fer des de les pilones que tenen davant de cada carril. ‘Preparats, llestos, ja!”.
Atenció nedadors que anem a pel bingo! Aquí ens diuen que tot i que a l’estiu la piscina és exterior, hem de seguir posant-nos el casquet si volem entrar a l’aigua. Si pels petits o pels que volen fer el posturetes això pot resultar una mica enutjós, pels que volen sumar kilòmetres és el pa de cada dia. Agafeu també les ulleres de busseig i a per totes. El preu? No puja dels 10 euros. La trobareu a carrer Costa Daurada, 12.
Piscina petita però cuqui que diria l’Andrea de MasterChef. És de poca fondària i té una part de clapoteig pels més menuts. És caviar pels pares amb nens fans de l’aigua i, a més, està situada en una zona força agradable, amb espai d’hamaques i uns metres de gespa ben a la vora. A més, amb l’entrada de dia podreu gaudir també de la resta d’instal·lacions del centre.
Arriba la calor i tot us fa mandra? Normal, ja passa. Si busqueu relax i descans acosteu-vos a Bac de Roda perquè descobrireu una piscina on les protagonistes són les hamaques. N’hi ha més de 100 envoltant la zona d’aigües! Trobar-ne una on deixar-vos caure i dormir més profundament que un bebè se us farà molt més fàcil. Dins d’una mena de pati interior enjardinat, la zona és prou tranquil·la per oblidar-vos del món exterior durant una estona sense sortir de la ciutat. Només creueu els dits perquè no s’hi acosti gaire canalla, perquè sí, també tenen una piscina més petita per ells.
Ep! Aquesta té una zona de bar! A la part de dalt i amb vistes de la ciutat perquè mateu la gana després de donar-vos un bany. Si a banda de la teca també us interessa l’aigua, la instal·lació del Guinardó (Telègraf, 31) es va reformar fa poquet i llueix moltíssim. Bones dutxes, piscina molt gran—3/4 parts gairebé d’una olímpica—i... lúdica. No hi ha carrils posats, és estiu i, sigueu sincers, el que voleu és passar-vos-ho bé a l’aigua, oi? Doncs aquí ho podreu fer i pagant una entrada que us sortirà per menys de 6 euros; de les puntuals més barates de tota la ciutat.
Aquestes piscines municipals són olímpiques així que poseu-vos el vostre banyador més especial que l’ocasió s’ho mereix. Remullar-vos entre aquestes aigües us farà sentir-vos com a campions. L’entrada no arriba als set euros i, de debò, les vistes de Barcelona són espectaculars. Això sí, hi ha uns quants trampolins però no pequeu de valents i si no domineu l’esport mireu però no toqueu!
Després del seu estimulant debut amb 'Falling' (2020), Viggo Mortensen torna a posar-se darrere la càmera per signar un western romàntic i tràgic, i amb ànima feminista. Una aproximació al gènere singular, amb una orgànica successió de flashbacks i flashforwards, però també plena de respecte, amb moltes de les seves constants. Vicky Krieps ('El fil invisible') n'és la protagonista, i en la seva fortalesa s'edifica una història d'amor, absències, abusos, malsons, revenja i esperança. Viggo Mortensen no en té prou amb la direcció de la pel·lícula, i es multiplica en tasques d'actor i compositor de la banda sonora, i és l'autor del guió. Un projecte ben personal que respira aires de clàssic.
Dir. Viggo Mortensen (EUA, 2023). 129 min. Estrena: 10 de maig.
La reconeguda novel·la gràfica homònima de Paco Roca arriba al cinema per commoure els espectadors i posar un mirall al seu davant. Perquè, d'alguna manera, tots ens podem sentir reflectits en aquesta història familiar de dol i memòria emocional, de retrets i abraçades de set segons. Tres germans es reuneixen amb les seves parelles i fills a la casa d'estiueig després de la mort del pare, amb la idea de vendre's aquell espai que desperta tants records. Des de la senzillesa del plantejament, i amb la cura d'una adaptació que mai cau en el sentimentalisme, 'La casa' es converteix en un relat d'enorme poder catàrtic, on brillen tots els actors d'una proposta tan coral: David Verdaguer, Óscar de la Fuente, Olivia Molina, Marta Belenguer, Lorena López, María Romanillos, Jordi Aguilar, Tosca Montoya, Luis Callejo i Miguel Rellán.
Dir. Álex Montoya (Espanya, 2024). 83 min. Estrena: 1 de maig.
Alex Garland és un visionari gestor d'apocalipsis: ho va demostrar sobradament com a guionista de '28 días después' i de la seva seqüela setmanal (per cert, filmada pel canari Juan Carlos Fresnadillo). Després de dirigir 'Ex Machina' i 'Men', ara presenta un altre escenari al límit: els Estats Units viuen immersos en una cruenta guerra civil, amb un president que ha tancat la paradeta de l'FBI i que ha comès el pecat d'actuar militarment contra civils. Un grapat de periodistes, que barregen el desencant d'uns i l'entusiasme dels més joves, travessen el país amb Washington com a final de trajecte, amb la voluntat d'aconseguir una entrevista amb el màxim mandatari abans que les forces rebels arribin a la Casa Blanca. Esgarrifa veure la pel·lícula per una versemblança que, en els polaritzats temps que corren, la fa més propera a la predicció que a la distopia. Amb Kirsten Dunst com a cap de cartell, la pel·lícula compta amb Wagner Moura (el Pablo Escobar de Narcos) i Cailee Spaeny (Priscilla), en una road movie que sap combinar magníficament l'impacte de la premissa, la violència d'escenes que gelen la sang i un punt de vista narratiu que deixa marge al públic per omplir els buits que el guió no vol explicar.
Dir. Alex Garland (EUA, 2024). 109 min. Estrena: 19 d'abril.
La saga va començar, sense consciència de la porta que obria, l'any 1968: 'El planeta dels simis' (Franklyn J. Schaffner) és una obra mestra de la ciència-ficció, i té un dels millors finals de la història del cinema, amb un Charlton Heston maleint un descobriment fatal a la vora del mar. L'èxit de la pel·lícula va provocar quatre continuacions a inicis dels anys 70. Molts anys més tard, i amb aquell fallit reboot de Tim Burton pel mig, la franquícia es va reiniciar amb 'El origen del planeta de los simios' (2011) i dos films més. Ara Hollywood continua estirant el xiclet, obrint un nou arc narratiu en el qual els micos dominen el planeta, amb un nou i tirànic líder que fa empal·lidir aquell Cèsar “interpretat” per Andy Serkis, i els humans segueixen vivint en la clandestinitat. I un jove simi qüestionarà totes aquelles veritats absolutes que els han obligat a creure's. Pur espectacle sense coartades per amants del cinema fantàstic.
Dir. Wes Ball (EUA, 2024). 145 min. Estrena: 10 de maig.
Més enllà de les seves impressionants batalles i maquinacions galàctiques, tot amb una banda sonora de Hans Zimmer en la qual el compositor alemany sembla haver posat tots els potenciòmetres al màxim de volum, el més impressionant d'aquesta seqüela de gran èxit de taquilla té lloc sota la superfície. I no són els colossals cucs de terra.
Una de les millors orxates de Barcelona –a més de llet merengada, aigua de civada, gelats artesans...– que es pot degustar en la rotonda més bonica de la Rambla del Poblenou, davant del Casino de l'Aliança. Aquesta casa centenària es va traslladar al seu emplaçament actual perquè una bomba de la guerra civil va enfonsar l'anterior botiga.
Aquella frase que es llegeix en totes les guies turístiques sobre el "marc incomparable" sospito que es va inventar per Torre Rosa. Beure's un còctel a l'antiga casa d'un indià et fa pujar 60 escalafons de cop a l'escala de Richter. No se m'acut cap altre lloc a Barcelona més ideal. Darrere de la barra hi trobareu en Jordi Reig, el secretari dels bàrmans de Catalunya, que us ho explicarà tot i més sobre els diversos tipus de rom i sobre com s'ha de remenar un bon mojito. Si no esteu per explicacions i voleu imaginar-vos que sou a l'Havana, només cal que sortiu a la terrassa i mireu la lluna.
Allà on era i funcionava el Bar Paloma, Ramon Lamarca i el seu fill Marc ha parit el Bar Calders, a la cantonada del passatge amb el nom de l'escriptor català i el carrer Parlament. L'homenatge a l'escriptor no es limita al nom: poden trobar-se en aquest auster i elegant local llibres de Pere Calders. En l'oferta s'inclouen alguns plats mexicans, en record a l'involuntari exili de l'escriptor al país asteca, com el guacamole, els nachos o les quesadillas. S'agraeix en aquesta zona un lloc tan barceloní i gairebé sempre està ple. La marca Lamarca és present en aquest original bar, gràcies a l'esperit inquiet, inconformista i viatger del propietari. Pintor i viatger des dels 17 anys, Ramon es va iniciar en la meditació el 1976 en un monestir budista a Sri Lanka. Allà va absorbir els principis de la meditació Vipasana, després va conèixer Swami Muktananda (el gran guru creador del Siddha ioga i al qual se li atribueix la “revolució de la meditació” a Amèrica), de qui va rebre la iniciació per després formar-se com a professor de meditació de Siddha ioga. Posteriorment, Lamarca va continuar la seva formació als Estats Units i a l'Índia, i va impartir cursos de meditació a Espanya, Holanda, França i Suïssa. La seva passió, compartida entre la cuina i la pintura, es veu plasmada en els seus petits plats i en algunes de les seves obres que pengen de les parets. A l'exterior, una de les terrasses més simpàtiques de la city, ocupa gran part del passatge dedicat a l'escriptor català. S
Si busqueu especialització i varietat, la Caj Chai és la vostra teteria. El complicat nom del local –es pronuncia xai-xai– és txec i fa referència a les nombroses cases de te que hi ha Praga. L'Antonio ha importat el model i, en un ambient molt tranquil, ofereix una de les millors i més extenses cartes de te de la ciutat. Seguint el mètode Gong Fu, podreu degustar tes de la Xina, el Vietnam, el Japó..
Massimo Pignata va deixar la seva Itàlia natal per obrir aquesta gelateria artesanal a l’Eixample. Els seus gelats estan fets amb ingredients purs, 100 % naturals, tal i com els seus avis piemontesos haurien volgut. Si preferiu menjar i beure calent, probeu el cafè i acompanyeu-lo dels dolços del dia, elaborats pel Massimo.
Situat al Born, davant de l'estació de França, aquest agradable local amb terrassa s'autodefineix com a "especialistes en smoothies". Feu un cop d'ull a la carta i veureu que no és cap exageració. Preparen tot tipus de smoothies amb fruites fresques i congelades, sucs de fruites i llet de soja o d'arròs. Un 5 per cent dels beneficis es destinen a projectes solidaris. Ambient internacional i relaxat.
A diferència d'altres llocs de la Barceloneta que fugen de la identitat marinera per trobar clientela atreta pel simple fet que són més barats, el Filferro ofereix una més que digna oferta culinària. El pa és del forn Baluard, que s'ha convertit en referent popular i de la restauració local. L'ambient és d'allò que abans es deia de "joves professionals", però que ara, més que una casta fruit del liberalisme, sembla una espècie en perill d'extinció.
Aquesta hamburgueseria, oberta per un arquitecte, un restaurador i un enginyer, té la seva millor arma en quinze boníssimes receptes: totes amb carn de vedella de Burgos, amb l’opció de vedella ecològica de Lleida, totes afinades a base de prova, fracàs i torna a provar. L’hamburguesa DF, amb el punt de picant lleuger del bon menjar mexicà –200 g de carn, xili chipotle, coriandre, cheddar, xili de Jalapa, nachos esmicolats i enciam– n’és un bon exemple.
Una de les poques terrasses a la platja. Excel·lents peixos, arrossos –especialment amb llamàntol– i 'tataki' ben fet pel xef eivissenc Jordi. És el de llamàntol el clàssic de la casa: el seu secret és el cranc que reforça el sabor de mar del fumet, i una picada amb un toc d'anís, el truc eivissenc. Les paelles de peix, mixta i negra també tenen molta tirada.
Discover Time Out original video
