Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El Tricicle en 10 'hits'

El Tricicle en 10 'hits'

Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir repassen 40 anys de trajectòria ara que s'acomiaden dels teatres amb 'Hits'

Tricicle
© David Ruano Tricicle
Per Andreu Gomila |
Advertising

L’any que ve farà 40 anys que Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir, aleshores estudiants de l’Institut del Teatre, van començar a treballar junts. Eren uns outsiders, perquè aleshores l’estètica dominant era la fanfàrria de Comediants, les lectures de Brecht i la sàtira d’Els Joglars. I faltava poc per al salvatgisme de la Fura dels Baus. Al cap de tres anys, el 1982, donarien forma a 'Manicomic' i a una de les companyies de bandera del país, devots del silenci i allò tan difícil de fer riure sense badar boca. 37 anys després i amb deu espectacles damunt les espatlles, els cinc continents trepitjats, pel·lícules, programes de televisió, etc., el Tricicle acaben a Barcelona la gira de 'Hits', engegada a Albacete el 2016. Diuen que en total han fet més de tretze hores d’espectacle, però com que no tenen esperit wagnerià, han concentrat en un sol xou d’hora i mitja el millor de la seva trajectòria que aquí ens l’expliquen ells mateixos. Damunt l’escenari, no, però quan en baixen parlen pels descosits. No els veurem mai més junts.

NO T'HO PERDIS: Les millors obres de la cartellera

Manicomic

Manicomic

1982. L’espectacle més genuí, més eclèctic, més ingenu, més fresc i el que ens va descobrir al món. Una petita joia.
(Joan Gràcia)

Exit

Exit

1984. La prova de foc. Després de l’èxit de Manicomic, tota la professió esperava el segon espectacle amb les ungles ben esmolades i una frase preparada a la punta de la llengua: “Ja us vaig dir que eren flor d’un dia”. I va resultar que no.
(Carles Sans)

Advertising
Slastic

Slastic

1986. L’espectacle que més hem fet. Va sortir en plena efervescència de la preparació de les Olimpíades i va confirmar que “no hay dos sin tres”. A Slastic trobem dos esquetxos icònics: El tennis, que en un principi havíem descartat perquè ens avorria, i el dels Nens amb bolquers, que vam afegir a última hora perquè l’espectacle ens quedava curt.
(Paco Mir)

Terrrific

Terrrific

1992. L’espectacle més gran que hem fet. Als escenògrafs els vam encarregar un espectacle que entrés en una furgoneta gran i que es pogués muntar amb tres tècnics i ens van donar una escenografia que cabia en una furgoneta gran i la resta en un TIR. Fer Terrrific era molt cansat: vestuari pesat, farciments... Una curiositat: el número final de llumetes, que no surt al vídeo, el feien els tècnics.
(Carles Sans)

Advertising
Entretres

Entretres

1996. L’únic espectacle que no acaba en ‘it’ o ‘ic’. L’espectacle més teatral del Tricicle i amb el qual no vam poder conquistar Broadway per culpa d’un tal Peter Marcs, l’únic crític que ha fet una mala crítica d’Entretres. Una obra molt divertida de fer.
(Joan Gràcia)

Hits
© David Ruano

Tricicle 20

1999. Amb l’excusa de “20 años no es nada” vam fer el primer recull de la nostra carrera. Vam escollir vint esquetxos i unes hostesses feien una enquesta a l’entrada del teatre: els més votats serien els esquetxos que es veurien. Aquest era el plantejament, però va resultar que tot el públic votava el mateix i érem nosaltres els que anàvem variant l’espectacle.
(Paco Mir)

Advertising
Hits
© David Ruano

Sit

2002. L’espectacle més estètic del Tricicle. La idea va sortir el segon o el tercer dia d’assajos però vam trigar tres mesos per decidir que era la idea que ens convenia. L’escenografia era una cadira gegant que, a cop de muscle, es convertia en qualsevol cosa. A 'Sit' vam començar a fer servir gravacions en vídeo per explicar el que costaria molt d’explicar sense parlar.
(Paco Mir)

Garrick

Garrick

2008. Un homenatge a Garrick, mestre de la comèdia i inspirat en totes aquelles persones del públic que han entrat tristos o angoixats i quan han sortit del teatre ens han confessat que els hem arreglat la vida.
(Joan Gràcia)

Advertising
Bits
Juan Carlos Soler

Bits

2012. L’últim espectacle de creació. 'Bits' va néixer amb la voluntat de retrobar la proximitat de 'Manicomic'. Primer vam anar creant els esquetxos i a última hora els vam lligar amb el fil de les noves tecnologies.
(Carles Sans)

Hits
© David Ruano

Hits

2016. El millor del millor del millor, un triple filtre per quedar-se amb gairebé 100 minuts d’espectacle que provoquen la major quantitat de rialles per minut de tots els nostres espectacles, ja que tots els esquetxos estan pentinats per treure –si n’hi havia– els temps morts. Hits acaba amb una traca final de gags que deixen el públic, i els actors, sense respiració.
(Paco Mir)

Advertising