Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Sr. Vermut
©MariaDiasSr. Vermut

Senyor Vermut: un temple de l'aperitiu i la tapa

Tapes de sempre, del calamar al capipota, i una selecció de 40 vermuts diferents: per a ‘hipsters’ i avis

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Tot just acaba de fer un any, i les coses li van tan bé, al Senyor Vermut, que el Jordi Miralles, el seu propietari, ja està ampliant l'imperi amb l'adquisició del local adjacent. El secret? Una selecció de tapes que van des de les anxoves del Cantàbric fins a les croquetes, la tripa, el fricandó, els formatges, els calamarsets, el lacón, una bomba que potser és la millor de la ciutat, unes braves de top 5 i una llarga llista de tapes tradicionals, senzilles, elaborades amb una matèria primera de gran qualitat. La joia de la corona és, però, una selecció de vermuts que arriba als 40: comença per un vermut de la casa excepcional, tot terreny, que contrasta amb vermuts molt amargs (Punt e Mes), dolços (Casa Mariol), envellits en bóta (2 Deus) o alguns a base de vi negre en comptes de blanc.

Que no sabeu quin triar? El Jordi n'és un apassionat i us farà una tria personalitzada en funció de les vostres inquietuds. Va decidir obrir el Senyor Vermut quan el restaurant on treballava va ser traspassat. Va proposar a la cuinera, la Maricel Corpuz, que l'acompanyés en l'aventura d'obrir una vermuteria amb tapes, ella va dir que sí i va néixer aquest espai que en principi havia de ser al Born o a Sant Antoni, i finalment es va quedar a la part alta de l'Eixample per recomanació de la dona del Jordi, a qui el seu marit anomena 'la jefa'. Va ser precisament la jefa qui va convèncer el Jordi, qui en principi no volia ni sentir a parlar d'una altra cosa que no fos una vermuteria ortodoxa, d'oferir cafès, cerveses, sucs, vins i ara també carta de postres, que s'està acabant de confeccionar.

Un altre punt fort del Senyor Vermut és que la cuina és ininterrompuda, de manera que qualsevol hora és bona per fer un parèntesi a base de vermuts i tapes, i que els preus, i això va ser una obsessió dels seus propietaris des del primer dia, són molt però que molt ajustats: si tenim 10 euros a la butxaca, en podem sortir tips.

Un local encantador
El local té molt d'encant, amb sostres altíssims i parets de pedra, i té una terrassa amb sol tot el dia molt agradable, fins i tot quan fa fred. Té, a més, una clientela heterogènia que dóna encara més personalitat a un local que en té per regalar: des de grups de hipsters barbuts malcarats fins a famílies amb nens, avis, gent del barri i, de moment, poc guiri. 

Trio guanyador

Bomba!
Senyor Vermut

Bomba!

La Maricel, la xef d’origen filipí, no tenia ni idea de què era una bomba quan va obrir el local. Una jornada intensiva de tapes a la Barceloneta li va servir per aprendre dels mestres i fins i tot superar-los

Braves molt personals
Foto: Maria Dias

Braves molt personals

Amb allioli i salsa picant casolans, fets cada dia, i una patata agria consistent i gustosa, les braves són, sens dubte, el plat estrella de la casa. Se serveixen coronades per un pebrot verd.

Publicitat
El de la casa

El de la casa

El misteri envolta el deliciós vermut de la casa, que van escollir després de visitar més de 80 cellers. Només hem pogut saber que és de la Conca de Barberà i l’elabora un personatge críptic anomenat senyor Ramon

Més informació

Senyor Vermut
  • Restaurants
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 1 de 4

Aquí hi trobarem tapes senzilles i ben elaborades –anxoves, croquetes, capipota, calamarsets, bombes i braves d'allò més bones– però la joia de la corona és una selecció de vermuts que arriba fins a 40 referències. El de la casa és un tot terreny excepcional que van escollir després de visitar 80 cellers. No val la pena dir que aquest és un lloc ideal per fer l'aperitiu.

També t'agradarà

Balius: un pas més enllà del vermut
  • Restaurants

El Balius revoluciona l’aperitiu i el seu menjar associat com fa anys el XIX Bar va fer amb el gintònic El Poblenou està on fire. Comença a bullir, encara lluny de qualsevol sospita de 'parctematització'. No ho penso jo sol: els qui van tornar a posar de moda el gintònic saben que el futur creix en la quadrícula pobra. Sona exagerat però és així: Rosa Solà, sòcia del XIX Bar, del Pesca Salada, expresidenta de Slow Food i ara també cap visible del bar Balius, acaba d'aixecar la persiana a Pujades amb Marià Aguiló; a una escopinada de pinyol del Floreta i el 58. I diem pinyol perquè Solà vol "fer que el vermuteig sigui un acte de menjar tractat amb el mateix respecte que els altres àpats. A preus populars!". Tenen punts per aconseguir amb el vermut el mateix que van aconseguir amb el gintònic: enriquir-lo i sofisticar-lo fins a quotes inaudites (ells no tenen la culpa ni dels llibres ni de les amanides surant!). L'escenari és immillorable: exadrogueria cantonera on han seguit la tradició de batejar el negoci amb la llegenda del cartell original. La cantonada sembla escapada del Benidorm psicotrònic, i és tan deliciosa com l'interior dels 50 i reciclat: especialitzat en vermuts i còctels de vermut, la teca passa per "peix sostenible de la Mediterrània, preparat amb receptes antigues", diu Solà. Alguns plats tenen noms medievals ('atascaburras') i d'altres són molt difícils de trobar, com l'esgarradet valencià (pebrots escalivats amb llucet esmicolat).  Arengada, sobrassada ecolò

Mitja vida a la barra
  • Restaurants

La família del Morro Fi s’amplia amb el Mitja Vida Amants de la frase feta i de l’oliva farcida, els del Morro Fi, blog i bar, ja tenen un nou local, el Mitja Vida. Molt més gran que el seu antecessor, el Mitja Vida s’ha plantat a la zona de Sant Gervasi, al costat de la plaça de Molina. Vist des de fora, sembla un cub racionalista de ciment armat amb finestrals enormes. A l’interior, i seguint amb les metàfores arquitectòniques, és el Pavelló Mies Van der Rohe de les coses bones.  En Marcel, el Rimbaud del vermut, així és com l’anomeno, per les seves patilles, bigotet i llaçada elegant, serveix el vermut i les canyes amb la mateixa gràcia que ho feia darrere el taulell del Morro Fi. Simplement, es nota que ara està més ample. La barra del Mitja Vida és ben llarga i els pots de piparras arriben fins al sostre altíssim, per recordar-nos que prendre un bon vermut és la millor manera d’arribar al cel. Al voltant d’una barra d’acer inoxidable, una fila de tamborets i un mostrador que fa goig, s’hi arrengleren moixama, seitons, calamars, arengades i les anxoves del Cantàbric que neteja en Marcel. “Explica-ho, això”, em diu. Ho menciono, i a més hi afegeixo que també al Mitja Vida serveixen les canyes tan bé com al Morro Fi (estil madriles), i que també ofereixen el vermut de la casa que ens podem endur a casa en ampolles amb serigrafia única de Martí Guixé o d’altres de més econòmiques, amb el disseny de la casa.    Fidel a un mateixUna vegada més, la colla del Morro Fi han estat

Publicitat
Vermut: l'hora de l'aperitiu
  • Bars i pubs

El vermut mai ha marxat de Barcelona, però els últims anys el costum de trobar-se amb amics al migdia per compartir aperitiu i companyia guanya adeptes i establiments. Aquí teniu els grans clàssics de la ciutat i també les noves incorporacions a l'escena vermutaire. Més propostes És l'aperitiu venecià de moda. Us descobrim diversos llocs on prendre Spritz a Barcelona. Els millors racons amb sol de la ciutat a la nostra selecció de 20 terrasses de pel·lícula. Bodegueta Cal Pep No cal baixar a la Barceloneta per fer unes bones tapes de peix. Al cantó del mercat de Sants, el petit mostrador de La Bodegueta de Cal Pep presenta una oferta de tresors marítims que no es pot rebutjar: cargols de mar, crancs, navalles, peus de cabra, moixames i altres delicadeses com els 'peperini' (pebrots farcits d'anxoves o formatge) i la Torta del Casar. L'Àngel ha mantingut l'esperit d'aquest local que es va obrir als anys 20 sense deixar d'adaptar-se als temps moderns. Per a gurmets de l'aperitiu. Bar Seco Mig actual, mig de tota la vida, amb molt del bo i gairebé res del dolent de cada opció, el Seco és un lloc on tracten molt bé el menjar. Amb cura, amb carinyo, perquè tu després te l’empassis com una bèstia, esclar. A més dels clàssics de la tapa, hi fan uns bikinis més que notables, però, sobretot, són famosos per unes patates salvatges que són una animalada. Tenen esperit i passaport italià, i per això també hi trobaràs productes i apostes gastronòmiques d’aquella terra,

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat