Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Benvinguts a Bellavista del Jardín del Norte!

Benvinguts a Bellavista del Jardín del Norte!

Així és el multiespai dels germans Iglesias i els Messi, un enorme poblet gastronòmic de 2000 m2, encaixat al cor de l'Eixample

Bellavista del Jardín del Norte
1/9
Bellavista del Jardín del Norte
Bellavista del Jardín del Norte
2/9
Bellavista del Jardín del Norte
Bellavista del Jardín del Norte
3/9
Bellavista del Jardín del Norte
Bellavista del Jardín del Norte
4/9
Bellavista del Jardín del Norte
Bellavista del Jardín del Norte
5/9
Bellavista del Jardín del Norte
 Bellavista del Jardín del Norte
6/9
Bellavista del Jardín del Norte
 Bellavista del Jardín del Norte
7/9
Bellavista del Jardín del Norte
 Bellavista del Jardín del Norte
8/9
Bellavista del Jardín del Norte
Bellavista del Jardín del Norte
9/9
Bellavista del Jardín del Norte
Per Ricard Martín |
Advertising

¿Ha passat la crisis? Sembla que a Barcelona, el model de restaurant s'estigui movent del passadís estret (el primer Alkimia, Gresca i tants d'altres) als grans espais que proliferen arreu de la ciutat. I una novetat molt important engreixa aquesta idea: acaba d'obrir portes, per fi, Bellavista del Jardín del Norte, un enorme restaurant multiespai a Enric Granados 86-88, on els germans Iglesias s'han associat amb els germans Messi (Rodrigo i Matías, amb el suport de Leo) per obrir un pailebot urbà de mil metres quadrats més mil enjardinats d'interior d'illa (amb gespa i arbres, encara que de moment no està gens clar què s'hi farà, un fet que ha portat cua amb els veïns).

La paradoxa és que aquest gegantisme persegueix la proximitat i l'afabilitat; les seves dues plantes estan dissenyades per evocar els diferents espais d'un poble: el 'colmado', la plaça major, una barberia, el bar del poble, l'església. «Tothom té un poble. I volem que això sigui la teva casa fora de casa –on tinguis llibertat de moviments– i et deixis estimar», explica Juan Carlos Iglesias.

Aquesta llibertat de moviments i relax, tant estranya de trobar en menjadors de mida de camps de futbol, aquí no és cap entelèquia: l'espai és molt gran però compartimentat, ple de detalls que fan que abaixis la guàrdia i et relaxis, que un lloc enorme es plegui sobre si mateix i no ho sembli tant. Com per exemple, la cantonada amb un preciós tocadiscos vintage on, a la tarda, la gent pot remenar elapés i deixar-los exposats en una estanteria per a què els punxin. O una font estil 'pilón', de la que surt d'aigua filtrada. Després de pagar 2 € per l'ampolla, tens dret a reomplir-la sense límits (una tasca que, esclar, els nens es deleixen per fer).

Al colmado, a l'entrada, s'hi preparen els esmorzars, els berenars, i hi ha un expositor amb la brioixeria i pastisseria del dia. També és l'espai per fer el vermut. Just al costat, hi ha la 'barberia', on Iglesias pronostica que contractarà un enllustrador a mitja jornada per a qui vulgui seure a la cadira de barber.

El bar del poble –amb una part tematitzada com a futbolí gegant– és l'espai de distensió; a la tarda s'hi poden punxar discos, jugar a jocs de taula o fer partides gratis en dues majestuoses màquines de videojocs vuitanteres, que tenen 700 clàssics per triar (i on la moneda és la voluntat, que va destinada a la fundació Ivan Mañero).

La barra de bar està recoberta per una estructura en forma d'església, d'on penja una campana que és una rèplica de la de Sant Pere del Vaticà, i els bancs de fusta evoquen els dels feligresos. I la plaça del poble és el menjador gran, amb fins i tot una zona per a fer safareig (també es pot xafardejar des dels 'balcons', reservats amb totes les comoditats possibles. Estan disponibles per a un màxim de deu persones fent una despesa mínima de 500 €: inclouen un cambrer, televisió gegant, Play 4, Wi-fi, Nextflix i pàrquing gratis i directe. Futbol, consola, sèries i mam, el somni de qualsevol 'heterazo' 'à la page').

I la teca? La carta és provisional, i al setembre es refarà sota la forma d'una revista gastronòmica on cada apartat sigui una secció. En Juan Carlos Iglesias no deixa anar cap discurs bombàstic o recargolat: «Aquest no és un lloc per menjar estrany, sinó que és per venir-hi moltes vegades. Gastronòmicament invertebrat. Són moltes coses bones juntes i ja està». Aquest invertebrament, a diferència del d'Espanya, juga a favor de tothom; els Iglesias han optat per la fórmula en teoria infal·lible de mesclar diferents aspectes dels restaurant de la casa (marisc, mèxic, tapes...) i oferir-los d'una manera transversal, «un encreuament de camins gastronòmic», com diu Iglesias. L'Ever Cubilla (Espai Kru) i en Rafa Morales fan de xefs executius, i la responsabilitat diària recau en la Mónica Morales.

I pel que he tastat, això serà un festival de gaudi de gamma alta –en concepte no tant diferent de Tickets– però a preus molt més continguts, amb un preu mitjà de 35-40 €. Arrossos, tapes, salaons i 'krudités' del millor marisc amb un ànim creatiu: en aquest apartat, la tartaleta (més aviat un millfulls) amb alvocat i bou de mar és excel·lent, i l'ostra amb cireres és de traca i mocador. Més si va precedida per una brutal gilda de tamany XXL i textura gelatinosa total. L'apartat carni us farà posarà els ullals llargs: no us perdeu les aletes de pollastre desossades i glacejades amb soja, tot pell i greix umami, una llaminadura per a adults. O la ploma (sabrosa part de l'esquena del porc) d'ibèric joselito: si n'estàs fart de tants entrecots normalets que corren pel món, és un xut de sabor. La picada d'ull als Messi és una escalopa milanesa a cavall (amb ou fregit al damunt) molt particular, i la vessant arrossera de la casa és present en un impecable arròs sense feina, de marisc i prim, amb el gra sec al punt just, però també solt i melós.  

Per cert, una curiositat d'allò més friqui: el nom del local, que alhora el conceptualitza, és atzar pur. L'immoble era una seu del gegant publicitari DDB (ara a les torres Mapfre) i quan van entrar al patí interior, el primer que van veure els Iglesias va ser un cartellet penjat en una columna que deia 'Bellavista del Jardín del Norte'. Era allà perquè les diferents seccions de l'empresa feien competicions al pati estil «Grand Prix» (caspa màxima de TVE) i penjaven cartellets amb el nom de cada equip. O sigui que, segons com, això es podria haver dit el 'Valle de los Informáticos'!

Més informació

Restaurants, Espanyola

Bellavista del Jardín del Norte

El restaurant dels germans Iglesias (Rías de Galicia, Kru, Cañota, Bobo Pulpín...) i els gemans Messi és un pailebot de dos pisos, amb 1000 m2 d'interior i 1000 m2 de jardí d'illa (amb gespa i arbres!) que reprodueix els espais d'un poblet, adaptats a un restaurant. Un colmado on esmorzar, berenar i fer el vermut, una esglèsia amb cocteleria, la plaça del poble, racons on punxar vinils i jugar a jocs de taula, balcons reservats amb totes les comoditats imaginables, una sala de cinema/escola... El menjar és un compendi dels grans èxits dels restaurants de la casa: aquí hi trobareu des de plats de marisc 'kru' i creatiu (magnífica tartaleta de bou de mar i alvocat o ostres amb cirera) fins a arrossos, carn per a les feres i un exèrcit de tapes i delicadeses fredes per al vermut. Res massa estrany, però fet amb el magisteri gastro que els caracteritza: "Això és un lloc no pas per menjar complicat sinó per visitar sovint", expliquen.

Advertising