Casa Platos

La música dels restaurants és un dels elefants a la habitació. Per què coi se sent tant malament la música en els restaurants? Entre atronadora o punxada amb mal gust de radiofórmula carrinclona. Casa Platos, el primer restaurant d'alta fidelitat de Barcelona, pretén solucionar aquest conflicte.  Rere els plats de Casa ídem hi ha els joves Ot Salvans, xef, i Víctor Martínez, a la direcció, també artífexs de Manda Huevos, un excel·lent bar de tapes i cuina catalana que ha subvertit l'avorriment de la truita i la croqueta. "A Barcelona ja existeixen bars d'alta fidelitat, i vam pensar que tindria molt de sentit obrir un restaurant que seguís aquest camí", m'explica. 

Que Casa Platos sigui un hi-fi restaurant significa que s'han gastat una pasta gansa en l'estudi acústic i en un sistema de so amb l'encant del so analògic. I es nota: poden apujar la música i tot i així us entendreu parlant sense problemes. La cuina també és en alta fidelitat, digna de restaurant d'alta volada. I en la seva proposta d'inspiració japonesa i mediterrània no hi ha clixés ni plats reconeixibles. Per exemple, ens ressona a la boca un platàs com la marbonara: uns fideus de calamar, amb pil-pil de pernil ibèric que ho tenen tot, un mar i muntanya elegant i sedós. Salvans és un cuiner directe i d'idees molt clares, senzilles d'entendre a la primera mossegada: vegem unes cocotxes de lluç al pil-pil amb mojo picón, entre Euskadi i Canàries. I ens deixa K.O. un esplèndid filet Wellington, farcit de colomí en lloc de llom de bou. Ull als còctels, molts concebuts com receptes de menjar líquides: per exemple, un còctel d'escalivada, amb el pebrot vermell ben present i un vodka amb pebrot del Padrón.