Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Bananas, un club per tornar-se boig

Bananas, un club per tornar-se boig

Frívol i sofisticat, aquest restaurant nocturn del Born redefineix el kitsch

Bananas
©IvanGiménez Bananas
Per Laura Conde |
Advertising

Hi havia una vegada un restaurant que es deia Café Kafka i era una mena de reducte bohemi-intel·lectual del barri del Born. Un dia, el petit Kafka va tenir un germà que, com sol passar a gairebé totes les famílies, va resultar ser tot el contrari. I és que el clàssic patró germà gran responsable / germà petit trapella es reprodueix també en el cas del sobri i cosmopolita Kafka i l'irreverent i deliciós nouvingut, el flamant Bananas. Els germans, però, s'entenen a la perfecció i, coses de família, no només estan comunicats sinó que a més comparteixen cuina. De fet, i aquí citem Jodorowsky tot i el mal que pugui fer tenir-lo tan a prop de Kafka, també els noms marquen la personalitat dels germans: Kafka, què us hem d'explicar; Bananas, una autèntica bogeria sempre animada, un món laberíntic ple de passadissos, un dels pocs exemples que trobem a Barcelona d'aproximació estètica a l'univers kitsch des del bon gust, si és que això és possible.

El nom fa referència a l'expressió 'go bananas', tan comuna als Estats Units, que no és més que tornar-se boig (recordeu Madonna cantant I'm going Bananas a Dick Tracy?). Al Bananas hi trobem una carta que ells mateixos anomenen de fusió mediterrània, en què les especialitats tailandeses com el mee goreng (fideus amb pollastre, gambes, ou i verdures) comparteixen espai amb plats com ara les croquetes, els tàrtars, la mitjana de vaca vella, les amanides o els tatakis.
Una carta que, com l'interiorisme del local, barreja estils i conceptes amb poca vergonya i cap por. Les postres segueixen la mateixa filosofia, des de l'arròs amb llet de coco i mango fins al cheesecake, i la carta de vins, molt extensa, amb més de 70 referències, incideix en els vins estatals.

Després de sopar a l'hora que sigui (la cuina és ininterrompuda) arriben la música i els còctels, i el sofisticat espai esdevé una mena de cabina dels germans Marx, on una sèrie de mojitos multicolors (en tenen de menta, maduixa i mango) circulen per sobre dels nostres caps, barrejats amb daiquiris igualment colorits. Tot això amb ritme de música llatina ben seleccionada, en un lloc on podreu moure els malucs amb garantia de no haver de sentir els esgarips de Shakira

Més informació

Restaurants

Bananas

icon-location-pin El Gòtic

El germà petit i kitsch del café kafka es diu Bananas, i és del tot oposat: aquest restaurant-club irreverent, acolorit, divertit i amb un punt de bogeria, és un dels pocs exemples d'aproximació estètica al kitsch fet amb bon gust a Barcelona. Què s'hi menja? Ells mateixos s'anomenen fusió mediterrània, en què les especialitats tailandeses com el mee goreng (fideus amb pollastre, gambes, ou i verdures) comparteixen espai amb plats com ara les croquetes, els tàrtars, la mitjana de vaca vella, les amanides o els tatakis.

També t'agradarà

Restaurants, Asiàtica

La cuina asiàtica més exòtica

Indochine Ly Leap Un deliri de tapes d'inspiració asiàtica, en què Ly Leap juga virtuosament amb les espècies, els cítrics i les herbes aromàtiques. L'espai és una bogeria: mil metres quadrats de jungla, on les taules són illots en un canal d'aigua, amb peixos i tot. –R.M Dos Palillos Albert Raurich –bullinià de pro– demostra que existeix germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que els ha valgut la seva primera estrella Michelin. Dos Palillos és una perfecta fusió entre bar Manolo i barra asiàtica d’alta cuina, un lloc que no té ni taules i on, si no tenen temps, no et van abocant el vi. Reflexió: part de l’estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara posa en més valor les seves fenomenals tapes asiàtiques. Koy Shunka El germà bessó del Shunka és l'evolució sofisticada d'aquest; la seva carta, llarguíssima, demana que triem el menú de vuit plats per tenir una perspectiva general del seu excels magisteri del sushi. –M.C Bangkok Cafè Avui m’empeny el dilema. ¿Segur que he d’explicar que hi ha un restaurant tailandès fantàstic al barri de les Corts que molts no coneixen, i que els fans del menjar exòtic consideren una troballa de les proporcions d’Atapuerca? Només accepta comensals de dijous nit a diumenge, i és imprescindible que hi reserveu. Mosquito El Mosquito és la repera de l'exotisme. Elaboren cuina cantonesa excel·lent i, en especial, els famosos farcellets xinesos, els dim sum. En

Restaurants, Tailandesa

Els millors restaurants tailandesos

Un passeig per la cuina més orgullosa, picant i delicada del sud-est asiàtic Restaurants tailandesos a Barcelona? Curiosament, si els comparem amb els seus veïns xinesos i japonesos, o fins i tot vietnamites, estan en franca minoria. I no s'acaba d'entendre. La cuina tailandesa combina preparacions lleugeres amb components aromàtics complexos, i un picant que si no vigileu pot ser sobrehumà. Té fama de refinada: un bon banquet tailandès és ideal per a un sopar  romàntic o una celebració íntima. Nou tailandesos que són una delícia Indochine Ly Leap Un deliri de tapes d'inspiració asiàtica, en què Ly Leap juga virtuosament amb les espècies, els cítrics i les herbes aromàtiques. L'espai és una bogeria: mil metres quadrats de jungla, on les taules són illots en un canal d'aigua, amb peixos i tot. Fins i tot hi ha una cabana cambodjana! Consideracions estètiques apart, val la pena fer la despesa i passar una nit en bona companyia i menjar com el caviar de lima o el xai embolicat amb fulles amb salsa de prunes. Segur que després marqueu gol. Bangkok Cafè Avui m’empeny el dilema. ¿Segur que he d’explicar que hi ha un restaurant tailandès fantàstic al barri de les Corts que molts no coneixen, i que els fans del menjar exòtic consideren una troballa de les proporcions d’Atapuerca? Doncs sí, perquè entre la mesquinesa imperant, cal ser generós i saber compartir. Ho deixo anar: heu d’acostar-vos al Bangkok Cafè, un restaurant a mig camí entre un quiosc i una cafeteria. En uns 50 metres,

Advertising
Restaurants

Mother: molt més que una botiga de sucs

Són els primers a oferir sucs extrets en fred perquè no es perdi cap nutrient Oblideu-vos dels sucs que havíeu tastat fins ara. Els de Mother, la nova botiga de Joaquín Costa, són d'un altre planeta. Per començar, aquests sucs s'obtenen a partir de passar les polpes de fruita i els vegetals per una premsa hidràulica, en fred. Això que sembla tan exòtic és ben habitual als Estats Units, país on van viure dues de les sòcies de Mother, la Lili i la Gemma. El que passa amb les liquadores convencionals és que les ganivetes quan tallen la fruita produeixen calor i, amb l'escalfor, la polpa s'oxida i perd els famosos nutrients. Ja sabeu que els processos culinaris d'escalfament són l'enemic número u de les propietats dels aliments.  De pura 'mother' Aquí tot és de pura mother, i no s'afegeixen ni sucres ni edulcorants per disfressar-ne el gust. La Lili n'està ben orgullosa: "Aquest és el primer lloc i l'únic de l'Estat que ofereix sucs amb aquesta tecnologia", deixa anar. Després de tastar-los, no ens sorprèn l'orgull de Mother. Després de més d'un any d'investigació, aquest parell d'emprenedores han portat a Barcelona la cultura del suc i dels smoothies americans, batuts fets amb llets vegetals o mantegues de fruita seca com cacauets, anacards o ametlla. Totes elaborades al mateix local del Raval. A banda de deliciosos sucs de fruita amb molt contingut vegetal, en trobareu d'altres que poden acostar-se tranquil·lament a un àpat per l'alt contingut proteic. Per exemple, un dels seus

Umo: nova brasa japonesa a Barcelona

Aquesta barbacoa tradicional nipona fusiona cuina catalana i nipona La plaça d'Espanya té poc magnetisme: de fet, el millor que podem fer amb aquesta rotonda gegantina i antipàtica és creuar-la ràpid, o millor, evitar-la. Bé, ara tenim un bon motiu per anar-hi: el Grup Nomo hi acaba d'obrir l'Umo, el seu tercer restaurant (encara que podeu  accedir-hi per Hostafrancs i quedar-vos tan tranquils). El fum de l'Umo -creativitat en japonès, en un joc de traduccions equívoques tan oposades com Ai No Corrida i L'imperi dels sentits- remet a la barbacoa japonesa: aquesta és la segona de Barcelona, després del Carlota Akaneya. Juan Molina-Martell, un dels propietaris del Nomo, deixa ben clar que no els interessa "esdevenir una cadena de restaurants repetits". I la idea d'obrir Umo, a l'Hotel Plaza però amb entrada independent, es correspon amb el viatge anual d'absorció de noves o velles tendències al Japó: "Ens va encantar un restaurant que només era brasa. Tocar només brasa és arriscat, així que n'hem fet un apartat". Més informació Umo El Grup Nomo té el seu tercer local en el restaurant de l'hotel Plaza, encara que disposa d'entrada independent de l'hotel. Umo és un bon joc de paraules: aquest és un restaurant on, a més de desembolicar tota la seva carta d'especialitats de sushi tradicional i vanguardista, disposa de brasa japonesa, que proporciona a plats com la ventresca a la brasa o el famós 'wagyu' un gust fumat majestuós. El xef Nao també s'ha deixat anar molt en la fusió 'ca

Advertising