Muntatges que s'inspiren en l'obra del dramaturg britànic, que torna a estar molt de moda Una ullada a la cartellera. Trobem adaptacions de Shakespeare a càrrec de les grans companyies internacionals, i revisions que condensen la immensa obra del Bard en una proposta fresca i carregada d'humor. Coincidència? No. Shakespeare continua sent un dels grans dramaturgs de tots els temps. Últimes crítiques L'última trobada 'L’última trobada' és l’adaptació de Christopher Hampton de la novel·la homònima de Sándor Marai, el més famós escriptor hongarès del segle XX. L’obra planteja la trobada de dos amics 41 anys i 43 dies després que un d’ells, Konrad, desaparegués sense cap explicació. L’altre, Henrik, ha romàs al seu castell esperant la visita que ha de resoldre un enigma amb el qual ha conviscut tot aquest temps. No es tracta, però, d’una peça de suspens, sinó d’una llarga reflexió sobre l’amistat, la traïció, la covardia, l’amor i les passions humanes. Sister Act, el musical divino Primer el pecat: no tenim encara artistes que dominin la tríada del teatre musical (ball, cant i interpretació). Sempre en coixeja un. També a 'Sister Act'. Després la virtut: la versió espanyola del popular musical és una producció de notable nivell, amb una protagonista (Mireia Mambo Bokele) amb la seductora alegria vital imprescindible per omplir l'aclaparadora Deloris van Cartier. Confidències a Al·là Ser pobre és dolent. Ser pobre i dona és pitjor. Ser pobre i dona en el món islàmic és el màxim d
Julio Manrique i David Selvas són vells coneguts. Han treballat moltes vegades braç a braç, bé com a actors, en muntatges tan mítics com el 'Juli Cèsar' d'Àlex Rigola. Bé amb en Julio com a director, com en 'L'hort dels cirerers'. Ara han decidit unir forces a través de la companyia La Brutal, que capitanejava Selvas i a la qual s'hi acaba d'afegir Manrique. S'estrenen amb un Shakespeare, 'Timó d'Atenes', que fa dues dècades que ningú no ha muntat, que a més inaugura l'onzena edició del festival dedicat al millor escriptor de tots els temps, a la Biblioteca de Catalunya. Vaja, que van forts.
Selvas, de fet, s'enfronta al seu primer Shakespeare com a director. Fa uns mesos va decidir-se i, amb el seu soci, van començar a buscar. D'entrada, pretenien fer una comèdia, "una cosa lluminosa", estil Molt soroll per no res. Però, com diu Manrique, "ens semblava una bajanada fer-ho ara, en el moment en què vivim". Així que van anar a parar a 'Timó d'Atenes', al relat d'aquest home generós, esplèndid i ric que ho perd tot. Manrique diu que és "la història d'una decepció", que Selvas manté a Grècia, tot i que en una època contemporània, amb la crisi, les manis a la plaça Sintagma, etc.
"Timó veu que el món no funciona i creu que cal inventar-se alguna cosa nova", afirma Manrique, conscient que interpreta "un personatge desolador", un idealista que creu en l'amistat, "un personatge excessiu que no coneix la via del mig" i que acaba a l'infern de la vida.
Selvas ens avisa que Manrique fa "un viatge sideral", amb un principi que compara al flamant inici de 'La gran bellesa' i un desenvolupament com el d''El rei pescador'. El director diu que ha aixecat un muntatge "molt argentí", és a dir, d'interpretacions dinàmiques, i concepció bruta, amb els actors trepitjant-se els uns als altres. A l'hora d'adaptar-la, Selvas concentra els personatges en els "amics de veritat" de Timó. "Shakespeare va escriure-la com una faula i si no vigiles, Timó pot quedar com el beneit de qui tothom se n'aprofita", afegeix Manrique.
L'actor ens informa que l'autor anglès va escriure la peça "enfadat", i que molts hi han vist una mena de venjança cap als poderosos del seu temps. Tanmateix, 'Timó d'Atenes' té una gran potència lírica, tot i tractar-se d'"una obra imperfecta". I conté una crítica social, amb escenes que deixen Ada Colau com una txitxarel·la. "Talleu els colls als vostres creditors", diu Timó.