Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right L'última conversa amb Pedro Reyes

L'última conversa amb Pedro Reyes

Recuperem les paraules d'aquest gran humorista que vam entrevistar al 2011, quan va presentar 'El cielo es infinito...pero un poco estrecho'

Pedro Reyes
Per Maria Junyent
Advertising

'El cielo es infinito...pero un poco estrecho' parla del nostre drama diari, de la realitat i de la gràcia amb què ens prenem les coses. A través del filtre de Pedro Reyes, humorista, actor, escriptor i productor amb més de vint anys d'experiència sobre l'escenari, tota l'estretor que pugui tenir el cel es veu eclipsada per l'abast infinit del seu discurs. Només cal veure com conclou una frase en què començava parlant del seu espectacle: "Partint del fet que nosaltres restem en peu mentre aquest asteroide continua girant...És tot tan estrany!".

Al cap i a la fí, l'art pretén explicar el món a partir d'exemples micro. Quins exemples prens, tu? "La comunicació, l'home, els nens, els passatges bíblics, la política. Però en el fons tot són excuses. L'humor inclòs", diu ell. Una excusa per intentar canviar el món, potser? "I ara! El món és massa antic per canviar, i el problema de l'home és que és com és: egoista. Els finals feliços són un invent, però una vegada conscients d'això podem intentar que l'existència sigui més agradable". Com? "Amb amor i humor, les nostres armes".

Tot seguit, a Reyes li dóna per parlar d'un percentatge altíssim d'energia invisible que hi ha al món, i que espera a ser utilitzada per algú. Potser ell la fa servir com a matèria primera per als seus espectacles, o és la seva manera de definir l'humor.

Sovint el seu nom s'ha associat a l'absurd. "Pedro Reyes, indiscutible rei de l'humor absurd", diuen els titulars.  "Jo diria que no ho és d'absurd el meu humor. Si volgués fer un espectacle d'autèntic humor absurd, posaria sobre l'escenari una bola gelatinosa de colors i la faria explotar en acabar la funció!", riu. Tot i així, quan fa un temps li van preguntar què volia ser de gran va respondre, seriós: "Pastor Alemany!". En aparença absurda, la seva resposta tenia tot el sentit del món. Ha de ser un luxe pasturar pels camps d'Alemanya", diu. Tampoc és absurd, doncs, pensar que entre un filòsof i un humorista no hi ha una distància abismal.

 

També t'agradarà

Teatre, Comèdia

Les cares de Joaquín Reyes

La trajectòria de Joaquín Reyes és plena de personatges que passaran a la història Joaquín Reyes s’ha adonat que dediquem molt temps a pensar en nosaltres. En com som, com estem i què ens agrada. I ha fet un espectacle que va d’això. Es diu ¡Que me aspen! i retrata un Reyes “tontico, estomagante y algo cabrón”, amb les seves paraules. Una mica ingenu, també. A ¡Que me aspen! aprofita per repassar la seva trajectòria. Onofre Aquest pagesot manxec amb notes d'una lucidesa pertorbadora forma part dels orígens del Joaquín Reyes que avui coneixem. Va començar com a hoste de Smonka, el concurs pilotat per Ernesto Sevilla en què tothom acabava amb un pastís estampat a la cara, i va transcendir a Museo Coconut. "Onofre era un ésser humà total. Vivia en una permanent fugida endavant". Enjuto Mojamuto Va néixer com a homenatge als fanàtics de la tecnologia i de seguida es va convertir en un dels fenòmens de Muchachada Nuí. El capítol El peor día de mi vida, un petit drama sobre la sensació de desemparança que pot sentir algú quan de sobte internet no funciona, té més de 8 milions de visites a YouTube. És rabiosament contemporani. Celebrities No són pocs els famosos que han passat pel prisma de Reyes. Qualsevol de les seves paròdies de Celebrities o Testimonios és excel·lent, però si només pogués triar-ne una, em quedaria amb Björk. Tot i que l'obra mestra total de Celebrities és l’adaptació de Dogville en què la dona de Spielberg i la de Von Trier discuteixen sobre el raccord en un

Què fer

Els vint plaers més eixelebrats de Barcelona

Si disputar el torró gratis als turistes, anar en 'bicibirra' o perseguir famosets és un delicte, doncs som culpables. Culpables de perseguir la diversió ximpleta! Tot s'ha tornat d'una seriositat que fot fàstic. I encara que l'humor intel·ligent en teoria cotitza alt, un xic de diversió poca-solta us pot fer pujar molt l'autoestima i les endorfines. Sí, fer el ximple dóna gustet, sempre que estiguem disposats a acceptar-ne les conseqüències. Aquí teniu vint maneres de fer el capsigrany sense ofendre massa ningú (sense risc de trencament facial, val a dir). Munta-li un xou a un famós La discreció barcelonina davant els famosos és mítica. No reprimeixis el factor fan: si veus algú famós, ni que sigui el Jordi LP, munta-li un xou, a ser possible abraçant-lo i cridant «mil peles, tio!». Si veus Woody Allen, pregunta-li per Mia Farrow. Ves al sopar-espectacle més estúpid que mai hauries somniat A ser possible, d'aquells de terror amb transvestits, o els de tornejos medievals amb braó i cervesa en banya vikinga, si és que encara en queda algun. Segur que era un desig d'infantesa mai complert. La Posada Maldita, a Cerdanyola, és un candidat ideal (de fet, segur que hi ha gent que opina que anar a Cerdanyola ja és un plaer culpable en sí). Compra't un moble ridículament car Som a la ciutat del disseny; si trobes una lampareta fabricada a Finlàndia l'any 1961, l'has de tenir a casa. Les seves estilitzades formes t'ompliran de goig estètic. Quan vegis la clavada de 370 € a la VISA, pe

Advertising
Comèdia

Les cares d'Ana Morgade

La humorista porta al Teatre Borràs les seves 'Morgadeces' i aprofitem per revisar la seva trajectòria Al panorama de la stand-up comedy del país hi ha poques monologuistes tan infal·libles com Ana Morgade: intel·ligent, irònica i abanderada d’un humor corrosiu. La veureu al Borràs amb 'Morgadeces', un espectacle que ella mateixa defineix com un repertori de bestieses en què l’actriu disserta amb humor sobre el context dramàtic en què vivim. Buenafuente El 2009 Ana Morgade es va incorporar a l’elenc de Buenafuente, on es va dedicar a flagel·lar la llei, la SGAE, l’Església i altres dimonis contemporanis, amb gràcia i molta raó. Va col·laborar amb el programa fins a l’última emissió, el 2011, i en acabar va sumar-se al projecte teatral de Terrat Pack juntament amb Buenafuente, Berto i Corbacho. Frikiliks Minoria Absoluta i Alguna Pregunta S.L es van aliar amb Cuatro per presentar un programa d’esquetxos televisius en què Ana Morgade i David Fernández, sota els pseudònims de @frikiloco i @beibe89, buscaven el bo i millor de la petita pantalla. El programa, un succedani de l’APM?, no va funcionar potser més pel canal que l’emetia que pel seu contingut. Pop ràpid Estel·lar va ser la col·laboració que va fer a Pop ràpid, la minisèrie de Marc Crehuet que narrava les peripècies a l’Estraperlo d’un grup de modernets i heavies. Ana Morgade es va convertir en la Vane, una prostituta que va entabanar el pobre Fede, enamorat fins al moll de l’os... fins que ella li va passar la factura

Teatre, Comèdia

Els reis de la comèdia

Ultrashow con Miguel Noguera Miguel Noguera és un dels humoristes d'avantguarda i amb el seu espectacle aconsegueix apropar-se als límits de la gràcia. Pot semblar que repassi apunts com que faci grans reflexions teòriques... tot basat en la complicitat amb el públic. Els crítics han comparat el seu espectacle apocalíptic a '2001: Odissea a l'espai' i Noguera és el monòlit. Comedy Zoo: Joaquín Reyes Joaquín Reyes, el pare creador de 'La hora Chanante', 'Muchachada Nui' i el 'Museo Coconut' presenta ¡Qué me aspen! el titol del nou show del personatge més bonic, però a la vegada més tontet que existeix fora d'òrbita pel nostre sistema galàctic. Aquesta vegada ens ofereix la polaritat més ingrata i oculta, ens mostrarà els perills de no tenir filtre al parlar. David Guapo És un dels humoristes més populars del país. David Guapo és un showman que domina l’art del monòleg, tot i que també té una faceta com a cantant. La seva presència habitual en programes humorístics d’actualitat alimenta el personatge, que actua al Club Capitol. Societé Improvisé! Benvinguts a Societé Improvisé! Aquest és un club on públic i actors s'uneixen per fer de cada espectacle una cosa única i irrepetible i volen portar aquesta complicitat fins a les últimes conseqüències. No només el públic decideix el que passi cada nit sinó que des d'Impro Barcelona volen que sigui el públic també el que posi el preu. Goyo Jiménez: Evoluzión Fa molts milers d'anys, un homínid bastant lleig es va alçar sobre les seves

Advertising