Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Daniel Veronese fa Bergman

Daniel Veronese fa Bergman

El director argentí respon quatre preguntes sobre el 'Sonata de otoño' que ens porta el Teatre Lliure

Daniel Veronese
Per Andreu Gomila
Advertising

Feia temps que no teníem l'oportunitat de veure una obra de Daniel Veronese amb els seus actors argentins. D'aquí que celebrem que el Lliure ens porti el muntatge de Sonata de otoño, de Bergman, que va estrenar a primers del 2013 a Buenos Aires.

Què t'ha atret d'aquesta obra?
Encara que Bergman fos director de cine, les seves pel·lícules tenen una gran teatralitat. I d'ell em sedueix molt la capacitat per explorar l'ésser humà, els vincles, els trastorns, les meravelles de la ment.

A tu t'agrada el teatre íntim.
Defujo els grans escenaris. Per això m'és difícil fer Shakespeare. No l'entenc a nivell emocional.

¿La història de Charlotte, una pianista dedicada al seu art que retroba els seus fills, no és una mica la teva?
Quan desplego una obra, sempre trobo coses de mi mateix que no sabia. I el que explica Bergman a través de Charlotte ho han viscut tots els artistes. Jo, però, he deixat de viatjar tant: tinc una filla de sis anys i, cada vegada que marxava, en tornar trobava una persona diferent.

¿No és una obra massa escandinava per a un argentí?
Sempre em faig meves les obres com a argentí, pare i amant de moltes coses. I m'oblido que Bergman és suec. Intento fer teatre amb les coses que comprenc. M'hi apropo per patir i entendre l'obra. -

També t'agradarà

Teatre, Teatre contemporani

Claudio Tolcachir fa 'Emilia'

El dramaturg argentí estrena al Teatre Lliure la seva obra més personal, 'Emilia', basada en el propi record de la infantesa Un bon dia de fa un parell d'anys, Claudio Tolcachir va trobar-se per casualitat amb la dona que el va criar. "Vam parlar una estona, i em van sorprendre totes les coses que recordava de quan era un nen que havien fugit de la meva memòria", indica. Per a la seva mainadera, eren records especials, tendres, afectuosos. Per a ell, mers episodis del seu creixement, gens memorables. Han continuat veient-se des d'aleshores, mentre el dramaturg construïa 'Emilia', la que és potser la seva obra més complexa des d'aquell fabulós 'La omisión de la familia Coleman', que fa set anys ens va descobrir que aquell actor que havíem vist a 'Un hombre que se ahoga', de Daniel Veronese, era un dramaturg poderós, d'històries mínimes i conflictes personals, un Txékhov en potència amb tota la poètica del teatre argentí contemporani. És a dir, interpretacions directes, naturalistes, dins un context gens realista. Tolcachir ens diu que ha volgut retre homenatge a la seva mainadera i, de retruc, a totes les persones invisibles que contribueixen a la nostra formació. I ho fa a través del retrobament -¿real, fictici?- entre Emilia i Walter, que apareix acompanyat de la seva esposa, Caro, i el seu fill, Leo. Realment, no sabrem fins al final si la situació és en present o en passat, si els personatges estan vius o morts. La primera frase que pronuncia Emilia ens ofereix el to de la

Restaurants, Argentina

Els millors restaurants argentins

10 establiments per assaborir les especialitats més delicioses d'Argentina A Barcelona tenim excel·lents ambaixadors gastronòmics dels fogons argentins. Tasteu sense haver de creuar l'Atlàntic les millors especialitats de la cuina argentina: matambre, milaneses, empanades, 'asados'... ¿Trobes a faltar algun restaurant argentí important? Ens ho pots dir en els comentaris de sota. 9 Reinas Un restaurant argentí d'alta volada, amb carns de tot el món i pasta feta a mà. Sovint hi trobareu cares conegudes de l'esport. Un dels propietaris és l'exjugador de l'Espanyol, Martín Posse. R.M Vinya Rosa Argentina Aquest molt agradable punt argentí ofereix una molt bona relació qualitat-preu en les seves especialitats de carn a la brasa. Puerto Madero Puerto Madero és a Buenos Aires sinònim de bona cuina, sobretot de bona graella i carns rostides, ja que des de la seva remodelació en espai lúdic i comercial s'hi han instal·lat les principals parrillas de la ciutat. Potser els propietaris d'aquest restaurant barceloní van posar aquest nom al seu establiment per cridar l'atenció dels qui han tingut la sort de menjar algun dels bifes extraordinaris que s'hi fan allà. Però el que potser no sospitaven era que ho farien gairebé tan bé com allà, amb les limitacions òbvies de la distància pel que fa als productes. La fórmula pensada per Sebastián, Yann i Pere ha estat un encert. Des de l'hora dels esmorzars es poden assaborir especialitats argentines. Esmorzars amb facturas (pastisseria t

Advertising