Descobertas d'O Lusitano, el nou portuguès de Barcelona

Xavi Jovells, d’Els Tres Porquets, té casa pròpia al Floreta: tapes bones i actitud de restaurador de vella escola "No sóc cuiner. Sóc hostaler". Xavi Jovells té glòbuls de restaurador a la sang. El seu pati de jocs va ser Can Pineda i quan es va voler independitzar va fundar la taverna Els Tres Porquets, que ha complert cinc anys, encara que ell va deixar la garrinada. Després d'un any i mig a Sevilla entregat a les sopes fredes, va tornar a Barcelona, va trobar un restaurant al Poblenou que havia estat un gallec psicodèlic i li ha posat el nom de Floreta, "pels pèsols, eh!". El Xavi és hostaler, és cuiner i és cambrer, no distingeix entre dins i fora, entre sala i cuina. Atén paelles i clients. "El meu moment feliç és a les sis del matí, sol, amb la ràdio posada, sense que ningú m'interrompi. És llavors quan guiso". Aquelles mandonguilles amb bolets que perduren a la carta de Can Pineda "des de fa 30 anys", que li va ensenyar el pare i que ell reprodueix sense modificacions, "per què s'ha de canviar el que funciona?". Està entregat al Floreta, "de moment, cuina sense interrupcions, del matí a la nit", amb el retret de la mare: "Però tu, quan dorms?". Confia en els vins naturals, una altra prova de l'expansió, i recomana Maçaners 2012, un sumoll del color d'un genoll ple de blaus. Me'l bec amb el gust del descobriment. Expert en compres, el Xavi parla sobre l'hort d'"agricultura extrema" a la Cerdanya, a 1.150 metres d'altura, d'on li envien les patates per a la seva versió

A Niño Viejo, avantsala d’Hoja Santa, Albert Adrià s’entrega a la diversió del menjar de carrer mexicà "Portar la cultura popular del carrer a la taula", diu Albert Adrià. "L'street food de Mèxic", diu Paco Méndez. "La primera visió d'un mexicà és una tortilla amb alguna cosa dins". És el que representa Niño Viejo (NV), la taquería on cuina el Paco, on mana l'Albert i on els germans Iglesias assisteixen. Una tortilla és un suport. Plats voladors per a farcits marcians. Ferran Adrià l'encerta quan diu: "És com si fessin pa de manera permanent". Pans plans, sense llevat. Moltes civilitzacions s'alcen sobre aquestes superfícies. A NV, la màquina, a la primera línia de la cuina oberta, va traient discos, que couen damunt la planxa, també circular. Mèxic és rodó. El Paral·lel és Territori Adrià i amb NV i el mexicà Hoja Santa -un dins de l'altre, com una matrioixca- i Enigma, al carrer d'Entença, es completa l'adquisició i adequació de llocs on es pot menjar i encantar. A mitjans d'agost, als baixos en obres d'Enigma, la barra del 41º estava per terra, una tona de ferro artísticament treballat a l'espera de ser reconstruïda. Deixem Enigma i el seu tapeig tecnoemocional per concentrar-nos en la taquería i les seves llums. Tot en l'espai, dissenyat per Pilar Líbano, convida a la gresca, al brindis i a la camisa descordada. No pretenen una altra cosa: els càntics hi són benvinguts. El professor Paco ha esperat dos anys a tenir el bòlid en marxa. Els tacos són per llepar-se'n els dits

Nostàlgic, un deliciós nou/vell bar de Sant Antoni Aquest bar és un cop de puny, petit però contundent. Etziba una fuetada a tots aquells bars que a cop de distreure'ns amb el llum noruec ens colen l'arengada vintage. El Nostàlgic és un bar de dia a qui se li ha fet fosc. Una petita barra ocupa gairebé mig espai. La resta, tres taules amb prou feines i potser mitja dotzena de tamborets, acaben d'omplir el local. No cal res més, és ben acollidor.Aŀlèrgia al cafè nòrdicSituat a la zona de moda del mercat de Sant Antoni, a Viladomat entre Manso i Parlament, aquest lloc no comparteix l'estètica nòrdica de la majoria de locals nous de la zona. I és per això que els veïns de la zona i els passavolants s'han fet ràpid al Nostàlgic. Potser perquè els sembla, com a mi, que els acceptaran igual, tant si llueixen el cos d'un model d'H&M com si hi entren amb la samarreta rebregada de fa quatre anys. Entre setmana tanquen a la una i els caps de setmana, a 2/4 de tres, per tant fa les funcions de bar per beure les primeres copes o per fer coixí abans d'endinsar-nos dins la nit més salvatge. El duen una parella, el Toni i la seva dona, des de fa un mes, però no són passerells. Coneixen el negoci de fa anys. Abans d'anar a parar a Barcelona, s'encarregaven d'un bar a Vilanova i la Geltrú. Potser per això saben que al pot petit hi ha la bona confitura si la fruita és de qualitat. I aquí ho és. Ofereixen una bona selecció de vins, sobretot catalans. Tiren bé les canyes i tenen les espatlles co

El fred no ha passat: aquesta contundent cuina de cullera us escalfarà el cos i l'ànima Gelida Un bar i restaurant dels que no en queden, amb plats per a pressupostos ajustats i bons paladars. L'esmorzar de forquilla és per llepar-se els dits. I a l'hora de dinar, prepareu-vos per a un àpat comunitari i uns primers i uns segons deliciosos, amb quasi trenta referències de plat a la carta. El capipota, el braó i el bacallà són excel·lents. Regueu-ho tot amb un bon vi de Gelida. –R.M El Asador de Aranda Sens dubte, el millor asador de la ciutat. I ell millor representant de Castella a l'hora del picadillo, la 'longaniza' o el 'chorizo'. Però el que veritablement destaca és el delicadíssim lletó d'ovella 'churra' rostit amb sagí de porc fresc i un extraordinari garrí segovià. El rosteixen durant sis hores en un forn de llenya i arriba a taula trossejat i només untat am un xic del seu propi greix, la qual cosa li dona la seva característica pàtina daurada. Excel.lent producte , sempre presentat en cassoles de fang. –M.A Agut Barcelona té la riquesa de disposar d’alguns llocs que el pas dels anys millora. Moltes vegades oblidats, alguns tenen, a més, el plus d’haver-se modernitzat sense excessos, per posar-se al dia amb l’exigència de qualitat i bons productes que demana la clientela. Un d’aquests casos és l'Agut del carrer d’en Gignàs, un dels primers bons restaurants que vaig conèixer quan vaig arribar a Barcelona en els anys setanta. Allà vaig saber que existia l’allioli i a par