Descobriu el misteri de la quotidianitat amb William Eggleston a la Fundació MAPFRE

William Eggleston (Memphis, 1939) és un dels autors més influents de la fotografia contemporània i, veient de prop el seu treball com ho podreu fer a l'exposició de KBr - Fundació MAPFRE, entendreu ràpidament per què.
La seva capacitat per dotar d'expressió artística la fotografia a la dècada de 1970 va revolucionar les bases per les quals llavors es regia el mitjà fotogràfic. Eggleston va suposar un buf d'aire nou ple de color per a la fotografia.
Les seves imatges tenen la capacitat de cridar sempre l'atenció de l'espectador, perquè Eggleston aconseguia resoldre el misteri del que és quotidià amb la seva mirada, creant fotografies que fossin un homenatge emocionant a la vida mateixa: rutinària i alhora enormement plena de bellesa.
Influït per grans fotògrafs com Robert Frank i Eugène Atget, a la seva obra queda palès l'"instant decisiu" al qual feia referència Henri Cartier-Bresson i aquesta paciència per esperar a trobar la brillantor en un moment quotidià.
Eggleston va començar a fotografiar en blanc i negre, amb imatges com les que inicien l'exposició 'William Eggleston. El misterio de lo cotidiano' i que reflecteixen la realitat dels suburbis de la seva Memphis natal, però no va trigar a descobrir el potencial del color per ressaltar la màgia de la realitat que l'envoltava.
L'exposició que li va dedicar el MoMA el 1976 va ser la primera a la història de la institució que mostrava exclusivament fotografia a color. Reconegut el 1988 amb el premi internacional de la Fundació Hasselblad i el 2004 el guardó PHotoEspaña Baume et Mercier, la mostra de KBr és una oportunitat única per apropar-vos al treball d'un mestre de la fotografia.

Ja des de la seva primerenca joventut, Eggleston va començar a interessar-se per la fotografia i ho va fer com un espectador d'una realitat canviant, un observador de les seves arrels i de les paradoxes que convivien a l'espai on es va criar per la seva mare i els seus avis a Memphis.
Hereu d'una família dedicada al cultiu de cotó, va créixer en una àrea que mantenia les cicatrius d'un passat esclavista, amb un ambient dividit per conflictes racistes intensos i una classe mitjana emergent que a poc a poc es transformava amb la incipient arribada de la societat de consum.
El 1957 va iniciar els seus estudis a la Universitat de Vanderbilt, a Nashville, i dos anys després es va traslladar a la de Mississipí, però no va ser fins al 1965 quan va començar a fotografiar en color la seva realitat canviant.

Va ser a la universitat quan Eggleston va descobrir l'obra d'Henri Cartier-Bresson i Walker Evans, dos referents al món de la fotografia que van canviar la seva manera de concebre la fotografia. Des de llavors quedarà marcat per l'"instant decisiu" de Cartier-Bresson, que li va fer comprendre que es podien condensar moviments i escenes complexes en una única imatge amb motius quotidians.
"No imaginava ser capaç de fer alguna cosa millor que una còpia perfecta de Cartier-Bresson. I finalment ho vaig aconseguir. Però va arribar un moment -entenc que va tenir a veure amb el desig de buscar les meves arrels i venir a Memphis-, perquè llavors no tenia aquests mentors, en què vaig haver d'acceptar que havia de sortir a la recerca de paisatges desconeguts. El que era nou en aquella època eren els centres comercials, així que els vaig fotografiar”.
Influenciat per l'ús del color a la pintura dels expressionistes abstractes, Eggleston va començar llavors a fotografiar amb total llibertat el misteri del quotidià, com podreu veure a l'exposició de KBr - Fundació MAPFRE.

1965 és una data clau en la trajectòria d'Eggleston. El fotògraf explora amb el color i pren imatges de tot el que es posava davant dels ulls: des de bars, supermercats i escriptoris d'oficina, fins a retrats de la família i amics.
La quotidianitat de les petites ciutats del sud dels Estats Units passa llavors a ser la veritable protagonista de la mirada del fotògraf, que retrata esdeveniments com la mecanització del camp; la inclusió de l'automòbil al nucli familiar; la desaparició progressiva de les botigues de barri a causa de l'aparició dels grans centres comercials (malls)...
Els malls, ubicats als suburbis, fascinaven el fotògraf perquè eren micromóns en si mateixos. Hi podien trobar (i fotografiar) restaurants, botigues i cinemes, espais a més plens de color, llums i brillantor.
Entre 1973 i 1974, mentre impartia classes a la Universitat de Harvard, va descobrir el sistema de transferència de tintes ('dye transfer'), amb el qual aconseguia nivells de saturació de color inabastables fins aleshores. Dos anys després, el MoMA de Nova York va organitzar una exposició de caràcter individual amb obres de l'artista, convertint-lo en el primer fotògraf a exposar imatges en color a les parets d'un museu.
William Eggleston forma part d'una generació d'autors que durant els anys setanta van alliberar la fotografia de moltes regles i van deixar espai a la creativitat més pura. Un fotògraf amb què descobrireu el misteri del que és quotidià al KBr - Fundació MAPFRE fins al 28 de gener de 2024.