Vés al cine per 3,50 euros!

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Blue Jasmine És admirable que Woody Allen tingui l’energia de despenjar-se, de sobte, amb una bufetada a la cara. El victimisme aclaparador de la Jasmine, la desesperació dels seus vicis emocionals, la incapacitat per tocar de peus a terra i mirar directament els ulls de l’abisme, configuren, entre d’altres misèries, un dels retrats femenins més implacables de la fecunda obra alleniana, eix vertebrador de la que potser és la seva pel·lícula més nihilista. La inexistència de Déu ja no és una excusa, tampoc no ho és el deute dels seus films dramàtics amb el cinema d’Ingmar Bergman. La nuesa en què se’ns presenta la monstruositat de Jasmine –i que Cate Blanchett abraça sense por de cremar-se– és incòmoda. I tot i que sembla que Allen abusi del deus exmachina i embolcalli el seu discurs amb digressions sobre la crisi econòmica i la dignitat de les classes baixes, no triga gaire a arribar a una conclusió tan lúcida com devastadora: la vida consisteix, sí, a resignar-se o tornar-se boig. Sister Amb tan sols dues pel·lícules, la francesa Ursula Meier ha demostrat una sensibilitat molt especial a l’hora d’apropar-se als seus personatges i, sobretot, de situar-los en un espai físic concret. A Home, ¿dulce hogar? la família protagonista estava condicionada pels canvis estructurals de casa seva; a Sister s’estableix des del principi una diferència entre dos nivells d’altura.A dalt, on hi h

Sis bars on gaudir del setè art abans (o després) d'una bona ració de crispetes Sou dels que espereu amb nervis les estrenes de la setmana? Freqüenteu la Filmoteca i us emocioneu amb els clàssics que s'hi projecten? Sigueu fans dels blocksbusters o del cinema més independent, us proposem aquells locals que cal conèixer per anar abans (o després) d'una bona ració de crispetes. Els que trieu el gènere sou vosaltres! Podeu deixar-nos més propostes als comentaris de sota. Festival de Cinema d'Autor Polaroid Bar Els ulls plorosos de l'ET, l’erotisme d’escalfador d’Eva Nassarre, l'alegria Titanlux de Cyndi Lauper i sona a la ràdio el nou single de Duncan Dhu. No cal calendari, perquè el tuf a vuitantes i a colònia Chispas se sent des d'aquí. Em vull apuntar a karate, mare, amb el senyor Miyagi i acabar d'una vegada el cub Rubik, i tornar veure un altre cop Retorn al futur. Aquesta època es captura amb Polaroids, les màquines que sense saber-ho es van avançar a la impaciència de veure com d'ample era el nostre somriure Profiden. El bar Polaroid és un mausoleu dels 80, un homenatge a les instantànies amb requadre blanc. Vinils, cintes de VHS i les famoses càmeres farceixen les parets poc il·luminades, com un decorat de La Bola de Cristal. V.O.s Bar Un bar dins d'un cinema pot guanyar el primer premi en un concurs de malenconia. Quan una pantalla és tan a prop, qualsevol objecte arriba a la vista deslluït de qualsevol brillantor. El vermell no és mai tan vermell com quan apareix al ci

Alexandra 5 salas Arenas de Barcelona Multicines Aribau Club Aribau Multicines Atrium ACEC 3D Centro de Ocio Atrium.

Per molts són una religió i una excusa per per trobar-se amb amics. Aquí hi trobareu les millors tapes de Barcelona Quimet i Quimet Ho diuen totes les guies del món i em sap greu repetir-me però el Quimet i Quimet és, vaja, per deixar anar la llagrimeta. Tenen cervesa pròpia, serveixen el millor vermut d'aixeta del planeta i ofereixen una varietat de vins que els arriba al sostre. Tot aquest cúmul de felicitat acompanya unes tapes que farien ressuscitar els morts. La Esquinica Aquesta tasca aragonesa és un referent de la gastronomía popular de Nou Barris. No agafen reserves (cal agafar número i esperar una estona al carrer amb un lletreret que posa: “salica de espera” penjant d’un plataner). Cambrers genials. –T.M El Xampanyet El xampanyet i el vermut reguen les tapes senzilles, però efectives, d'aquest indret que aplega tant a turistes com a nadius. Las Delicias Hi fan uns calamarsets boníssims, ensalades russes de campionat, braves i una llista de tapes que serveixen sempre amb generositat. Des de les cadires, es veu l’entrada al parc del Guinardó. Es pot fer una bonica excursió fins al parc Güell. Lata-Berna Juanjo Martínez, qui va ser xef executiu de l'Hotel Arts i mil coses mes, ha obert un bar de tapes ceatives amb raó de ser, és a dir, que la recepta es justifica. Hi trobem plats molt pensats, com una burrata amb fum de romaní i compota de to,àquet amb musli, però també clàssics de tota la vida amb presentacions frapants, com unes patates d'Olot amb una malla metàl·lic