Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Ubu Roi
©Johan PerssonUbu Roi

Declan Donnellan fa 'Ubu Roi'

El director anglès situa el clàssic d’Alfred Jarry en una llar burgesa per reflexionar sobre el nostre potencial violent

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Declan Donnellan és gairebé un director català. Estrena tant o més aquí que molts dels seus col·legues locals. Fins i tot, assegura mig en broma, nodescarta muntar una obra amb "actors espanyols" -començarà amb un workshop durant la seva estada i qui sap què pot passar-. Per ara, diu, en té prou amb les produccions que engega en anglès, rus i francès. Poca broma, tanmateix.

Poca broma, també, amb l'Ubu Roi d'Alfred Jarry que ens porta el festival Grec, perquè ha decidit capgirar de cap a peus el clàssic del teatre de l'absurd. Sí, tindrem pare i mare Ubú maquinant mil falòrnies per assolir el poder de Polònia. Però el punt de vista no serà el seu, sinó el del fill de la parella, que contemplarà atònit el desgavell familiar. Donnellan ha pensat en alguna cosa així com el "terrorífic" dinar de Nadal, en una família embrancada "en una guerra sagnant".

"Aquesta obra és un volcà", remarca l'anglès, que ens confessa ser un habitual de les depressions nadalenques. "N'hi ha que es deprimeixen per Nadal i n'hi ha que ho fan per Cap d'Any: jo sóc dels de Nadal", confessa.

"A la gent li agrada llegir sobre els assassinats als diaris. I li agrada perquè pot agafar distància amb els fets, amb la gent que comet els assassinats i dir: 'jo no sóc com aquests'. I la gent pot creure que és bona, cosa que ja està bé, perquè ha triat no matar", reflexiona Donnellan. Això, no obstant, no amaga "el potencial violent, de depravació, que tots portem a dins", rebla.

La modernitat d'aquesta obra de 1896 rau en què els personatges sempre es comporten d'una manera inesperada, "reaccionen a la contra", diu el director. Jarry dispara contra el poder, el caricaturitza, el rebaixa, cosa que provoca fascinació en Donnellan. I per estar a l'altura del text ha fet que sigui el fill de l'estrafolària parella qui narri la història. El petit dels Ubú, càmera en mà, ens oferirà una versió paral·lela de la història. I no deixarà canya dreta: és un teenager sense pèls a la llengua.

També t'agradarà

Grec 2014: Els imprescindibles
  • Teatre

Tots els espectacles que no us podeu perdre al Grec 2014: teatre, dansa, circ i música internacional i de casa, de petit i gran format El zoo de vidre De: Tennessee Williams. Dir: Josep Maria Pou. Amb: Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Meritxell Calvo, Peter Vives.Adaptació dirigida per Josep Maria Pou i protagonitzada per Míriam Iscla d''El zoo de vidre' (The Glass Menagerie), primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d’Amanda, la mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta. Grec 2014: La partida (Dealer's Choice) Autor: Patrick Marber. Direcció: Julio Manrique. Interpretació: Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito, Oriol Vila.Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber, com ja ho va fer amb 'Senyoreta Júlia' a partir de la versió que Marber havia fet del clàssic de Strindberg. Manrique dirigeix ara una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra al restaurant on passa tot, 'no es juga a les cartes, es juga a l’home'. Grec 2014: Mata'm Autor i director: Manel Dueso. Amb: Àurea Márquez, Carlota Olci

Nous talents de l'escena
  • Teatre
  • Experimental

Els espectacles que has de veure de la gent de teatre més prometedora Estripar la terra Els pagesos estripen la terra perquè s’airegi; aquí la crisi estripa l’economia de la casa de cultura d’un petit poble i posa en risc fins i tot la seva continuïtat; el Raül estripa el Miquel, potser perquè té por de perdre el lloc de treball o potser per curiositat morbosa; el Lluís estripa el seu íntim amic Raül a qui considera ineficient i poc preparat per a la feina. Només el Miquel, que treballa per gust i sense cobrar, és aliè a les estripades. Tres joves que no arriben a la trentena es troben a la casa de cultura d’un poble on es prepara un festival. Grec 2014: Els eufòrics  No heu sentit parlar mai de les gambetes zebra del delta de Gurb? Doncs potser sou els únics que encara no saben que aquest crustaci corre un perill seriós d’extinció a causa de l’ús de pesticides i dels abocaments als rius. Fins i tot s’ha creat una associació destinada exclusivament a protegir-los. És una associació petita, però hi treballen uns quants activistes que s’han lliurat a la causa en cos i ànima i no dubten a recollir signatures, vendre samarretes o manifestar-se allà on calgui. Les Golfes del Maldà La música dels anys 50 innunda el Círcol Maldà amb un cabaret estiuenc en hores golfes. Cançons, coreografies, crítica, humor i striptease s'uniran a través de tres actrius, un actor i una pianista de la companyia cada nit de juliol per combatre els mesos de calor a la nostra ciutat. Però també hi haurà

Publicitat
Camí de 'Cels'
  • Teatre

La Perla 29 d’Oriol Broggi ens obre la porta mentre aixequen una peça immensa de Wajdi Mouawad: cinc setmanes que ens han permès veure com neix una obra de teatre, ‘Cels’, que aspira a la millor de la temporada. Passin i vegin... El primer dia, a Gràcia, tot és bon rotllo. Oriol Broggi intenta quadrar horaris amb Eduard Farelo, Xavier Ricart, Ernest Villegas, Màrcia Cisteró i Xavier Boada, els actors de 'Cels'. Seuen a taula, un cafè pel mig, al local d'assaig de La Perla 29. Villegas, com sempre, fa broma. "Ernest, t'hauries de posar pèl-roig", anuncia Broggi. Boada, murri, somriu. Uns minuts més tard, dins el búnquer on Broggi ha aixecat totes les seves obres, ningú no està per gresques. Farelo, que s'estrena a La Perla 29, intenta donar corda al monòleg central de la peça de Wajdi Mouawad. Tots el miren. I ell, professional de cap a peus, se sap el text de pe a pa, tot i que encara queda un mes i mig per a l'estrena. És potser l'obra de la temporada, un thriller poètic on cinc espies, tancats en un lloc incògnit del Canadà, miraran d'evitar un macroatemptat en coordinació amb altres cèl·lules repartides per tot el món, l'operació Sòcrates. Farelo, Clément a 'Cels', ha trobat el desllorigador. "La joventut del segle XXI farà sentir la seva veu i el seu crit serà espantós", anuncia. Pell de gallina.He passat més d'un mes amb la tropa de 'Cels'. Volia saber com Broggi creava, com s'aixecava una obra de teatre immensa com aquesta. Una peça que exigeix el 100 % als actors, al

Josep Maria Miró
  • Teatre

El dramaturg estrena dues obres de rabiosa actualitat que tracten sense miraments la crisi i els seus efectes Josep Maria Miró està en ratxa. El desembre passat va estrenar 'Fum' al TNC, mentre 'El principi d'Arquimedes' començava a treure el cap al món amb altes dosis d'èxit: els muntatges que s'han fet a Mèxic i l'Argentina han estat tan reeixits com el que va estrenar la Beckett el 2012. La temporada que ve l'obra tindrà més vida en altres latituds. I ara és a punt de veure com Barcelona cau als seus peus -és una metàfora- amb l'estrena absoluta d''Estripar la terra' a La Seca i l'arribada a la ciutat de 'Nerium Park' al Mercat de les Flors. No és fàcil, ja que el seu teatre mira de cara els temps actuals, sense manies i des de tots els punts de vista possibles: moral, polític, social, cultural... "Ho reconec, si no parlo del que passa ara mateix no té cap sentit, tot això", manifesta. "Quan estudiava em deien que l'important és el relat, però jo necessito saber de què vull parlar, i anar d'aquí a allò. Després necessito una forma", ens avança. Teatre amb missatge, amb suc. "No em plantejo la universalitat de les meves obres, si serviran més enllà del dia de l'estrena: m'agrada parlar d'un món que no sé entendre, de les coses que m'inquieten profundament", diu Miró. El fet és que ha pogut veure l'impacte d''El principi d'Arquimedes' a Mèxic, en una societat traumada pels segrestos de nens, quan ell mai no hi havia pensat. Però anem a pams. Crisi i relacions laboralsA La Se

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat