Les millors empanades argentines (o no!) de Barcelona

Las Muns potser no ofereixen l'empanada argentina més ortodoxa, però sí que són d'una qualitat i creativitat indiscutible. Oberta l'any 2011, aquesta empresa d'empanada gurmet –el xef cofundador, Diego Rojas, és un argentí de Tucumán, pàtria de la bona empanada– té la seva força en un binomi imbatible: fer una bona massa –de farina integral o d'espelta, fetes a ma, del tot natural– que embolcalla farciments imaginatius i amb bona matèria primera (i fets a foc lent, més que un farciment parlem de receptes embolcallades). Disposen d'unes quinze especialitats, que van des d'allò reconeixible –la seva empanada de carn tallada a ganivet, suau i melosa, no tindria problemes a estar en la carta d'un argentí 'top'– fins a innovacions meditades i que funcionen, com una brutal empanada de pollastre thai –amb salsa de curri verdi picant, llet de coco i gingebre que és un deliri. I també paren atenció al món 'veggie': no us perdeu la molt tradicional de tomàquet i alfàbrega, o la de tofu fumat i quinoa, lleugereta i plena de matisos. Cadascuna pesa uns cent grams, i amb menjant-be tres et quedes la mar de bé. Tant han triomfat, que a més de la seu original de Poblenou han obert 9 botigues més a Barcelona: a Casanova 189, a l'Illa Diagonal, a Verdi, 29, a Diagonal 89, a Via Augusta 149, a Rector Voltà 1 i a Europa, 26.

El restaurant referència de molts cinèfils abans d’entrar a veure l’última estrena als Floridablanca. Menjar ràpid però no pas d’aquell greixós que et retorna a cada seqüència del film que veuràs. Són argentins i per això les seves empanades són la salvació quan un va amb presses i no ha tingut temps de passar per casa a fer un mos abans d’asseure’s a la butaca. En tenen moltes! De carbassa i curri, d’albergínia amb mel i gingebre. Us avisem: no en fareu prou amb una. Per això, el més encertat és que aprofiteu l’oferta dels vespres de tres empanades + amanida + beguda i llestos cap a la gran pantalla amb l’estómac preparat per aguantar drames, tragèdies, thrillers i el que faci falta.

Mimmar –encreuament entre 'mimar' i 'mediterrani'– és una botiga d'empanades artesanals d'esperit mediterrani, que està en posició de plantar cara, en el seu terreny, a l'empanada argentina. I això ho fan amb una massa ferma, que resisteix bé el cop de forn sense quedar feta crosta o estovar-se, i sobretot amb un farciment substanciós que remet a la cuina catalana i als sabors de la nostra infantesa.

Com per exemple, una fabulosa cresta de pollastre de pagès on es fa palès el rostit caramel·litzat, amb les prunes i els pinyons, o unes empanades de carn picada i bolonyesa, inspirades en els macarrons de la iaia. Segueixen la temporalitat, també, amb una cresta de remenat de bolets amb ceba boníssima. I també hi ha picades d'ullet a Àsia, com la de pollastre thai (per cert: a tastar la Madriles, entrepà de calamars fet cresta!). Punt gran a favor: són sucoses, però quan les mossegues no t'esclaten barbeta avall.  

O de com una antiga xarcuteria es converteix en centre de peregrinació moderna. A Rekons, han tingut el bon gust de mantenir bona part de l'estètica antiga tot canviant el negoci. Ara hi podeu degustar a qualsevol hora empanades, amanides i altres llepolies argentines amb una cervesa o un vinet. Aquest és un lloc eminentment casolà: la matriarca del clan fa les postres –boníssimes!, molt més enllà del 'dulce de leche', que també és molt recomanable– i el patriarca talla a ganivet la carn de l'empanada. Amb el pas dels anys han anat aprofundint en les possibilitats culinàries de la península –la seva empanada de xoriço picant de Lleó és un petit clàssic del barri! –i han mantingut l'argentinitat (carn suau, pernil i formatge, caprese). Ara, a sabor i contundència els guanya poca gent: aquí hi podeu comprar una empanada de pollastre amb cireres! Els divendres al vespre això és un apocalipsis de gent que vol arribar a casa amb la seva bossa d'empanades calenteta. També els trobareu a Poble-sec, a Blai 48. 

És un lloc fiable per menjar autèntiques empanades argentines. Les carnívores són ben bones –la de carn picant, picant de veritat, i sucosa, amb l'ou i el xili, és una delícia– però els vegetarians poden estar contents amb una varietat que inclou fins i tot la de verdures al wok (encara que qui escriu sempre surt d'aquí amb la de formatge provolone, albergínia, mozzarella i pesto).

També tenen botiga a la plaça de la Llana i a l'avinguda de Sarrià, 15, a Sant Jaume (Call, 19) i a Poblenou (Ramon Turró, 212).