Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
eixample

Restaurants a l'Eixample amb reserva online

Reserva taula als restaurants més ben valorats per Time Out a l'Eixample

Publicitat

Si tens pensat anar a passejar per l'Eixample, no et perdis alguns dels restaurants més ben valorats per Time Out. Us proposem un grapat de restaurants a l'Eixample on podreu fer la vostra reserva online.

  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Esquerra de l’Eixample
Un restaurant dels anys 40 al bell mig de l’Eixample barceloní. Es pot demanar més? D’aquesta mena de restaurants no n’hi ha gaires a la ciutat dels llibres perduts i revenuts, i qui hi vagi per primera vegada segur que convertirà aquella experiència en un hàbit. La pàgina web del local diu això textualment: “En 1972 fue reformado por el Arquitecto y Diseñador Santiago Roqueta (1945-2005), dándole un aire de vieja fonda clásica, bohemia y acogedora que enamora”. És cert. Enamora. La cuina que fan a Casa Ponsa, de tan tradicional, ja és una raresa. Jo, per exemple, demano de primer unes mongetes tendres saltades amb pernil i una truita d’espàrrecs, i em quedo, com deien abantes, que no puc dir fava. Les mongetes eren boníssimes, un punt al dente, i la truita, ben cuinada. La carta la conformen plats de tota la vida, si considerem tota la vida la història nascuda a partir del descobriment d’Amèrica. Sense el tomàquet, la patata i tants altres productes, els plats serien molt més avorrits. Aquí, cada dia hi ha un plat especial. Dilluns, estofat de toro de lídia. Dimarts, bacallà amb tomàquet. Dimecres, cua de bou estofat. Dijous, paella. Divendres, xai al forn. Altres plats de la carta són truita de xanguet, sopa vermicelli, espinacs a la catalana, truita de gambes, rogers frescos, lluç a la romana, ronyons saltats, costelles de cabrit arrebossades, flam casolà... Com es pot veure, la tradició és un veritable viatge al futur. Hi ha plats que per mi tenen una sonoritat especial.
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Caribenya
  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample
El lema de la Paola di Meo i el Miguel Portillo –sala i cuina del Tarantín– és 'serious caribbean cuisine'. Ells són de Maracaibo, topònim amb ressò de canons pirates. El Tarantín –equivalent a xiringuito de carrer fet amb un pal i una espardenya– vol “establir un petit repertori de cuina d’autor inspirada en les receptes del Carib: Grenada, Trinitat i Tobago...”, diu Portillo. Antigua i Barbuda és una illa, no la darrera amb qui vas lligar, perdulari.  No es defineixen com a restaurant veneçolà, sinó “com a plaça oberta a les influències afro comunes del Carib”, diu Di Meo. Han convertit una botiga de telèfons en una caseta de platja i s’han documentat a fons pel que fa al menjar de carrer. Una carta curta i mutant que va cara a barraca (antillana), amb sis tapes i set principals: excel·lents les boles de iuca farcides de 'jerk chicken', pollastre favorit de Bob Marley, delicat i fumat (l’au!). De la República Dominicana tenen el 'mofongo', una cúpula d’arròs, plàtan fregit i espècies que ells fan amb galta de vedella. I de collita pròpia, un tendre magret d’ànec que, rostit en una fulla de plàtan i amb verduretes i espècies, agafa un suquet propi deliciós, res a veure amb l’ànec amb crema de llet. Al menú de migdia (12,95 euros) posen ritme 'rocksteady' a receptes mediterrànies, i també hi entren plats populars, com el 'channa aloo', senzill i aromàtic curri vegetarià amb cigrons de Trinitat i Tobago que sí, 'chana' molt.
Publicitat
Ikibana (Paral·lel)
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Brasilera
  • Eixample
  • preu 2 de 4
Ikibana ha obert un gran local al Paral·lel, que se suma al ja existent al Born, i atansa Tòquio i São Paulo als bons paladars. Ho fa amb una oferta culinària barreja d’aquestes dues cultures tan dispars, la nipona i la brasilera, que van saber fondre’s a principis del segle XX, quan van arribar els primers immigrants japonesos al Brasil. Els ingredients que duien a les seves maletes aviat es van acabar, però ho van compensar amb un magnífic rebost natural de productes exòtics, que si bé no substituïen les seves matèries primeres, creaven una nova cuina. “Més de cent anys després, la tradició culinària nipobrasilera té fama mundial i una forta identitat pròpia”, destaca Ikibana als seus postulats. Per recórrer aquest panorama de bons gustos i particulars textures, Ikibana ha concebut un espai molt diferent, modern, americanitzat, d’una coloració intrèpida i molt original que aconsegueix una sensació de navegació. Una mostra de la genialitat d’aquesta simbiosi pot ser l’inici d’un gran àpat: un uramaki (el sushi amb l’arròs per fora) de llamàntol cruixent amb farofa (un acompanyament clàssic de la cuina brasilera) i maionesa picant, embolicat amb alvocat i tataki de tonyina, una barreja de sensacions i gustos intensos i diferents. Eles , caviar de trufa i fruita de la passió, podria haver sortit de la imaginació del gran escriptor de Bahia, gran coneixedor de la cuina local, Jorge Amado. El millor és que el passeig pot anar per diferents camins i és inevitable compartir entre
Restaurante 3
  • Restaurants
  • Mediterrània
  • Eixample
  • preu 3 de 4
A Restaurante 3 de l’hotel Granados 83 saben preparar una cuina d’arrels mediterrànies adaptada a la marejada cosmopolita que desfila per les seves habitacions. El restaurant de l’hotel aposta per delícies mediterrànies filtrades per uns fogons creatius amb influències d’arreu. Cuina sofisticada i internacional, amb matèria prima excepcional  per a una clientela ídem. Per cert, si voleu que després del sopar soni música celestial, no oblideu coronar la nit tot sortint a la terrassa i regalant-li un preciós còctel al vostre esperit. Ho agrairà.
Publicitat
  • Restaurants
  • Catalana
  • Fort Pienc
Poc després de la mort de la xef Mey Hofmann aquest restaurant va canviar de nom i va passar de dir-se Bistrot a Arroz Hoffman. Prenia així l’especialització d’una de les passions de la cuinera difunta: l’arròs. I és d’aquesta manera com aquest producte pren una altra dimensió a la casa Hofmann, propietària també del restaurant estrellat i de la Taverna del mateix nom, d’un estil més informal. L’arròs escalivat, amb botifarra de perol i mongetes seques, de pura melositat, o el negre amb sepietes i allioli són excepcionals! Tenen un menú de migdia i recordeu que, tractant-se de Hofmann, convé deixar lloc per a les postres fetes a casa, una pastisseria de les més prestigioses de Barcelona.
Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 3 de 4
Una excel·lent degustació és la millor presentació de la cuina del jove xef Dani Lechuga. Bona cava de vins, variats i a preus raonables. I encara que l'acudit sigui dolent, Lechuga és un dels cuiners que millor cuinen la carn vermella a Barcelona; festival de la carn.
Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat