Cinc dones de tres generacions d'una mateixa família es troben a casa de la Lía (Vicky Peña). Totes, maltractades pels homes i per la vida. Abandonades, enganyades. I un drama afegit per la pèrdua recent de l'Helena, la filla gran de la Lía. Durant la funció s'aniran explicant secrets, esperonades per la iaia (Núria Espert), i aniran posant al descobert les seves ferides. Fins aquí, l'argument de l'obra.
No cal oferir més detalls, perquè es tracta d'una peça que, a estones, fa enrojolar. Que si la vida t'ha ferit, que si t'ha fet mal, que si els homes això, que si eren altres temps... Un drama majúscul. Però previsible, amb una història únicament exposada, gens viscuda. Si no fos perquè tenim al davant dues actrius que són història d'aquest país (Espert i Peña) que 'La isla del aire' aniria directament al sac de l'oblit. Però hi són, amb Teresa Vallicrosa, Miranda Gas i Candela Serrat. Amb qui firma el muntatge: ni més ni menys que Mario Gas. Poca broma.
Espert, a 87 anys, és capaç d'atraure totes les mirades
Però l'obra és la que és. Espert, a 87 anys, és capaç d'arrencar-nos un somriure i atraure totes les mirades mentre intenta treure de polleguera la seva neta (Gas). Serrat i Vallicrosa hi són gairebé de manera nominal, amb quatre o cinc frases, res més. I Peña mira d'encarnar la tragèdia. És un muntatge construït a la mida d'Espert, perquè pugui lluir-se una mica, encara, envoltada d'actrius de la seva altura. Potser podrien haver triat una altra cosa.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix i tampoc la de les estrenes de teatre i dansa d'aquest mes. A sota teniu els detalls!
