Entrevista a Rafael Casanova

Entrevista al director, que repassa la seva carrera a '28 i mig' D'entrada, Oriol Broggi és franc sobre 28 i mig, l'obra que estrena a la Biblioteca de Catalunya, amb Pablo Derqui i Clara Segura, però també amb Pol López, Màrcia Cisteró, Xavier Boada, Ernest Villegas, Montse Vellvehí, Anna Madueño i Tomeo Amer "És una obra rara. Està plena de detalls que un coneix i, quan els coneixes, és fàcil de dir tal o qual. L'ideal és l'espectador mitjà. També serà un muntatge fàcil per poder opinar". És una obra de creació que aplega tot el que ha fet Broggi en l'última dècada, amb el 8 ½ com a desllorigador. És el tancament d'una etapa?Sí (rotund). Hi ha un tros d'Incendis, un tros de Litoral... Quan vaig anar a veure Litoral, vaig pensar: com és possible que parli del mateix, més concretament que a Incendis,  que el Guido Anselmi de 8 ½? Quan el Guido parla amb el seu pare li diu el mateix... També hi ha trossos d'Oncle Vània, de Hamlet, de Primera història d'Ester, els vestits d'Antígona... És un remix de tot. Per què vols tancar una etapa? No sé si és tancar una etapa o obrir-ne una altra... No puc dir: això és el final d'una etapa. Si bé és així, no anem a buscar això. Hem fet una sèrie de coses, hem avançat com a companyia, els actors, jo, la producció, la comunicació, l'adequació de la Biblioteca... Les coses s'han assentat i hem arribat a fer Luces de Bohemia, Indencis i Cyrano de Bergerac que, a nivell d'èxit de públic, han anat molt bé. Obres diferents, amb intèrprets diferen

La cartellera de Barcelona recupera el gènere més popular Goodbye Barcelona Per als compositors britànics la Guerra Civil Espanyola i les brigades internacionals és un argument viu. El 1990 Howard Goodall li va dedicar el musical 'Days of Hope', i en els pròximes setmanes Roy Gaynor estrenarà 'No passaran!' amb l'esperança de l'èxit i una futura producció a Londres. Es va avançar el 2011 el Arcola Theatre amb el seu muntatge de 'Goodbye Barcelona' de K. S. Lewkowicz i Judith Johnson. Babet. Cuina a tres veus Anna Ponces, Maria Viñas i Elia Corral és fan dir Les Cot i 'lo' seu és cantar i actuar. Són tres joves actrius ben dotades per al cant i la interpretació que es cuinen totes soles amb aquest 'Babet', nom del restaurant que tres amigues van obrir fa deu anys i al qual tornen amb motiu de les sobtada mort del germà d’una d’elles, que a la fi va ser qui s’endugué la glòria  (les estrelles Michelin) del local. Pegados 'Pegados' és la història d'un noi i una noia que després de practicar sexe al lavabo d'una discoteca es queden enganxats i es veuen obligats a anar junts a l'hospital. Allà, amb l'única companyia d'una infermera, s'han d'entendre fins que arribi el metge. L'espera és tensa, còmica i, sobretot, musical. The Hole En aquest forat, capitanejat per uns incorrectes mestres de cerimònies, podràs veure les millors i més sorprenents actuacions d'artistes nacionals i internacionals. Un xou fresc i descarat que barreja teatre, cabaret ambientat en un autèntic Club on tot

L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera L'hora dels dramaturgs Guillem Clua parla de 'Smiley' El dramaturg porta la seva comèdia autobiogràfica al Capitol La trilogia antisistema d'Esteve Soler Estrena 'Contra l'amor' i ens permet veure la seva trilogia d'una tirada Benet i Jornet: "Els joves m'agraden molt" El dramaturg tanca un cicle a l’Almeria Teatre amb ‘Com dir-ho?’, amb Jordi Boixaderas i Clàudia Benito Helena Tornero debuta al TNC La dramaturga burxa en el seu passat familiar per construir un espectacle esplèndid Barcelona "Barcelona". Paraula talismà. Lluïsa Cunillé la incloïa en el títol del seu millor text (Mapa d'ombres) i Pere Riera li concedeix tot el protagonisme en la seva obra més ambiciosa en la forma i en el fons. L'ambició de fundar un mite col·lectiu nacional a partir dels bombardejos que va patir la capital entre el 16 i el 18 de març de 1938. Dramàtic assaig general de la guerra bruta contra la població civil. Tragèdia arraconada en la memòria històrica del país. Acorar Acorar és una paraula mallorquina que significa ficar alguna cosa fins al cor i, també, aniquilar. Acorador és el ganivet que es fa servir per degollar els porcs o una altra bèstia. Un títol prou indicatiu, una vegada explicat el seu significat per nosaltres, d’un excel·lent espectacle escrit i interpretat per Toni Gomila i dirigit per Rafel Duran que arriba a la sala petita (La Fregoli, 60 butaques) de La Seca amb 10.000 espectadors recollits a les illes. À la ville de.

L'actor protagonitza, amb Lluís Homar, una gran obra de Pinter al TNC S'obre el llum. A l'escenari, Hirst (Josep Maria Pou), vestit elegant, car, ofereix una copa a Spooner (Lluís Homar), sandàlies amb mitjons, americana vella. Hirst va begut, camina fent tentines. Es miren, parlen i Hirst acaba caient a la butaca. És el principi de 'Terra de ningú', de Harold Pinter, una de les grans obres del segle XX i el vell somni de Pou, que fa 30 anys que va quedar "estabornit" quan la va veure per primera vegada a Nova York. La volia aixecar al seu Goya, però mentre mirava quan fer-la, va rebre la trucada de Xavier Albertí, que li va proposar per al TNC. No sabia si li agradaria posar-se en la pell de Spooner o en la de Hirst, però després de veure un assaig tenim clar que ell és Hirst. Al 100%. Hirst és un intel·lectual poderós que se'ns presenta com un home destrossat, alcoholitzat. De seguida veiem que va begut. I començar una obra en aquest estat és tot un repte per a un actor, ja que no té temps material de ficar-se dins el personatge. Hi ha d'entrar de ple, des del segon 1. "Començar borratxo té un problema tècnic important, que podia deixar-me emportar per la nebulosa de l'alcholisme i, per tant, corro el perill d'aïllar-me i no establir cap relació amb Spooner", diu Pou. La solució, doncs, va ser no treure-li mai els ulls de sobre a Spooner. Fixin-se si hi van: quedaran astorats. Pou, a més, fa esment al "llenguatge endimoniat" de Pinter, d'una volada literària impressionant.