Ferdinand Bruckner, a finals dels anys 20 del segle XX, ja sabia el que li venia a sobre: el desencís, la barbàrie nazi. Primer va escriure 'El mal de la joventut' i, poc després, 'Els criminals', una peça molt moderna per al seu temps i que avui ens arriba amb unes possibilitats tècniques que ell ja devia imaginar. El primer acte, quan ens fica dins una escala de veïns, com Georges Perec a 'La vida, manual d'ús', és excepcional. I quan desplega totes les malifetes que s'hi cometen, de pis en pis, de llar en llar, ens hipnotitza.
Aixecar 'Els criminals' requereix un prodigi, un gran teatre. I el muntatge que ha ideat Jordi Prat i Coll al TNC és estèticament imbatible, amb, d'entrada, el perfil d'un edifici amb diferents habitatges on els intèrprets desenvolupen totes les microtrames d'aquest trencaclosques. Li cal, tanmateix, certa proximitat, una certa amplificació, un zoom cinematogràfic, perquè l'espectador no es perdi. Una cosa que la funció no té.
Veure Joan Carreras en mallot de presidiari estil germans Dalton no té preu
El director hi afegeix, a més, un to de vodevil, de cabaret berlinès de primer terç de segle XX que va fent-se més present així que l'acció avança. Al segon acte, quan tothom passa pels tribunals, treu el cap. I al tercer, quan els veïns tornen a casa i han de retre comptes, agafa tot el protagonisme. Veure Joan Carreras en mallot de presidiari estil germans Dalton no té preu. I Maria Rodríguez Soto asseguda en primer pla fent una maionesa amb una mà de morter, tampoc. Ni un Lluís Soler amb la boca menjada per un noi amb ganes de gresca.
Però amb això no n'hi ha prou. Perquè la funció acaba com acaba, amb aquest efecte que està tan de moda: projectar les obres més enllà del seu temps, tot afegint un quart acte o un epíleg. Aquí és una marcianada amb totes les de la llei. Prat i Coll podria haver portat la peça als nostres dies sense cap problema, perquè 'Els criminals' parla d'una societat corcada, però ha decidit mantenir-la a la República de Weimar i tancar-la amb un després.
La gosadia d'un director valent, que sap com enfrontar-se a l'endimoniada Sala Gran, és remarcable en un moment de grans muntatges tirant a conservadors. Tanmateix, 'Els criminals' té moltes virtuts, però són més idees que realitats.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.
