Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Bar Nou: el pa amb tomàquet pot ser 'hipster'!

Bar Nou: el pa amb tomàquet pot ser 'hipster'!

Un restaturant especialitzat en pa amb tomàquet i cuina catalana moderna

Per Ricard Martín |
Advertising

Un restaurant dedicat al pa amb tomàquet? L'enunciat sembla un tros de boutade, però Miquel Àngel Vaquer, renovador del vermut de Casa Mariol i director creatiu de Bar Nou, ven pa i cuina en lloc de fum. "Algú arriba aquí i es pensa que això serà un Port Aventura del pa amb tomàquet. Però no". En realitat, Bar Nou -obert per Sant Esteve- és un local "especialitzat en pa amb tomàquet on es poden menjar moltes coses". De petit, quan la mare li feia una truita a la francesa amb pa amb tomàquet, la llesca "era ben bé la meitat del plat", res d'una llesca mínima de pa gomós. La clau de Bar Nou és entendre que no s'hi tracta el pa amb tomàquet "com a acompanyament, sinó com a part del plat principal".

Per triar i remenar
I això com es menja? Doncs amb una carta on s'ofereixen cinc menes de pa excel·lent d'aquí i allà (de pagès, d'espelta, negre de llúpol, coca del Maresme, bagel, focaccia i brètzel). Amb tots els matisos que calgui de fermentació lenta o forn de llenya. Es suquen amb tomàquet de penjar del bo, es poden triar cinc menes de sal, quatre d'oli i l'all és opcional. Si demaneu una taula d'embotits o de formatges, podeu triar el pa. Ara bé, també hi ha un apartat de sopes, amanides i, sobretot, quatre de plats calents (carn, verdura, peix i ous), on el pa s'integra en la recepta amb el protagonisme proustià que ambiciona Vaquer. "La idea era sorprendre amb coses molt bàsiques, només impressionar amb la senzillesa".

Plats on mana el pa amb tomàquet
Exemples: un plat de cansalada i ous sobre una llesca de pa d'espelta, sense sal (7,50 €). La cansalada, feta a baixa temperatura i marcada, boníssima, cruix greixoseta i sala el pa. O un altre hit, el chicharrón de pop amb allioli d'olives, remenat amb boles de molla torrades i sucades (14 €, a la foto). O truita de patates com cal -la revalorització del bar l'ha fet tornar-  amb l'embolcall lleuger i de gust potent d'un bon brètzel. O conill amb allada i pa de pagès (9,50 €).

Tots els plats de la carta es poden demanar de 8 a 24 h, sense interrupcions, dins un espai de disseny i grafisme impecables, modern, on la carta és un fanzín cool i els cambrers vesteixen de revival rockabilly dels 80. Presideix un giradiscos. Som davant el primer esmorzar de traginer hipster? "Això no és un lloc de torrades. La idea era oferir el pa amb tomàquet amb nous codis perquè connecti amb el jovent que menja ramen. Hipster? Si vincules el terme a l'obertura de mires culturals, sí. Si ho fas amb un seguiment oportunista de les tendències, doncs no". Ara que certs gurus demonitzen el blat i qüestionen el pa com a base de la piràmide, em ve de gust un bon pa amb tomàquet més que mai.

Més informació

Restaurants, Catalana

Bar Nou

icon-location-pin Dreta de l'Eixample

Bar Nou és el primer bar especialitzat en pa amb tomàquet. Això no és cap boutade: senzillament vol dir que hi trobem cinc menes de pa excel·lent per triar, cinc menes de sal i quatre d'oli. El podeu demanar a banda, amb embotits i formatges, o en plats on el pa amb tomàquet és molt més que un acompanyament. Com per exemple, un plat de cansalada i ous sobre una llesca de pa d'espelta, o chicharrón de pop amb allioli d'olives i boles de pa sucat amb tomàquet. Aquest és un bon lloc per esmorzar de forquilla, tenen tots els plats calents disponibles de bon matí, i la cuina és ininterrompuda. En realitat és un lloc de cuina catalana senzilla però molt curosa amb un toc d'aires hipster.

També t'agradarà

Un bar amb collonades

Lata-Berna aplica una filosofia innovadora i lúdica a la tapa Qui escriu, amb el pas del temps ha desenvolupat una mena de sentit aràcnid estil Spiderman, que es dispara quan veu a venir segons quins sintagmes. “Tapes creatives” n’és un. Siguem justos: aquest és un terme que el cuiner Juanjo Martínez –veteraníssim jove–, orgullós propietari del Lata-Berna, a Gràcia, no fa servir en cap moment. Més aviat parla de “posada en escena” i de “sabors i productes de tota la vida”.Després d’un any d’obertura, amb poc soroll i molta feina (i un inexplicable silenci per part dels mitjans de comunicació) aquest restaurant de tapes gracienc ha consolidat una majoria silenciosa de clients que estimen les sorpreses. La primera és que, tot i el cartell (“tapes i llaunes”), no som davant una taverna de llauna estil Quimet & Quimet, tot i que hi hagi un apartat de bona conserva. Més aviat parlem d’un bar de tapes on la vocació extensiva –50 tapes de dimarts a diumenge, de 13 a 24 hores!– no desmereix que ho aboqui tot en cada platet.Racions i gadgets“Són tapes, sí, però en veritat són mitjos plats, o plats elegants de tota la vida transportats a l’economia d’avui”, explica. Martínez, xef executiu de restaurants d’hotel –a l’Arts va fer l’obertura de l’Arola, ha treballat a Xangai, a Dubai, a Portugal– que un dia va decidir que “ honestament, amb la seva innovació i creativitat havia fet guanyar calés a molta gent”, i que era hora de posar casa pròpia. I al Lata-Berna ha volgut “donar menjar mo

Mitja vida a la barra

La família del Morro Fi s’amplia amb el Mitja Vida Amants de la frase feta i de l’oliva farcida, els del Morro Fi, blog i bar, ja tenen un nou local, el Mitja Vida. Molt més gran que el seu antecessor, el Mitja Vida s’ha plantat a la zona de Sant Gervasi, al costat de la plaça de Molina. Vist des de fora, sembla un cub racionalista de ciment armat amb finestrals enormes. A l’interior, i seguint amb les metàfores arquitectòniques, és el Pavelló Mies Van der Rohe de les coses bones.  En Marcel, el Rimbaud del vermut, així és com l’anomeno, per les seves patilles, bigotet i llaçada elegant, serveix el vermut i les canyes amb la mateixa gràcia que ho feia darrere el taulell del Morro Fi. Simplement, es nota que ara està més ample. La barra del Mitja Vida és ben llarga i els pots de piparras arriben fins al sostre altíssim, per recordar-nos que prendre un bon vermut és la millor manera d’arribar al cel. Al voltant d’una barra d’acer inoxidable, una fila de tamborets i un mostrador que fa goig, s’hi arrengleren moixama, seitons, calamars, arengades i les anxoves del Cantàbric que neteja en Marcel. “Explica-ho, això”, em diu. Ho menciono, i a més hi afegeixo que també al Mitja Vida serveixen les canyes tan bé com al Morro Fi (estil madriles), i que també ofereixen el vermut de la casa que ens podem endur a casa en ampolles amb serigrafia única de Martí Guixé o d’altres de més econòmiques, amb el disseny de la casa.    Fidel a un mateixUna vegada més, la colla del Morro Fi han estat

Advertising
Clubs

Mary Boone Bar: quan el mam imita l'art

Atents, mosques de bar arty: el Mary Boone Bar és una cocteleria de primera inspirada en els puntals de l’art modern En aquesta època en què es posa una cocteleria amb la lleugeresa amb què abans es posava una merceria, el bevedor agraeix com una bona bala de plata a la gola –estic parlant d’un Dry Martini!– l’obertura de bars amb personalitat de veritat. Aquí en teniu un que en va ple, de personalitat: el Mary Boone Bar, a l’Eixample Esquerre –zona de cocteleries clàssiques per exceŀlència– promet molts vespres/nits de bon mam.La reina de Manhattan El nom, segons informa Norbert Frey, soci del local, és un homenatge a la galerista més important de Nova York, Mary Boone. I cada còctel té nom d’artista modern. Val a dir que l’ull clínic d’aquesta dona  –va ser anomenada pel New York Magazine “reina de l’art novaiorquès” l’any 1982, tenia 30 anys– és innegable: els dos primers artistes que va representar van ser Julian Schnabel i David Salle! “Crec que no sap ni que existim, però si algun dia passa per aquí la convidarem a una copa, esclar”, riu Frey.Suposem que la galerista de Manhattan no se sentiria malament en una cocteleria tan exquisidament decorada com aquesta: amb molt més sofà que barra –llarguíssim, baix, comunitari, convida a espatarrar-se amb la copa a la mà i xerrar amb el veí–, el lloc per fer colzes es redueix al costat justet d’un triangle isòsceles on el bàrman està empresonat. La petita genialitat rau en el fet que la prestatgeria d’ampolles amaga una porteta

Bars i pubs, Cafeteries

Llocs per estudiar, treballar o reunir-se a Barcelona

Cafeteries amb un entorn tranquil perquè us poseu en marxa amb la vostra feina Posar-se a treballar no vol dir obligatòriament tancar-se a biblioteques, oficines o estar cara la paret a la vostra habitació. I com que trobem que no cal avorrir-se per ser responsable i fer feina, us proposem aquest munt d'alternatives als vostres escriptoris, per si heu de fer reunions, treballar, estudiar o estar a la vostra ben amples. Mitte Tot i que sigui una galeria d’art, compta també amb una cafeteria acollidora i molt àmplia. És un lloc tranquil envoltat d'art, disseny i projectes creatius que convida a posar-se a treballar acompanyat, això sí, d’uns pastissos i d’un gran assortiment de tes i cafès. Vosaltres trieu si preferiu desconnectar, o si es tracta de fer feina, connectar-vos. Granja Petitbo Aquesta antiga vaqueria del segle passat, ara convertida en un ‘bakery-bistrot’, es presenta com un escenari per submergir-vos en els vostres quefers. Les taules de fusta gastada, els sofàs de cuir, les làmpades metàl·liques i el mapa mundi penjat de la paret recorden una estètica industrial que us posaran en situació. Cafè Salambó Café literari gracienc per excel·lència, ubicat al costat del cinema Verdi Park: un bon lloc per anar avançant feina, llegir un llibre, reunir-se o comentar la pel·li que acabeu de veure al Verdi. I depenent de l’hora i del capritx que tingueu podeu acompanyar les responsabilitats amb un berenar, un còctel o un soparet. Cosmo Cafè i Galeria d'Art Les parets són de

Advertising