1. Calixto Bieito
Carrega una desena de Shakespeares damunt les espatlles. Va debutar amb 'Els dos cavallers de Verona', amb 25 anys, al Mercat de les Flors. I després vindrien 'Somni d’una nit d’estiu', 'El rei Joan', 'Mesura per mesura', 'Macbeth', 'Hamlet', 'El rei Lear', 'Forests'... Versions extremes, directes, escruixidores, que ha fet amb actors catalans, espanyols i anglesos. “Les obres completes de Shakespeare m’acompanyen allà on vaig. Sempre a la maleta i a l’iPad. Les rellegeixo molt sovint i busco parts o citacions que torno a llegir o memoritzar moltes nits”, ens confessa.
Amb Shakespeare, Bieito, diu, va aprendre a fer teatre: “Va ser el primer mestre. He après sobre la tensió dramàtica en l’acció i en les paraules. Els mecanismes de l’art teatral que s’amaguen en cadascuna de les seves escenes”.
“Shakespeare t’ensenya a crear un paisatge, a inventar i buscar una estètica, a decidir com veus el teu propi món. El seus versos estan plens d’indicacions per als actors i directors. Ritme, velocitat, pauses, silencis... Una obra de Shakespeare és un tractat de tempo i ritme”, afegeix.
Bieito té clar per què l’autor anglès continua ben viu entre nosaltres. “No només ens ensenya teatre”, assegura. “Les obres de Shakespeare són un tractat sobre la vida mateixa i sobre la condició humana. Es llegeix com es llegeix Montaigne, buscant respostes a la nostra mortal existència”, dispara.
Per a algú com ell que encara creu i desitja un nou Reinaxement i enyora l’Humanisme, fa una proposta una mica agosarada: que els plans d’estudi incorporin “una assignatura obligatòria a les escoles anomenada Shakespeare”. “Quina utopia!”, rebla. Seria massa bonic.
Amb Shakespeare, Bieito, diu, va aprendre a fer teatre: “Va ser el primer mestre. He après sobre la tensió dramàtica en l’acció i en les paraules. Els mecanismes de l’art teatral que s’amaguen en cadascuna de les seves escenes”.
“Shakespeare t’ensenya a crear un paisatge, a inventar i buscar una estètica, a decidir com veus el teu propi món. El seus versos estan plens d’indicacions per als actors i directors. Ritme, velocitat, pauses, silencis... Una obra de Shakespeare és un tractat de tempo i ritme”, afegeix.
Bieito té clar per què l’autor anglès continua ben viu entre nosaltres. “No només ens ensenya teatre”, assegura. “Les obres de Shakespeare són un tractat sobre la vida mateixa i sobre la condició humana. Es llegeix com es llegeix Montaigne, buscant respostes a la nostra mortal existència”, dispara.
Per a algú com ell que encara creu i desitja un nou Reinaxement i enyora l’Humanisme, fa una proposta una mica agosarada: que els plans d’estudi incorporin “una assignatura obligatòria a les escoles anomenada Shakespeare”. “Quina utopia!”, rebla. Seria massa bonic.
