Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Claudio Tolcachir

Claudio Tolcachir fa 'Emilia'

El dramaturg argentí estrena al Teatre Lliure la seva obra més personal, 'Emilia', basada en el propi record de la infantesa

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Un bon dia de fa un parell d'anys, Claudio Tolcachir va trobar-se per casualitat amb la dona que el va criar. "Vam parlar una estona, i em van sorprendre totes les coses que recordava de quan era un nen que havien fugit de la meva memòria", indica. Per a la seva mainadera, eren records especials, tendres, afectuosos. Per a ell, mers episodis del seu creixement, gens memorables. Han continuat veient-se des d'aleshores, mentre el dramaturg construïa 'Emilia', la que és potser la seva obra més complexa des d'aquell fabulós 'La omisión de la familia Coleman', que fa set anys ens va descobrir que aquell actor que havíem vist a 'Un hombre que se ahoga', de Daniel Veronese, era un dramaturg poderós, d'històries mínimes i conflictes personals, un Txékhov en potència amb tota la poètica del teatre argentí contemporani. És a dir, interpretacions directes, naturalistes, dins un context gens realista.

Tolcachir ens diu que ha volgut retre homenatge a la seva mainadera i, de retruc, a totes les persones invisibles que contribueixen a la nostra formació. I ho fa a través del retrobament -¿real, fictici?- entre Emilia i Walter, que apareix acompanyat de la seva esposa, Caro, i el seu fill, Leo. Realment, no sabrem fins al final si la situació és en present o en passat, si els personatges estan vius o morts.

La primera frase que pronuncia Emilia ens ofereix el to de la peça: "Hay un momento en la vida en que los muertos están más presentes que los vivos. Y eso es bonito". Després es refereix a Caro i parla de Walter, el nen que va criar. I ja ens té clavats a la cadira, estabornits. Emilia recordarà que va ser amb ella que Walter va pedalar per primera vegada, va donar el primer petó... I Walter, davant la mirada del seu fill, restarà estupefacte mentre Caro evita els ulls d'una dona que sap més del seu marit que qualsevol persona en el món. Tolcachir ens diu que "mentre per a ell es tracta d'un món molt llunyà, per Emilia tot són coses que van passar tot just ahir". D'aquí que el joc entre present i passat de la peça sigui tan intens. 

El món d''Emilia' és un univers ibsenià, d''El petit Eiolf', d''Espectres', però portat al terreny de la comèdia. Tolcachir reconeix l'ascendent de l'escriptor noruec i ens deixa clar que ha abandonat les situacions surrealistes, absurdes, de les seves obres anteriors i que, tot i no haver-se decantat pel drama, estem més aviat davant d'una tragicomèdia, una peça delicada que cal escoltar. No es tracta d'una història familiar típica, a les quals ens ha acostumat el teatre argentí contemporani, bé a través d'obres originals, bé mitjançant les adaptacions de Txékhov. Tolcachir ens diu que els seus personatges "floten en un núvol".

Format com a actor i com a director, el dramaturg ha ordit aquí la seva primera obra com a escriptor solitari. Fins ara, començava a assajar amb un guió molt esquemàtic i anava aixecant la peça a partir de la feina amb la companyia. Per fer 'Emilia', per primera vegada, es va tancar a casa i va ordir l'obra sol. Necessitava, diu, la solitud de la literatura, del record. Perquè 'Emilia' és segurament la seva obra més personal. Sabia que més tard podria embolcallar-la amb l'atmosfera teatral adequada, acabar de donar-li el to en escena. A Buenos Aires ha estat un èxit. I a Madrid, amb una companyia diferent, espanyola, que és la que ve al Teatre Lliure, també.

També t'agradarà

Els millors restaurants argentins
  • Restaurants
  • Argentina

10 establiments per assaborir les especialitats més delicioses d'Argentina A Barcelona tenim excel·lents ambaixadors gastronòmics dels fogons argentins. Tasteu sense haver de creuar l'Atlàntic les millors especialitats de la cuina argentina: matambre, milaneses, empanades, 'asados'... ¿Trobes a faltar algun restaurant argentí important? Ens ho pots dir en els comentaris de sota. 9 Reinas Un restaurant argentí d'alta volada, amb carns de tot el món i pasta feta a mà. Sovint hi trobareu cares conegudes de l'esport. Un dels propietaris és l'exjugador de l'Espanyol, Martín Posse. R.M Vinya Rosa Argentina Aquest molt agradable punt argentí ofereix una molt bona relació qualitat-preu en les seves especialitats de carn a la brasa. Puerto Madero Puerto Madero és a Buenos Aires sinònim de bona cuina, sobretot de bona graella i carns rostides, ja que des de la seva remodelació en espai lúdic i comercial s'hi han instal·lat les principals parrillas de la ciutat. Potser els propietaris d'aquest restaurant barceloní van posar aquest nom al seu establiment per cridar l'atenció dels qui han tingut la sort de menjar algun dels bifes extraordinaris que s'hi fan allà. Però el que potser no sospitaven era que ho farien gairebé tan bé com allà, amb les limitacions òbvies de la distància pel que fa als productes. La fórmula pensada per Sebastián, Yann i Pere ha estat un encert. Des de l'hora dels esmorzars es poden assaborir especialitats argentines. Esmorzars amb facturas (pastisseria t

El millor de Temporada Alta
  • Teatre

Girona torna a convertir-se en el lloc de pelegrinatge de tardor per als amants de les arts escèniques. Aquí teniu els espectacles que no us podeu perdre Temporada Alta provoca un cert estrès. Del 3 d'octubre al 8 de desembre, a Girona i Salt hi passen 90 espectacles, 32 dels quals són internacionals i 26 estrenes absolutes. Pel festival gironí hi ha el bo i millor d'aquí i de fora. I és segurament el millor festival de tardor d'Europa, sens dubte. Perquè us relaxeu, us diem què heu d'anar a veure. Més que res, perquè són coses que només podreu veure a Temporada Alta. Macbeth Hem vist molts 'Macbeth' a Temporada Alta. El de Cheek by Jowl, el de Rigola... I ara ens arriba el de Brett Bailey, potser el director més potent de Sud-àfrica. Us avisem: és una posada en escena explosiva de l’òpera de Verdi. Al cor de l’Àfrica actual, Macbeth és un senyor de la guerra afamat de sang en un context de lluites ètniques, tràfic d’armes i milers de refugiats. The suit Peter Brook és, segurament, l'home que més ha fet créixer el festival gironí. Li hem vist molts espectacles, des de 'Warum' als 'Fragments' de Beckett. És un iaio incansable, l'home que va canviar el teatre europeu. Ara, amb amb Marie Hélène Estienne i Franck Krawczyk, ens porta la història d’un adulteri escrita per un autor sud-africà contemporani però que, segons Brook, “la podria haver escrit Txékhov”. Bluf El premi Quim Masó 2014 ha estat per a 'Bluf', de Joan Yago i la joveníssima companyia La Calòrica. Gràcies a una peç

Publicitat
Les millors obres de la cartellera
  • Teatre

La cartellera teatral i de dansa acostuma a oferir tantes actuacions interessants que és difícil decantar-se'n per alguna. Per això us hem preparat aquesta selecció amb les obres de teatre, dansa i comèdia més interessants que podreu trobar als teatres de Barcelona. Teatre La pols La Companyia Arcàdia va debutar fa dos anys a la Sala Flyhard amb 'La terra oblidada', un text de Llàtzer Garcia, un dels seus fundadors. Un sec drama rural que apuntava molts dels conflictes familiars que ara es desenvolupen a 'La pols' en un entorn urbà de classe mitjana en situació precària. Conduït pel fantasma literari de John Steinbeck –un referent fix–, Garcia sacseja i potser transforma la vida de tres personatges entre la crida que anuncia la mort del pare dels dos germans (Jacob i Ruth) i el seu enterrament. Cels  El teatre de Wadji Mouawad no deixa mai indiferent, i en conseqüència provoca l’adhesió o el rebuig d’un discurs apocalíptic que furga sempre en la profunditat de l’ànima humana i a on es barregen la filosofia i la poesia amb la sang que brolla dels cossos. Tot i formar part d’una tetralogia, 'Cels' és un text un xic llunyà dels aplaudits 'Incendis' o 'Litoral', tant per l’anècdota teatral com per la densitat de la paraula de l’autor. En certs moments pot fer-se fins i tot incomprensible, com en els poemes del pare del Valéry, i en altres el text ressona força grandiloqüent. Mar i Cel 'Mar i Cel' va significar la irrupció del teatre català en el musical de gran format i va ser e

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat