Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 'Flamenguiri perdía', nou espectacle de Rachel Arieff

'Flamenguiri perdía', nou espectacle de Rachel Arieff

La musa de l'Anti-Karaoke porta cada diumenge d'octubre el seu espectacle de flamenc al Gipsy Lou

Per Maria Junyent |
Advertising
Flamenguiri perdía
Flamenguiri perdía

La Rachel Arieff és d’aquelles persones que no poden fer res que no sigui sòrdid. És així. L’Anti-Karaoke és el que va passar quan es va proposar organitzar un karaoke de rock and roll, i 'Flamenguiri perdía' –cada diumenge d’octubre al Gipsy Lou– és el que passa quan una americana perd la por del 'cante jondo'. “Feia almenys vint anys que cap música em fascinava de la manera que ho va fer 'Potro de rabia y miel'”, l’últim disc de Camarón, explica. S’ho va agafar amb serietat i es va apuntar, fi¡ns i tot, al Taller de Músics, per aprendre les meravelles del gènere. Però la Rachel té dos handicaps. No pot deixar de ser de Milwaukee, i no pot evitar fer comèdia.

'Flamenguiri perdía' és, doncs, un repertori de temes que van de les 'buleguiris' a les 'aleguiris' o 'tarantiris' –tot sempre molt guiri– en format cabaret. “Sempre necessito una mica de caos per tal que l’espectacle sigui viu: un got que es trenqui, algú que m’insulti”, confessa.

Tota la inspiració l’ha trobada al Raval. En especial en el que ella defineix com la classe obrera masculina del barri: llauner, butaner, ferroveller o ferroveller sota cost, més solemne i amb menys recursos. Amb tots aquests temes gravarà un disc, 'Portero de rabia y miel', dedicat a Fouad, el porter del Gipsy Lou, o “el millor porter que he vist en la vida. Hauria de ser qualsevol persona en posició d’autoritat: té diplomàcia”.

A la Rachel els homenatges li surten així, i amb el flamenc ha topat amb dinamita còmica. “No hi ha res que faciliti més la comèdia que tot el que es consideri sagrat. El flamenc és reverència i a la comèdia tot és irreverència”. I tota ella és comèdia. Sigui com sigui, reflexiona: “El flamenc ha patit molt i ha sobreviscut a drogues, pobresa i sobredosi de reverberació en les gravacions. No crec que li costi sobreviure a una guiri més”.

L'evolució

arachel.jpg

Anti-Karaoke

És la creadora i presentadora de l’Anti-Karaoke, un sarau salvatge que des del 2006 fa les delícies de friquis i desvergonyits amb rock a les venes. Cada dijous podreu veure-la al Sidecar.

Camarón i De Lucía

Camarón i De Lucía

“Quan els vaig escoltar per primera vegada, em vaig espantar. Va ser desbordant”. Diu que va sentir les mateixes ànimes esquinçades que canten rock, amb una complexitat musical inhòspita.

Advertising
Flamenguiri perdía

Gitana de Milwaukee

La classe obrera del Raval ha inspirat ‘Portero de rabia y miel’, la primera aproximació al flamenc de Rachel Arieff. No ho amaga, dir-ne flamenc seria un sacrilegi. El que ella fa és pur ‘flamenguiri’.

També t'agradarà

Teatre, Comèdia

Els reis de la comèdia

Ultrashow con Miguel Noguera Miguel Noguera és un dels humoristes d'avantguarda i amb el seu espectacle aconsegueix apropar-se als límits de la gràcia. Pot semblar que repassi apunts com que faci grans reflexions teòriques... tot basat en la complicitat amb el públic. Els crítics han comparat el seu espectacle apocalíptic a '2001: Odissea a l'espai' i Noguera és el monòlit. Els còmics d'una nit d'estiu Un grup d’actors aficionats es reuneixen per muntar una esperpèntica versió de 'Píram i Tisbe' per a un concurs organitzat amb motiu del casament del Duc d’Atenes. Assajaran en un bosc encantat i seran importunats per un follet entremaliat que convertirà a l’actor protagonista en un ruc i el farà viure una història d’amor amb la reina de les fades. Malgrat tot aconseguiran estrenar, i l’obra acabarà sent una tragèdia molt divertida perquè  farà, plorar però de riure. 'Els còmics d’una nit d’estiu', és una comèdia amable i esbojarrada d'Ivan Campillo on viurem la història de 'El Somni d’una nit d’estiu' de William Shakespeare a través dels ulls d’aquest simpàtic grup d’artesans que, a desgrat del seu director, acabaran convertint una tragèdia tristíssima en una comèdia molt divertida plena de riures, balls, cançons, caigudes i moltes, moltes sorpreses. La extraña pareja Una de les comèdies de més èxit de la cartellera teatral de Barcelona torna 20 anys després de la seva estrena després de romandre en cartell durant cinc anys consecutius al mateix teatre. Ho fa amb Joan Pera i a

Clubs

Les millors discoteques

Quins són els temples de moda de la nit de la ciutat? Repassem els 10 millors locals i la seva fauna Més Disco 2013 Tira la canya a les discos més 'chic' La nova guia de pesca radical a la nit barcelonina Hem posat el termòmetre als locals nocturns de Barcelona per descobrir els deu clubs més calents, els que combinen la millor música i l'ambient més animat per enviar-nos al llit tard, feliços i exhaustos. El Top 10 de BCN Nitsa/La 2 (Sala Apolo) A l’Apolo, electrònica exquisida amb DJ Fra, William Dafoe i Kosmos com a gurus. A la sala inferior, el millor club de música pop- rock de Barcelona, amb DJ Coco, Graham i Pegatas fent el que millor saben: fer-ho anar tot en renou a cop de guitarra. El Nitsa és el Barça de Guardiola dels clubs de la ciutat; hi han punxat i hi punxen els millors del món. Ara que l’escuderia fa 20 anys, és l’hora de celebrar-ho, però en el meu cas amb una birra i prou, que ja vaig suar-hi la samarreta (i altres coses) als mítics 90. És el moment de deixar pas a les noves generacions. Divendres, dissabtes i vetlles de festius, d’1 a 6 h. Marula Café Garage, afrobeat, jazz, funk, soul, disco, bogaloo i el que el déu Groove disposi. El Marula Cafè és tan autèntic que fa mal. No hi cap altre club a Barcelona que jugui amb la música old school com aquest elegant espai ubicat als budells més pudents del Gòtic. Té una programació de concerts per a connaisseurs vinilistes senzillament impecable. I tampoc fa concessions a l’hora de punxar:

Advertising
Gai i lèsbic

Les millors festes LGBT

Els saraus imprescindibles per als gais i lesbianes de Barcelona L'activitat a l'ambient gai i lèsbic de Barcelona és intensa. Perquè no se us passi per alt cap sarau, aquí teniu una llista amb les festes mensuals més divertides. El nostre Top 10 Churros con Chocolate Van començar discretament en un petit local del Raval i al setembre del 2012 van fer el salt a la Sala Apolo, primer a la sala petita i després a la gran. La 'chocochurros' és una festa mensual, de tarda i gratuïta, on pot sonar des dels Mojinos Escozíos fins l'últim èxit de Kylie. És una sessió divertida i mutant, amb un públic cada vegada més divers, on tot està permès i on sobretot destaca el bon rotllo que hi ha entre tots els assistents. És l'esperit 'xurrer' tal com el defineixen els seus responsables. Són Puy Ruiz de Alda, una física amb doble personalitat (ella és també la DJ Chica Barata), Manuel Ponce, un llicenciat en Comunicació Audiosivual, i Maria Emilia Miquel, una farmacèutica amb vocació per l'edició de vídeo. A la festa, on sempre es reparteixen xurros i xocolata a primera hora, s'han viscut grans moments: des d'una processó de Setmana Santa amb una imatge de Raffaella Carrà a l'actuació d'un grup de mariachis que va despertar la bogeria col·lectiva. ¡Que trabaje Rita! La festa importada de Madrid s'ha convertit per mèrits propis en tot un esdeveniment mensual. Els organitzadors són ambiciosos i tenen ganes de continuar sorprenent al personal. Per això no dubten a muntar sessions d'11 hores que

Què fer

Barcelona friqui

Originals, irresistibles, indomables... així són la gent i els locals més 'freaks' de la ciutat: els que no renuncien a ser com són i que us deixaran bocabadats Sóc un 'freak' i m'encanta. M'enorgulleixo de pertànyer a aquesta família disfuncional, em sento més a prop de Cañita Brava que de Joel Joan, llegeixo còmics d'homenots en pijama que marquen paquet, i crec de veritat que Barcelona té un deute amb Toni Rovira i el seu programa de 25 TV. Em pixo en les connotacions negatives del terme. Ser diferent no és pecat, sinó el contrari: si no fos per la gent que camina pels marges i desafia les convencions, el món seria un funeral i no precisament el de Mandela. Barcelona ha estat des de sempre un planter inesgotable de friquis. 'Otakus', 'emos', 'nerds' i 'geeks' de nova generació conviuen amb artistes de varietats vinguts d'una altra dimensió i transvestits mediàtics pertanyents a la vella guàrdia. El caldo és variat, abasta tota mena de tipologies i hi ha lloc per a tots. Si exploreu bé, comprovareu que la geografia fantasma de la ciutat encara amaga trinxeres bel·ligerants amb el 'mainstream' on l'extravagància és llei: botigues de roba fantàstica japonesa, bars impossibles, llibreries friquis, karaokes punks, restaurants vampírics... Aquesta guia és un homenatge als que ens resistim a madurar, als que, com Toni Rovira, creiem que tothom té un artista dins. No tingueu por d'aquesta Barcelona paral·lela, rieu amb Miguel Noguera, canteu amb Rachel Arieff, celebr

Advertising