Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Grec 2016: 13 espectacles imprescindibles

Grec 2016: 13 espectacles imprescindibles

Tots els espectacles que no us podeu perdre al Grec 2016: teatre, dansa, circ de petit i gran format

Cuando vuelva a casa voy a ser otro / Mariano Pensotti
Cuando vuelva a casa voy a ser otro / Mariano Pensotti
Per Maria Junyent |
Advertising

La 40a edició del Grec Festival –de l'1 al 31 de juliol– programa un total de 141 propostes: espectacles de teatre, dansa, música, circ i una extensa llista d'activitats paral·leles. Triem el bo i millor entre els espectacles de creadors catalans, les produccions internacionals –una vintena en total– i les co-produccions del festival. Que comenci l'espectacle!

Teatre

De stille kracht (La força oculta)

Autoria: Louis Couperus. Versió i adaptació: Peter van Kraaij. Direcció: Ivo van Hove. Dramatúrgia: Peter Van Kraaij. Interpretació: Aus Greidanus jr., Gaite Jansen, Gijs Scholten van Aschat, Halina Reijn, Jip van den Dool, Maria Kraakman, Marieke Heebink, Vanja Rukavina.  

Publicat poc abans de la mort de l'artista aquest mateix any, el videoclip del tema de David Bowie 'Lazarus' va posar Ivo van Hove al mapa de l'star-system cinematogràfic i li ha donat una projecció que pocs directors teatrals arriben a tenir. Ell ja era, però, un nom fonamental del teatre contemporani, com saben els espectadors del Grec, a qui va endinsar en l'univers shakespearià amb les seves Tragèdies romanes, va fascinar amb l'imaginari visual de 'La deu (The Fountainhead)' i va emocionar amb la seva visió íntima de 'La veu humana'. Ara Van Hove ens descobreix l'obra d'un dels grans de la literatura holandesa. És Louis Couperus (1863-1923), autor d'una novel·la visionària sobre l'enfrontament entre dues cultures irreconciliables: Orient i Occident. La història té com a escenari Java, on el governador Otto van Oudijck controla fermanent la seva província. És sensible a la cultura local, però està convençut de la seva superioritat com a europeu sobre els pobles que governa. Un enfrontament amb el germà d'un príncep local desencadenarà, però, unes forces sobrenaturals i ocultes.

Platonov
© Phile Deprez
Teatre

Platonov

Autoria: Anton P. Txékhov. Adaptació i posada en escena: Luk Perceval. Dramatúrgia Koen Haagdorens. Interpretació: Elsie de Brauw, Briek Lesage, Katrin Lohmann, Bert Luppes, Peter Seynaeve, Zoë Thielemans, Frank Focketyn, Steven Van Watermeulen i Laura Mentink.  

Txékhov va escriure amb només 18 anys aquesta peça teatral, que prenia la forma d'un experiment escènic de prop de vuit hores de durada. El director flamenc Luk Perceval n'ha fet una condensació en la qual ha suprimit la meitat dels personatges. En la seva versió, nou actors i un pianista encarregat de fer un comentari musical de les escenes ens mostren uns personatges solitaris i el que cadascun espera de l'amor. Tot comença amb un Platonov a punt de suïcidar-se, una modificació de la versió original de l'obra, en la qual l'assassina un personatge femení. Comença així un viatge a través dels fets que han precedit la mort del protagonista durant el qual coneixerem Anna Petrovna, una vídua que torna a convocar els seus amics per tal de celebrar l'arribada de la primavera.

Advertising
If At All
© Uri Nevo
Dansa

Kibbutz Contemporary Dance Company

Yehudit Arnon és el nom d'una ballarina nascuda a l'antiga Txecoslovàquia que durant la Segona Guerra Mundial va sobreviure als camps d'extermini nazis, tot i haver-se negat a ballar per als seus captors. Anys després de la guerra es va instal·lar al kibbutz Ga'aton, a Galilea, on va fundar un centre de dansa i va ser una de les creadores de l'International Dance Village. Allà viuen i treballen un centenar de ballarins de nacionalitats diverses. I hi té la seu la Kibbutz Contemporary Dance Company, dirigida pel coreògraf Rami Be’er. La personalitat de Be’er, que va treballar amb Yehudit Arnon des de la infantesa, amara tota la companyia, que només interpreta les seves creacions, com ara aquesta 'If At All'. És una celebració de la vida en comú que, com explica el mateix director i coreògraf, s'articula sempre en cercles que van dels més íntims als socialment més amplis. D'aquí que la circularitat marqui les interpretacions dels ballarins i ballarines, l'estructura de les coreografies que interpreten i la composició en si mateixa.

Cuando vuelva a casa voy a ser otro
© Beniamin Boar
Teatre

Cuando vuelva a casa voy a ser otro

Autoria i direcció: Mariano Pensotti. Interpretació: Santiago Gobernori, Mauricio Minetti, Andrea Nussembaum, Agustín Rittano i Julieta Vallina.  

Si us pregunteu quina validesa tenen les idees revolucionàries que defensàveu fa temps, o si en algun moment us heu mirat al mirall i heu descobert que no us assembleu a la imatge que teníeu de vosaltres mateixos, la proposta escènica de Mariano Pensotti us semblarà feta a mida. Va néixer d'una història real: arran del cop d'estat a l'Argentina el pare del director va enterrar al jardí de casa dels avis un seguit d'objectes comprometedors. No els va tornar a veure fins quaranta anys després, quan el nou inquilí de la casa es va voler fer una piscina i els va trobar. El seu propietari es va enfrontar així amb la persona que havia estat. I va reconèixer tots els objectes com a propis, tret d'un. La recerca de l'origen d'aquest objecte suposadament aliè és el fil conductor d'una sèrie d'històries que protagonitzen un director que mira de tornar a posar en escena una obra que ja havia representat quinze anys enrere, una cantant que canta les cançons del seu pare i un polític d'esquerra que s’acaba transformat literalment en una persona diferent.

Advertising
La contadora de películas
© Teatrocinema
Teatre

La contadora de películas

Autoria: Hernán Rivera Letelier. Adaptació teatral: Laura Pizarro, Dauno Totoro, Julián Marras, Montserrat Quezada i Zagal. Interpretació: Laura Pizarro, Sofía Zagal, Fernando Oviedo, Christian Aguilera i Daniel Gallo.  

Els llenguatges més diversos es combinen en aquesta adaptació a l'escena de la novel·la homònima d'Hernán Rivera Letelier, una proposta diferent de tot el que estem acostumats a veure. Els actors i actrius es mouen entre dues pantalles transparents sobre les quals es projecten imatges, de manera que el cinema, el teatre i una música composta especialment per a l'espectacle es converteixen en els instruments que fa servir la companyia per explicar-nos una història.

Teatre

Les bruixes de Salem

Autor: Arthur Miller. Traducció: Eduardo Mendoza. Director: Andrés Lima. Amb: Lluís Homar, Borja Espinosa, Nora Navas, Nausicaa Bonnín, Albert Prat, Carles Martínez, Míriam Alemany, Carme Sansa, Miquel Gelabert, Anna Moliner, Marta Closas, Joana Vilapuig, Núria González i Yolanda Sey.  

L'any passat va fer un segle del naixement d'Arthur Miller, un dramaturg l'obra del qual es caracteritza per una forta càrrega social i política, amb un esperit crític que, a Les Bruixes de Salem, al·ludeix a un episodi d'histèria col·lectiva registrat a Salem (Massachusetts) el 1692. Una petita comunitat rural amb unes normes religioses i de conducta especialment estrictes es veu sacsejada per un rumor: una de les noies del poble és víctima d'un malefici. La sospita que hi ha bruixes a la comunitat i els enfrontaments entre colons per la possessió de terres acabaran provocant la cruel condemna a mort de prop de vint-i-cinc persones, la major part de les quals eren dones. L'atmosfera opressiva i irracional que es viu al Salem de l'obra va ser creada, però, com a reflex de l'ambient que es vivia als EUA dels anys cinquanta, durant un maccarthisme del qual Miller mateix va ser víctima. De fet, l'any 1957 va ser acusat de desacatament al Congrés per no haver volgut revelar noms de suposats comunistes americans, una sentència que finalment va ser anul·lada.

Advertising
Teatre

Birdie

Creació: Àlex Serrano, Pau Palacios i Ferran Dordal. Performance: Àlex Serrano, Pau Palacios i Alberto Barberá.  

'Birdie' és la proposta més nova de l'Agrupación Señor Serrano, una companyia barcelonina amb una notable projecció internacional que el 2015 va guanyar el Lleó de Plata a la Biennal de Venècia. Els 'senyors' Serrano creen espectacles originals basats en històries que emergeixen del món contemporani, exploten la riquesa de recursos —tan aviat innovadors com vintage— per tal d’estendre els límits del seu teatre i utilitzen, per aconseguir-ho, disciplines que van de la performance al text, el vídeo, el so i les maquetes.

Teatre

El somni de Gulliver

Idea, direcció i dramatúrgia: Roland Olbeter.  

Als Viatges de Gulliver, la coneguda obra que Jonathan Swift va publicar el 1726, s'explicava la història fantàstica d'un viatger que descobria tot de països extravagants. Simbolitzaven, de fet, els mals que afecten la humanitat. En ple segle XXI, Roland Olbeter rescata l'autèntica història que amaga l'obra de Swift: la recerca del sentit de la vida. Olbeter basteix un gran teatre de personatges mecànics on Gulliver, el protagonista, es mou en un món recreat mitjançant la música original d’Elena Kats-Chernin, enregistrada prèviament i interpretada per reconeguts cantants d’òpera i instruments electroacústics robotitzats. Aquesta fabulosa maquinària servirà per explicar-nos la història de Gulliver, un astrònom a punt de morir.

Advertising
Adrien M Claire B
© Romain Etienne
Teatre

Le mouvement de l’air

Nova producció d'Adrien M i Claire B, companyia que l'any passat, amb les peces Hakanaï i Cinématique, ja va mostrar al públic barceloní les moltes possibilitats que ofereixen al món de l'escena les tecnologies digitals. Si ja aleshores feien petites incursions en el món del circ, ara hi tornen convertint els ballarins protagonistes en acròbates capaços de volar i travessar, així, un paisatge oníric recreat electrònicament i gairebé convertit en un personatge més.

Questcequetudeviens?
© Aglaé Bory
Dansa

Questcequetudeviens?

Concepció, escenografia i direcció: Aurélien Bory. Coreografia i interpretació: Stéphanie Fuster.  

L'any 2013 Aurélien Bory portava al Grec 'Plexus', el retrat fet dansa de la ballarina japonesa Kaori Ito. Aquell espectacle, però, tenia un antecedent, un primer retrat coreogràfic que ara arriba al festival. És el de Stéphanie Fuster, una jove francesa que, de manera sorprenent, va decidir llançar-se a un abisme desconegut, traslladar-se al sud d'Espanya per estudiar flamenc durant vuit anys amb el bailaor Israel Galván, i esdevenir, així, bailaora. D'aquí el títol de l'espectacle, que s'interroga sobre un canvi radical que tan aviat pot resultar fascinador com aterridor. El muntatge neix quan Fuster va tornar a França i va demanar a Bory que creés un espectacle per a ella. Consagrat a la investigació de l'espai en els seus muntatges escènics i aliè al món del flamenc, Bory s'hi va negar, però la idea el va anar seduint fins que es va adonar que volia elaborar un retrat de la ballarina, per explicar no tant la seva vida com el contrast entre el seu món interior, dedicat a la pràctica solitària i repetitiva de la tècnica del flamenc, i un món exterior en el qual s'enfronta a tota mena d'obstacles. A les tres parts de què consta l'espectacle, aquests obstacles prenen la forma d'un vestit aparatós que la intèrpret arrossega, un espai limitat que l'encaixona o l'aigua que dificulta les evolucions de la bailaora però que hi aporta una dimensió nova.

Advertising
MDLSX
© Ilenia Caleo
Gai i lèsbic

MDLSX

Direcció: Enrico Casagrande i Daniela Nicolò. Dramatúrgia: Daniela Nicolò i Silvia Calderoni. Interpretació: Silvia Calderoni.  

Silvia Calderoni, l'única intèrpret d'aquest muntatge, treballa amb Motus des del 2005, amb la qual ja va passar pel Grec en les edicions de 2009 i 2012. Els qui van veure en acció aquesta innovadora companyia ja saben dels seus codis escènics, nascuts de la hibridació i la barreja de llenguatges diversos. Aquest cop fan servir textos de la literatura de gènere, assajos i novel·les de temàtica queer (de Judith Butler a Paul B. Preciado), música i abundants recursos audiovisuals, en una ficció on les barreres entre el material autobiogràfic de la protagonista i la ficció escènica s'esvaeixen. És una invitació a reflexionar sobre com tendim a marginar tots aquells que no encaixen en les categories estàndard que hem creat. L'espectacle parla de gènere, però proposa reflexions que s'apliquen igualment a altres aspectes de la nostra vida.

Albert Arribas
© Anna Queralt
Teatre

F.R.A.U.

Autoria: Albert Balasch. Direcció: Albert Arribas. Interpretació: Mònica Almirall, Jordi Collet, Oriol Genís, Antònia Jaume, Marta Ossó i Albert Prat. Amb la participació especial d’Octavi Rofes i Anna Maria Iglesia.  

El suïcidi artístic d’un poeta de només quaranta-cinc anys? Una manera radical de reivindicar-se al marge de les dinàmiques promocionals? Una mostra de compromís radical amb l’escriptura? Aquests són alguns dels interrogants plantejats pel Quadern del frau, fruit de més de cinc anys de feina en què Albert Balasch s'ha dedicat a reescriure i reordenar-la tota la seva obra publicada. Aquest F.R.A.U. de set hores no és altra cosa que la traducció escènica del Quadern del frau des de perspectives que parteixen del happening fins a la tragèdia en vers passant per la creació visual o la rapsòdia postdramàtica. Un espectacle pluridisciplinari amb què el director Albert Arribas s’acosta a les contradiccions creatives del poeta reescrivint i reordenant alhora alguns dels seus propis muntatges anteriors —en especial Sala de miralls, un espectacle sobre Feliu Formosa en forma de fals homenatge que es va poder veure al TNC l’any 2014.

Advertising
Teatre

L'Empestat

Autor text Jordi Oriol. Director Xavier Albertí. Intèrprets Jordi Oriol i Carles Pedragosa.  

'L'Empestat' és una pervesió de 'La Tempesta' de Shakespeare, basada en la figura de Caliban, però també la d'Ariel. Una personal reescriptura, com ja ho va ser La Caiguda d'Amlet versionant Hamlet, estrenada al Temporada Alta de 2007. Amb aquest espectacle Jordi Oriol recupera Shakespeare per fer-ne una revisió, posant-se de nou sota les mans de Xavier Albertí, i aquest cop acompanyat de l'actor i músic Carles Pedragosa, que alhora interpreta en directe la Sonata nº 17 justament titulada 'La Tempesta'. Així com -a banda de Shakespeare- un dels referents de La Caiguda d'Amlet fou "La caiguda" d'Albert Camus, a 'L'Empestat' també es pretén referir a La Pesta del mateix autor. D'aquesta manera, Shakespeare, Camus, Oriol, Albertí, tanquen el cercle amb aquest nou espectacle d'Indi Gest, de nou concebut com un treball acústic, on el text i la música hi juguen un mateix paper, per empastar-nos del seu gust rítmic, poètic, gramàtic, dramàtic...

Advertising