[image]
[title]Àlex Rigola va rebre l’encàrrec de la Sala Beckett de crear un espectacle sobre la mort. I va enrolar-hi de seguida l’Alba Pujol, ajudant de direcció a espectacles del director com 'Vania', 'Ivànov' o 'El enemigo del pueblo'. Van començar a investigar, sense saber què explicarien. “Ell sabia que el meu pare tenia càncer de pulmó, i que li havien donat mesos de vida”, ens explica l’actriu. Van anar a parlar amb ell i, de mica en mica, va acabar convertit en el centre de l’espectacle, el títol del qual, 'Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers', prové d'un dels monòlegs més famosos del 'Hamlet' de Shakespeare.
Al final, la vida
El pare de l’Alba, catedràtic d’Economia, home amb gran bagatge, els serveix per “parlar de la mort i acabar parlant de la vida”. El van acompanyar en els seus últims mesos: “Ell estava encantat, perquè li agradava molt compartir el que sabia i estava molt a gust. Estava content de fer amb nosaltres tot això. Quina forma tindrà, això? em preguntava. Em sap greu que no ho hagi vist”. Josep Pujol, encarnat per Pep Cruz, va morir poques setmanes abans de l’estrena.
De 180 pàgines d’entrevista, Rigola va baixar-ho tot a 23, per, segons Pujol, “dibuixar un pensament”, amb afegits provinents de l’entrevistat (Cioran, Gil de Biedma) i del creador (Handke), que ressonen durant la funció.
Construir un personatge
L’Alba té moltes ganes de pujar a l’escenari amb la història del seu pare, de compartir un tros d’intimitat. I més en aquesta última etapa de Rigola, on no deixa que els actors s’aprenguin el text i “et despulla d’artifici, no t’estalvia cap part del camí”. “No soc un personatge, sinó una persona, perquè la persona sempre és més interessant que el personatge”, diu l’actriu. “Jo faig de jo, però també he hagut de construir aquest jo”, afegeix.
NO T'HO PERDIS: Les millors obres de la cartellera
