Sant Joan 2016: coses per fer el 24 de juny

Aquesta aventura de l'Home Aranya és la superproducció més audaç des de 'Mad Max: Fúria a la carretera'. Pren l'esperit de ‘tot val’ de 'Spider-Man: Un nou univers' de 2018 i, d'alguna manera, troba més límits per traspassar, més extres visuals, més muntanyes russes. És tal el torrent d'universos, idees i estils, que hauria de col·lapsar sota el pes de la seva pròpia càrrega creativa. Però tot funciona de manera brillant.

Dir. Joaquim Dos Santos, Kemp Powers, Justin K. Thompson (EUA, 2023). Estrena el 2 de juny.

 

Possiblement, el millor que ha sortit del confinament —inclòs aquell ferment de massa mare que per fi dominem. Aquesta història de quarantena dels anys 50 sembla la resposta capritxosa i surrealista de Wes Anderson a 'La dimensió desconeguda' traslladada al polsós desert del vell Oest. Afortunadament per a un cineasta amb un estil que a vegades pot resultar distant, el sentiment i l'elegància travessen 'Asteroid City'. És la seva pel·lícula més agredolça sobre la família des de 'The Royal Tenenbaums', i sens dubte, la millor des de 'El gran hotel Budapest'. 

Dir. Wes Anderson (EUA, 2023). Estrena el 16 de juny.

 

Aquesta darrera i cinquena pel·lícula d'Indiana Jones s'assegura el tret tornant a un territori familiar i sosté l’impuls durant les seves dues hores i mitja de metratge, en part deixant els moments més íntims al mínim estrictament necessari. 'Indiana Jones i el dial del destí' troba Indy (Harrison Ford) com un acadèmic irritable i afligit a la Nova York de finals dels anys 60, cosa que permet a l'envellit arqueòleg i aventurer enfrontar-se breument amb la modernitat de la carrera espacial i els joves hippies. Però el director James Mangold i l'equip de guionistes d'aquest últim hurra d’un Ford que té 80 anys saben què fa que el vell Indiana funcioni: nazis, trens a gran velocitat, coves esgarrifoses, serps espantoses, un poti-poti del món antic i una estada al nord d'Àfrica.

Dir. James Mangold (EUA, 2023). Estrena el 30 de juny.

La primera separació d'una mare i la seva filla després de la ruptura de parella, quan la nena ha de passar uns dies amb el pare, és el punt de partida d'aquesta mirada intimista i subtil a les contradiccions i els sentiments (de culpa, d'angoixa, de tristesa) d'una dona davant un fet tan quotidià com poc reflectit en la ficció. Després de 'Les distàncies', i amb una fabulosa Laia Costa com a protagonista, la cineasta Elena Trapé continua centrant-se en les ferides d'una generació.

Dir. Elena Trapé (Espanya, 2023). Estrena el 2 de juny.

Paul Schrader, l'home que va escriure 'Taxi driver' i va dirigir 'American gigoló' i 'Aflicció', sembla viure una segona joventut amb les seves recents 'El contador de cartas' i 'El reverend'. El cineasta, cada vegada més minimalista en els seus plantejaments formals, ens situa en una gran finca per seguir a qui s'encarrega de mantenir-ne els jardins, un home amb un passat violent que podria irrompre en qualsevol moment. Joel Edgerton i Sigourney Weaver en són caps de cartell.

Dir. Paul Schrader (Estats Units, 2023). Estrena el 9 de juny.

Una de les millors orxates de Barcelona –a més de llet merengada, aigua de civada, gelats artesans...– que es pot degustar en la rotonda més bonica de la Rambla del Poblenou, davant del Casino de l'Aliança. Aquesta casa centenària es va traslladar al seu emplaçament actual perquè una bomba de la guerra civil va enfonsar l'anterior botiga.

Aquella frase que es llegeix en totes les guies turístiques sobre el "marc incomparable" sospito que es va inventar per Torre Rosa. Beure's un còctel a l'antiga casa d'un indià et fa pujar 60 escalafons de cop a l'escala de Richter. No se m'acut cap altre lloc a Barcelona més ideal. Darrere de la barra hi trobareu en Jordi Reig, el secretari dels bàrmans de Catalunya, que us ho explicarà tot i més sobre els diversos tipus de rom i sobre com s'ha de remenar un bon mojito. Si no esteu per explicacions i voleu imaginar-vos que sou a l'Havana, només cal que sortiu a la terrassa i mireu la lluna.

Allà on era i funcionava el Bar Paloma, Ramon Lamarca i el seu fill Marc ha parit el Bar Calders, a la cantonada del passatge amb el nom de l'escriptor català i el carrer Parlament. L'homenatge a l'escriptor no es limita al nom: poden trobar-se en aquest auster i elegant local llibres de Pere Calders. En l'oferta s'inclouen alguns plats mexicans, en record a l'involuntari exili de l'escriptor al país asteca, com el guacamole, els nachos o les quesadillas. S'agraeix en aquesta zona un lloc tan barceloní i gairebé sempre està ple. La marca Lamarca és present en aquest original bar, gràcies a l'esperit inquiet, inconformista i viatger del propietari. Pintor i viatger des dels 17 anys, Ramon es va iniciar en la meditació el 1976 en un monestir budista a Sri Lanka. Allà va absorbir els principis de la meditació Vipasana, després va conèixer Swami Muktananda (el gran guru creador del Siddha ioga i al qual se li atribueix la “revolució de la meditació” a Amèrica), de qui va rebre la iniciació per després formar-se com a professor de meditació de Siddha ioga. Posteriorment, Lamarca va continuar la seva formació als Estats Units i a l'Índia, i va impartir cursos de meditació a Espanya, Holanda, França i Suïssa. La seva passió, compartida entre la cuina i la pintura, es veu plasmada en els seus petits plats i en algunes de les seves obres que pengen de les parets. A l'exterior, una de les terrasses més simpàtiques de la city, ocupa gran part del passatge dedicat a l'escriptor català. S

Si busqueu especialització i varietat, la Caj Chai és la vostra teteria. El complicat nom del local –es pronuncia xai-xai– és txec i fa referència a les nombroses cases de te que hi ha Praga. L'Antonio ha importat el model i, en un ambient molt tranquil, ofereix una de les millors i més extenses cartes de te de la ciutat. Seguint el mètode Gong Fu, podreu degustar tes de la Xina, el Vietnam, el Japó..

Massimo Pignata va deixar la seva Itàlia natal per obrir aquesta gelateria artesanal a l’Eixample. Els seus gelats estan fets amb ingredients purs, 100 % naturals, tal i com els seus avis piemontesos haurien volgut. Si preferiu menjar i beure calent, probeu el cafè i acompanyeu-lo dels dolços del dia, elaborats pel Massimo.

Situat al Born, davant de l'estació de França, aquest agradable local amb terrassa s'autodefineix com a "especialistes en smoothies". Feu un cop d'ull a la carta i veureu que no és cap exageració. Preparen tot tipus de smoothies amb fruites fresques i congelades, sucs de fruites i llet de soja o d'arròs. Un 5 per cent dels beneficis es destinen a projectes solidaris. Ambient internacional i relaxat.

A diferència d'altres llocs de la Barceloneta que fugen de la identitat marinera per trobar clientela atreta pel simple fet que són més barats, el Filferro ofereix una més que digna oferta culinària. El pa és del forn Baluard, que s'ha convertit en referent popular i de la restauració local. L'ambient és d'allò que abans es deia de "joves professionals", però que ara, més que una casta fruit del liberalisme, sembla una espècie en perill d'extinció.

Aquesta hamburgueseria, oberta per un arquitecte, un restaurador i un enginyer, té la seva millor arma en quinze boníssimes receptes: totes amb carn de vedella de Burgos, amb l’opció de vedella ecològica de Lleida, totes afinades a base de prova, fracàs i torna a provar. L’hamburguesa DF, amb el punt de picant lleuger del bon menjar mexicà –200 g de carn, xili chipotle, coriandre, cheddar, xili de Jalapa, nachos esmicolats i enciam– n’és un bon exemple.

Una de les poques terrasses a la platja. Excel·lents peixos, arrossos –especialment amb llamàntol– i 'tataki' ben fet pel xef eivissenc Jordi. És el de llamàntol el clàssic de la casa: el seu secret és el cranc que reforça el sabor de mar del fumet, i una picada amb un toc d'anís, el truc eivissenc. Les paelles de peix, mixta i negra també tenen molta tirada.