Text: Xavier Bru de Sala. Dir: Joan Lluís Bozzo. Amb: Roger Berruezo/Carlos Gramaje, Ana Sanmartín, Pep Cruz, Xavi Lite, Júlia Jové, Xavi Fernández, Toni Viñals.
'Mar i Cel' va significar la irrupció del teatre català en el musical de gran format i va ser el primer de diversos espectacles on Dagoll Dagom reivindicava en solitari un musical autòcton de creació. 'Mar i Cel' va ser un èxit espaterrant i el tema principal, sanament enganxós, va quedar gravat a la memòria de milers d’espectadors. 'Mar i Cel' va tornar fa deu anys i va conquerir de nou l’interès del públic. I ara ho fa per tercera vegada en una producció que incorpora amb eficàcia els avenços tecnològics de so i imatge.
Aquest 'Mar i Cel' s’assembla molt als altres però ha guanyat, sens dubte, amb espectacularitat gràcies a un disseny de so de Roc Mateu i a unes projeccions d’última generació que creen estampes realment emocionants i recreen a la perfecció les atmosferes d’aquesta adaptació de l’obra d’Àngel Guimerà. A l’argument de la funció, a més a més, no li passa el temps ja que l’enfrontament entre Occident i Orient, entre el Cristianisme i l’Islam segueix d’actualitat i teixeix un rerefons que demostra que la història tendeix a repetir-se, per més que l’obra tracti bàsicament d’un amor impossible.
'Mar i Cel' segueix sent un gran espectacle per a tots els públics amb moments emocionants i unes cançons que ja formen part de la memòria col·lectiva. Llàstima que no s’hagi aprofitat per revisar alguns dels connectors entre escenes. Per exemple, l’enllaç entre el somni de Blanca i la cançó d’amor entre els protagonistes.
Pel que fa a les veus, sobresurten d’un conjunt no sempre homogeni la del grumet (Júlia Jové), el promès Ferran (Toni Viñals), el pirata Joanot (Pep Cruz), la mare de Saïd (Mireia Dolç), la Blanca d’Ana San Martín i totes les veus femenines. A la nit d’estrena el Saïd de Roger Berruezo va estar fluix, sense potència en la veu i descolorit en la interpretació. Devien ser els nervis.
