Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Juana Dolores: "Soc una artista que vol que se la respecti en aquest país de merda"
Juana Dolores
Foto: Ivan Giménez Juana Dolores

Juana Dolores: "Soc una artista que vol que se la respecti en aquest país de merda"

Juana Dolores Romero s’estrena a l’Antic Teatre amb ‘#JUANA DOLORES# *massa diva per a un moviment assembleari*’

Per Andreu Gomila
Advertising

Diu que n’està farta, dels periodistes, i que els crítics són mediocres, que no tenim idea de res. Potser té raó. Potser és a l’inrevés. Però després de molts whatsapps i la intermediació de Semolina Tomic, directora de l’Antic Teatre, l’actriu i poeta Juana Dolores Romero (el Prat de Llobregat, 1992) accedeix a respondre un qüestionari per escrit. Vol controlar cada mot publicat. Abans de maig, ningú no sabia qui era, però guanyar el premi Amadeu Oller de poesia amb Bijuteria i la immediata entrevista a Núvol, on deia tot el que pensava, la van col·locar a l’ull de l’huracà. Ara fa a l’Antic # JUANA DOLORES # *massa diva per a un moviment assembleari *, que va estrenar al TNT de Terrassa i que ja hem vist. Droga dura.

No t'ho perdis: Les millors obres de teatre del mes

Aquest és el teu any?
El meu any, no sé si per fortuna o per desgràcia, va ser el 1992. I abans del maig del 2020, a la Juana Dolores, abans de rebre cap premi de poesia, abans de concedir cap entrevista, juntament amb els seus pares i la seva germana, la coneixien els seus amics, els meus, pels quals seria capaç d’arrencar-li els ulls a qui fos. El meu nespotisme és radical; a diferència del “professional” que caracteritza el sistema cultural català, que és útil però hipòcrita.

Què tenen a veure Hannah Arendt, Stalin, Pasolini i Beyoncé?
Formen part de la dramatúrgia de # JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari *, la meva primera peça de teatre.

Per què et despulles?
Suposo que em preguntes per què em despullo en escena. Aquesta pregunta fa molt de temps que està superada en les arts escèniques; encara que no sempre té una resposta intel·lectual i artística a l’altura, és cert. En tot cas, al llarg de la meva vida, m’han follat tant, per totes bandes, nacions, estats, governs, institucions, polítiques socials, culturals i econòmiques, homes amb poder, homes sense poder, homes amb talent, homes sense talent... així que una mica puta sí que ho soc; i, esclar, despullada t’enculen millor.

Juana Dolores
Juana Dolores
Foto: Iván Giménez

Contra qui has fet aquest espectacle?
Jo no interpreto, dirigeixo i escric obres de teatre contra ningú perquè ningú es mereix que li dediqui el meu talent. No em tanco a assajar hores i hores per aquells que detesto i que em detesten. Jo tot el que faig ho faig per amor, ho parlava l’altre dia amb la Semolina, la directora de l’Antic Teatre. A la sinopsi de la peça dic que exhibeixo el dolor de l’individu enfront de la comunitat com un desig de ser sexualitzat socialment i culturalment, com una confessió, com una declaració d’amor. No és suficient escridassar en bucle que “Yo sólo deseo ser elegante. / Y que me hagan el amor” perquè els crítics entengueu que no tinc cap mena de voluntat de provocar? La provocació està obsoleta. Y la blasfemia es pa’ feas. Afirmar que # JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari * és una provocació és un insult a la meva intel·ligència i a la meva sensibilitat artística, també és una injustícia perquè és mentida; i constata la incapacitat de, realment, analitzar la complexitat de la seva dramatúrgia postsimbolista al servei d’un profund cristianisme no ortodox. Però, en tot cas, i tenint en compte que la crítica d’aquest país és exageradament mediocre i superficial –purament descriptiva, que t’enalteix o t’enfonsa–, prefereixo que se m’acusi de “provocar” que m’aplaudeixin per un teatre políticament correcte al servei de les inèrcies ideològiques actuals i de tendència que l’únic que fan és mercantilitzar la injustícia. La ficció, per a mi, és sagrada; passo de profanar-la amb la tasca d’activistes, regidors o diputats. 'Yo sudo' de fer la imbècil en escena plorant per la violència masclista, la independència de Catalunya o els drets dels animals. Jo soc una artista que vol que se la respecti en aquest país de merda per la seva obra, no per la seva ideologia; ni molt menys pel seu cony.

'Yo sudo' de fer la imbècil en escena plorant per la violència masclista, la independència de Catalunya o els drets dels animals

Qui hauria de veure’l?
Els meus pares ja l’han vist, la peça, i es van emocionar molt. Així que ara l’haurien de veure els directors del Festival d’Avinyó, de la Biennal de Venècia i de la documenta de Kassel, també la nova directora del TNC, la Carme Portaceli; no hi ha pressa. Però qui realment em faria il·lusió que la veiés és l’Albert Serra.

Per què has publicat 'Bijuteria en català'?
Perquè la llengua catalana no és patrimoni, només, dels catalans que s’han criat en català.

La llengua catalana no és patrimoni, només, dels catalans que s’han criat en català

Què significa Andalusia per a tu?
Aquesta cita de Blas Infante: “Europa es el individuo para la masa. Andalucía, el individuo para la Humanidad. Europa es el feudalismo territorial e industrial, Andalucía, el individualismo libertario que siente el comunismo humano, evolutivo, único comunismo indestructible por ser natural, el que añoraron todos los taumaturgos; aquel que tiene un alma en la aspiración, que cada individuo llegue en sí a intensificar, de crear por sí, pero no para sí, sino para dárselo a los demás. Ese único comunismo posible que no puede llegar a crearse por artificio maquinista, sino por la alegría y por el espíritu que la alegría viene a crear. Europa es el empaque dominador megalómano, rabiosamente utilitario. Andalucía es, como decía no sé quién, como son sus casas de apariencia humilde, con patios, jardines centrados por fuentes; sencillez por fuera; iluminación por dentro”.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising