Els millors restaurants brasilers de Barcelona

Les noies de La Carioca s’han especialitzat en tapioques, i són del tot fiables i casolanes: van començar a cuinar massa de iuca pel món amb un food-truck. Us recomano la Brasil: un potent mos de vedella esfilagarsada amb plàtan mascle i tomàquet a rodanxes. Feu descobertes gastronòmiques com el formatge coalho i les caipirinhes gurmet, que no tenen res a veure amb les de la llima matxucada. Hi trobareu una versió sana i exportable del restaurant brasiler. 

La seva segona ubicació ha portat el concepte de local dels carrerons de la Barceloneta al Palau de Mar: el seu estil saludable s'amplia en un local que permet fer brunch, tapes, còctels i sobretot música en viu: els caps de setmana, però també entre setmana, us hi podeu trobar de cares amb actuacions de pura música brasilera; samba, jazz i bossa, tropicalisme de primer nivell, amb artistes com Gabriela Pasche, musa dels Carnavals de Brasil del 2015.

Això no és un bistrot francès, no. Però, sí, s’hi serveix cafè, alcohol i menjar abundant a preus populars. Té zero 'je ne sais quoi' francès; la cadena del vàter és un tap de suro. De chanson al fil musical 'rien de rien', que és per al rock dels 70, i el televisor, per al futbol. Tot i que per la pissarra de l’entrada podria semblar una hamburgueseria, el Bistro 42 és en realitat un bar de barri obert el 2008 que satisfà la seva fidel parròquia amb teca lusitana i brasilera.

Hi podeu fer tapes autòctones, unes braves o uns pebrots de Padrón, però us animem a tastar els seus excel·lents 'salgados' fregits; la kebe (una mandonguilla d’origen libanès feta de búrgul i farcida de vedella, cabra i menta); la 'coxinha' (una espècie de croqueta de pollastre desfilat en forma de cuixa); els 'rissóis de leitão' (crestes de porc) i la panada de pollastre, blat de moro i olives. Si sou carnívors, hi ha entranya i picanha (la part posterior de la vedella, la més apreciada al Brasil). Si sou de peix, el clàssic 'bacalhau à Brás'. Si teniu pressa, 'choripán', un entrepà de xoriço rostit. I si teniu ressaca, no ho dubteu: 'alheira', un embotit de porc, pa, pebre vermell i all acompanyat d’ou i patates fregides. 

Què és un 'rodizio'? Doncs senzillament és la versió brasilera d'un restaurant de bufet lliure. I ja sabeu que Brasil no és precisament el país més vegà del món. A preu tancat tant per dinar com per sopar, en aquest restaurant amplíssim i d'aires industrials, de primer us espera un bufet lliure amb amanides i plats típics de Brasil, com la 'feijoada'. 

I de segon, comença l'espectacle. En un 'rodizio' hi fan a la graella una quinzena llarga de carns que es rosteixen, enfilades en enormes broquetes giratòries, a la vista del client. I el cambrer porta la carn a taula, al punt desitjat, i la talla davant del client. Els talls? Picanha, longaniza gaucha, maninha, entranha, i altres delícies carnívores que semblen diminutius però omplen molt. La cosa funciona així: us equiparan amb un disc verd/vermell, com un semàfor. Verd: no pari de portar carn. Vermell: ja n'hi ha prou, sisplau. També disposen de menú vegà i vegetarià, però si és el vostre cas, us hauríeu de preguntar què coi feu aquí. 

Quan en un local de cuina forana hi veus gent del seu país menjant-hi és que val la pena entrar-hi. Genera confiança que els autòctons mengin als restaurants regentats per compatriotes i la veritat és que no falla mai. És el cas del Cantinho Brasileiro, on diuen que han menjat brasilers cèlebres com Ronaldinho i Carlinhos Brown. Fan cuina popular d’aquest país des de fa més de vint anys. Hi menjareu, per exemple, coxinha, una mena de croqueta de pit de pollastre esmicolat i arrebossat amb pa ratllat, sucosa per dins i molt gustosa gràcies a un toc secret. No fallen els plats forts d’aquesta gastronomia com la feijoada, mongetes negres guisades amb carn de porc i acompanyades de farina de mandioca.

"La idea era obrir una ambaixada del Brasil", explica el Bruno Guimaraes, propietari amb la seva dona Patricia de Rio D.O.C. De l’espai anterior –una copisteria gegantina– en va heretar heretat espai i lluminositat. I tenen l’honor de ser els introductors de la tapioca a Barcelona: un híbrid formal entre crep i entrepà de farina de iuca. Lleugera, cruixent per fora i tendra per dins. La Patricia és l’encarregada d’un ampli repertori de tapioques, pastisseria i tapes. I amb el temps, el Rio D.O.C. es va transmutar en Manioca Gluten Free, amb tot el repertori de tapes i creps brasileres sense gluten (recordem que la iuca no té gluten, i per tant és ideal per ser central en el repertori d'un restaurant gluten free). Lliure de gluten, però no de carn, ep: al repertori de Manioca hi regnen també plats contundents, com la seva versió de la parmigiana de pollastre o el 'filezinho', tiretes d'entrecot de vedella amb salsa de soja, ceba caramel·litzada i patates fregides.