Barcelona friqui

Originals, irresistibles, indomables... així són la gent i els locals més 'freaks' de la ciutat: els que no renuncien a ser com són i que us deixaran bocabadats
Toni Rovira
Per Òscar Broc |
Advertising

Sóc un 'freak' i m'encanta. M'enorgulleixo de pertànyer a aquesta família disfuncional, em sento més a prop de Cañita Brava que de Joel Joan, llegeixo còmics d'homenots en pijama que marquen paquet, i crec de veritat que Barcelona té un deute amb Toni Rovira i el seu programa de 25 TV. Em pixo en les connotacions negatives del terme. Ser diferent no és pecat, sinó el contrari: si no fos per la gent que camina pels marges i desafia les convencions, el món seria un funeral i no precisament el de Mandela. Barcelona ha estat des de sempre un planter inesgotable de friquis. 'Otakus', 'emos', 'nerds' i 'geeks' de nova generació conviuen amb artistes de varietats vinguts d'una altra dimensió i transvestits mediàtics pertanyents a la vella guàrdia. El caldo és variat, abasta tota mena de tipologies i hi ha lloc per a tots. Si exploreu bé, comprovareu que la geografia fantasma de la ciutat encara amaga trinxeres bel·ligerants amb el 'mainstream' on l'extravagància és llei: botigues de roba fantàstica japonesa, bars impossibles, llibreries friquis, karaokes punks, restaurants vampírics... Aquesta guia és un homenatge als que ens resistim a madurar, als que, com Toni Rovira, creiem que tothom té un artista dins. No tingueu por d'aquesta Barcelona paral·lela, rieu amb Miguel Noguera, canteu amb Rachel Arieff, celebreu la diferència! Perquè ser 'freak' al capdavall és ser el que vols, quan vols i on vols sense retre compte a ningú, i això té un valor incalculable. Repetiu amb mi: "Sóc un freak i m'encanta".

Llocs d'interès

Mercat de Sant Antoni

icon-location-pin Eixample

Un forat negre que cada diumenge al matí des de fa eons es nodreix de la raresa i xucla la sang a col·leccionistes de revistes porno dels 80, caçadors de llibres prehistòrics, lectors de 'Roberto Alcázar y Pedrín', 'nerds' del manga... Al mercat de Sant Antoni, extraterrestres de totes les generacions i tipologies es mouen en un onatge constant de caspa i ulleres de cul de got. Va canviar la ubicació, però ni aquesta mudança provisional n’ha modificat el continent: el Dorado del friquisme català.

Música, Espais musicals

Anti-karaoke (Sidecar)

icon-location-pin Ciutat Vella

Soldats del heavy metal, engendres del rock, criatures del glam, volíeu ser Vince Neil però vau acabar treballant a la Baguetina Catalana? L’Anti Karaoke va ser creat perquè us disfresseu amb la roba dels vostres ídols, pugeu a l’escenari totalment borratxos i canteu 'Rock and roll all nite' o 'Welcome to the jungle' davant una públic embogit, com si fossin Gene Simmons i Axl Rose qui haguessin d’estar servint entrepans congelats i no vosaltres. Teràpia de xoc.

Advertising
Bars i pubs, Bars

O'Barquiño

icon-location-pin El Raval

Bijuteria forjada a Apokolips. Perruques i ungles d’Alfa Centauri. Si Galactus fos fan de les pestanyes postisses i les bates de cua, soparia a O’Barquiño, el lloc on cada cap de setmana se celebren els espectacles musicals de Manolo Carrión i la seva tropa de cupletistes jubilats. Si acudiu a aquesta bombolla atemporal i el xou del Colorines no us transporta a la Barcelona de la Maña i el Sepu, és que no teniu paladar per a tant caviar alienígena.

Piscis

icon-location-pin El Raval

Iker Jiménez va entrar al Piscis amb un magnetòfon per enregistrar psicofonies i encara està tancat a Sant Boi cantant cançons de Paco Clavel. El Piscis fa por, va més enllà del 'kitsch', supera amb escreix les fantasies més xarones del cinema del 'destape'. Com us ho diria? Imagineu que David Lynch, Carmen de Mairena, Divine i la senyora Rius muntessin un bar. Benvinguts a la dimensió desconeguda.

Advertising
Botigues, Botigues especialitzades

Freaks

Si estudieu Econòmiques, escolteu Malú i lligueu al Sutton, pensareu que us explotarà el cap. Si us agraden els còmics de superherois, els llibres de culte, el gore, el cinema ultraviolent asiàtic i les joguines per a adults, en aquesta triple botiga sentireu una síndrome de Stendhal tan intensa que un petit xenomorf travessarà el vostre estèrnum, ballarà claqué sobre el mostrador i se n’anirà corrents passeig de Sant Joan cap a dalt.

Botigues, Música i entreteniment

Discos Juandó

icon-location-pin El Raval

Veieu un CD i us surt sang del nas. Incineraríeu tots els iPods de l’univers amb un desfasador. Els friquis vinilistes sou minoria, però no esteu sols en aquesta processó. Marcos Juandó porta temps proveint els addictes al plàstic amb la millor cançoneria; la seva botiga del Raval és un orgasme galàctic per als amants dels vinils 'vintage'. Funk, soul, northern soul, rare grooves, disco, rock... Nick Hornby s’hi sentiria com a l’úter matern.

Advertising
Botigues

Arkham Comics

icon-location-pin El Raval

Petita, fosca, atapeïda, Arkham és la botiga de còmics que més s’apropa a l’ideal del 'freak'. No és massiva, el tracte és familiar i sembla treta d’una pel·li de Kevin Smith. Còmics de tota mena –des de vigorèctics homoeròtic en malles fins a l’underground més minoritari– s’apilen als seus budells i competeixen amb una de les col·leccions de joguines més de culte de la ciutat. Si Sheldon Cooper visqués al Gòtic l’haurien de treure amb gas lacrimogen del local.

Restaurants

Domingo de locura (Danzarama)

icon-location-pin Eixample

El nivell de friquisme per metre quadrat és còsmic. Al Danzarama, hi tenen lloc els Domingos de Locura, uns sopars-espectacle quinzenals amb la parròquia més estrafolària i entranyable de la faràndula autòctona, i el diaca Toni Rovira com a mestre de cerimònies. Aquí s’hi ha vist la Carmen de Mairena, els Morancos, Francisco i el gran Ferran Sinatra. I ja podeu fer ganyotes, que quan caigui el segon diluvi universal, els ocupants d’aquesta tendra Arca de Noè riuran els últims.

Advertising
Botigues

Fantastik

icon-location-pin El Gòtic

Si hi portéssim Mario Vaquerizo, el crit seria tan agut que fins i tot Cthulhu es despertaria als confins del cosmos. Imatges marianes i cranis de la mort mexicans, nines poloneses, jocs de taula taiwanesos, caretes de cartró i figures anatòmiques d’acupuntura xineses, un no parar. Els objectes més insòlits, exòtics i llampants palpiten en aquest orgasme de plàstic i coloraines. L’amic invisible més friqui de la ciutat.

El Rincón del Artista

icon-location-pin El Raval

El millor 'wall of fame' de tot Barcelona i punt. Les incomptables fotos d’artistes que copen les parets parlen: aquest racó llegendari del Paral·lel ha rebut els animalons VIP de la faràndula més marciana de la Condal. Actors de teatre, actors porno del Bagdad, friquis mediàtics, vedets 'underground', artistes de varietats i Mònica del Raval. En aquest Stonenghe de la raresa ja hi havia 'freaks' abans que s’inventés el terme.

Mostra'n més

Ser friqui segons...

Rachel Arieff

Rachel Arieff

Va descobrir el seu cantó friqui així: als 14 anys, a gimnàstica, s’havia de posar leotards. Va preferir “posar-se uns calçotets d’home que havia tenyit. I tothom se’n reia! Des d’aquell moment em vaig identificar sempre amb expressar-me com em doni la gana”. La bulímia li va tallar els estudis de Polítiques. I un voluntariat en un camp de refugiats centreamericans li van canviar la perspectiva: “Aquella gent no tenia res. Em van marxar de cop tots els problemes”. Va venir a Barcelona fugint d’una escena de comèdia americana “estandarditzada, on manava l’home blanc”. Per ella, 'freak' es sinònim “de la diversitat de la vida real, de ser tu mateix”.

Toni Rovira

Toni Rovira

“M’és igual que em diguin friqui”, etziba Toni Rovira, “perquè tinc un objectiu i sé per què faig televisió: vull comunicar coses, despertar inquietuds”. Al seu programa de 25 TV tant pot passar que Montserrat Caballé plori d’emoció com que Dinio demani matrimoni a Carmen de Mairena. Els personatges extravagants sempre hi han sigut a 'Toni Rovira y tú', diu: “M’agrada la gent amb personalitat. Els personatges estrambòtics, fellinians. La gent els diu friquis, però són artistes”. I reivindica la llibertat: “Sóc a una tele petita perquè vull. Fa catorze anys que sóc lliure. Faig una cosa en la qual crec”.

Advertising
Miquel Noguera

Miguel Noguera

No espereu el típic espectacle de monòlegs. 'Ultrashow', que va començar al Teatreneu al 2004 i que ara trobareu al Teatre Goya, és un reguitzell d’idees que Noguera recull a la seva vida quotidiana. Són imatges sorprenents, sovint absurdes, gairebé sempre hilarants. Renuncia a la paraula 'freak' per suada: “Intento evitar el terme, perquè culturalmente està anihilat des de fa temps. De fet, la forma d’anihilar el suposat freak és anomenar-lo així, perquè així ja està perfectament codificat”. Tampoc no es considera ell mateix un friqui: “El que faig és una màquina estètica que no té correlació amb la meva vida personal. Sóc bastant insuls”. Al febrer treu nou llibre –i ja van tres– amb Blackie Books: Mejor que vivir. Segur que sí.

També t'agradarà...

Clubs

Els bars més friquis de Barcelona

De copes per la Barcelona oculta Peret deia que Barcelona és poderosa. Sí, però nosaltres afegim que té un poder freak que fa caure de culs. A vegades entrar a fer una copa en un bar és com caure en una dimensió paral·lela o un conte de terror: follets, boscos, bars ocultistes, confessionaris sadomaso... Qualsevol cop de mà en la lluita contra l'avorriment s'agraeix. Deu bars 'friquis' amb pedigrí Avesta Una col·lecció de papallones dissecades repartida per diferents punts del local. Bitllets de diferents nacionalitats penjant com pernils de Jabugo darrere la barra. Objectes polsegosos que semblen trets de l’atrezzo de Los otros. Banderes sueques. Quadres amb una simbologia estranya que sembla persa. El bar Avesta és un dels màxims exponents de l’estil rústic campi qui pugui que defineix les tasques de culte del Gòtic més ombrívol. En aquesta caverna construïda en forma de laberint asimètric, els materials hi conviuen celebrant una lletjor que atrapa el visitant. Fusta envellida, pedra pintada de blanc i rajola antiga es fusionen en un interiorisme sense DO. La conjura obligatòria en aquest espai, un cop acomodades les natges a les cadires fetes amb troncs de llenya, és provar la llet de pantera –la millor del barri– o l’absenta. També disposen d’una llista molt decent de cerveses i, si vols, fins i tot preparen una aigua de València ideal per tornar a casa reptant. Aquest lloc és la repera. Als altaveus, Ana Belén deixa pas a Joaquín Sabina en el que juraria que és un greate

Gai i lèsbic

Bars 'fetish': sexe sense tabús

Aquí trobaràs el que busques Trobes a faltar algun bar 'fetish' important de Barcelona? Ens ho pots dir als comentaris de sota. Bacon Bear Bar Un autèntic clàssic de l'ambient. L'epicentre de l'oci 'bear' barceloní. Els dijous organitzen un berenar on podreu picar alguna cosa mentre feu nous amics. Panxuts i contents. Berlín Dark Per a amants de les emocions fortes i el sexe dur. Demanen codi de vestir només els dies que hi ha festes temàtiques, però recomanen jeans, camises de llenyataire, botes, roba militar i similars. No us poseu colònia ni hi aneuamb el grup de col·legues a passar l'estona, aquí van per feina. New Chaps Óssos i amants del cuir comparteixen espai en un local amb una llarga trajectòria que és, de fet, el més relaxat dels del seu gènere. Al pis de sota trobareu una cambra fosca on podeu volta a la recerca de sorpreses . Trash El club Trash presumeix de ser el local fetitxista gai més gran de Barcelona. Hi trobareu 500 m2 amb cabines, dutxes, glory holes i zones bondage, aquàtiques i de wrestling. Per accedir-hi es necessari fer-se soci i pagar el preu de l'entrada (de 5 a 10 €). És un espai per a tots aquells que tinguin una actitud masculina i respectuosa amb els demés. Tots els codis de roba són admesos sempre que siguin morbos. També es pot entrar en eslips, jockstraps o despullats. Woofy Des del gener del 2013, el local que havia acollit el mític Zeltas és un nou cau per a óssos. El Woofy Bar és una iniciativa de Walter Banuera, un promotor habitual de

Advertising
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Si ja has visitat el Picasso, la Fundació Miró o el MACBA... Quins altres museus t'ofereix Barcelona? Fora dels circuits turístics podreu trobar estranys i meravellosos museus, poc coneguts... 8 museus que mereixen una oportunitat Teatre Museu El Rei de la Màgia Barcelona i l’il·lusionisme van de la mà i una de les millors mostres és el Teatre Museu El Rei de la màgia, on es repassa la relación de la ciutat amb l’art de les il·lusions. Fundat el 1881, és un dels establiments més antics del món dedicats a la l'ensenyança i a la fabricació i venda d'articles de màgia. Museu del Perfum El catàleg del museu ho formen cinc mil peces entre flascons antics i moderns, miniatures, catàlegs, etiquetes i material publicitari antic. La col·lecció es divideix en dues parts. La primera secció mostra tota classe d'ampolles d'ungüents i flascons d'essències en ordre cronològic. Veureu coses com un tub de maquillatge per als ulls egipci o polvoritzadors eduardians i una borsa de flascons que va pertànyer a Maria Antonieta. La segona secció no està ordenada cronològicament si no per marques, amb flascons de Dior o Guerlain, així com edicions especials que van dissenyar artistes com Dalí. Museu de l'Eròtica Cal creuar la llarga perfumeria Regia per arribar a una wunderkammer que relata la his­tòria del perfum, des de l’antic Egipte fins a la perfumeria industrial. Reconeixem l’aigua de colònia 4711, contemplem les produccions de Guerlain –dels pocs mestres perfumistes que continuen en actiu–, C

Restaurants, Cuina creativa

Els 50 millors restaurants

Barcelona és una de les millors ciutats del món per menjar i beure. Això ho sabem la gent que hi vivim, i també els professionals de la gastronomia que any rere any premien els nostres fogons amb distincions que alcen la ciutat en el pòdium de la bona teca internacional. L'oferta és variada, de qualitat, monumental: des del petit bar de tapes de tota la vida, fins als restaurants amb estrelles Michelin. Tot i que el repte és difícil, ens hem proposat seleccionar els 50 millors restaurants, aquells amb els fogons més fiables de la multitud de bones taules barcelonines. No hi donem més voltes: aquí teniu els 50 restaurants que no us fallaran mai. Bon profit El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de prod

Advertising
Aquesta pàgina ha migrat al nostre nou disseny de manera automàtica. Si hi veus res d'estrany, avisa'ns a feedback@timeout.com