Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Núria Espert és el Rei Lear

Núria Espert és el Rei Lear

Entrevista a la gran actriu, que torna al Lliure per posar-se en la pell del malvat monarca de Shakespeare

Núria Espert
©Sergio Parra
Per Andreu Gomila
Advertising

Ho diu ella. "'El rei Lear' és una muntanya meravellosa a la qual ningú no vol pujar. Perquè per arribar a dalt, hi has d'arribar baldat". Núria Espert està assajant un dels papers més grans de la història del teatre, el rei Lear, a qui prestarà el seu cos a mitjans de gener. Ella seria més aviat reina, però tampoc no és la primera vegada que encarna el paper d'un home: amb 20 anys, ens recorda, va fer de Hamlet, i amb 50, de Pròsper. Per ficar-se en la pell del monarca britànic no ha renunciat a cap dels trets que caracteritzen "aquest home que comet un error extraordinari i estúpid, de vanitat, i que el paga molt car". Un dictador que decideix repartir el seu regne entre dos de les seves tres filles. Diu que "primer el detestes, fins que arribes a la compassió". Entremig, "hi ha un camí ple d'espines que no vol melodrames".

"Lear és un personatge no fosc, sinó fosquíssim. Però d'una gran riquesa, que potser cap actor no ha sabut oferir sencera. És un personatge monumental, fora de la vida", assegura Espert.

Aquest Shakespeare no és un 'shakespeare' que es faci sovint. Recordem Josep Maria Pou o Alfredo Alcón o Joan Anguera, en les versions de Calixto Bieito, Gerardo Vera i Oriol Broggi, respectivament. Ella els recorda, sobretot el Pou, l'Alcón... i l'Anthony Hopkins. I no creu que pugui extreure lliçons d'altres personatges que ha fet, tot i que ella mateixa és, assenyala, "el resultat" de tot el que ha fet en la seva vida". És a dir, una mica de Yerma, o de Medea, o de Les criades de Genet, afegeix.

I si El rei Lear no es fa més, indica Espert, és perquè necessita un càsting de primera. Al Lliure, l'actriu té al seu costat ni més ni menys que Julio Manrique, Ramon Madaula, Laura Conejero, Míriam Iscla, Marcel Borràs i Jordi Bosch, sota la batuta de Lluís Pasqual. Li agradaria ensenyar-los alguna cosa?, li demanem. I és franca: "No sé què els puc donar. Només que es pot arribar al final d'una carrera amb el mateix entusiasme amb què vas començar si no perds l'alegria de la interpretació, del descobriment".

També t'agradarà

Teatre

Shakespeare: les millors obres del segle XXI

Les obres de l'autor anglès que ens han sacsejat en els últims quinze anys Aquest Sant Jordi va fer 450 anys que va néixer el millor dramaturg de la història i, per molts, també el millor escriptor de la història: William Shakespeare. En els últims anys hem vist moltes versions d'obres seves a casa nostra. Radicals, conservadores, bones, dolentes. Grans directors, com Rigola, Broggi o Bieito, s'hi han enfrontat, així com grans actors l'han interpretat. També ens han visitat moltes companyies de fora amb Shakespeare com a bandera. Aquí fem un repàs dels muntatges que més ens han impactat. El Rei Lear: Bieito (2004) Calixto Bieito ha fet una desena d'obres de Shakespeare, però ens quedem amb aquesta en el primer lloc del top 9. Es va estrenar al Romea, amb un Pou estratosfèric en la pell del tirà. Recordar-lo sota la pluja, abandonat, ferit, és recordar una de les millors obres de teatre que he vist mai. L'adaptació de Bieito tenia tots els seus ingredients: potència lírica, gran direcció d'actors i un ritme que et deixava estabornit. Juli Cèsar: Rigola (2002) Va ser la confirmació d'Àlex Rigola com a director d'escena, amb un muntatge minimalista, al Lliure de Gràcia, que deixava tot el pes de la tragèdia romana en els actors. Tots ells, com Rigola, gairebé començaven. Fixin-se en el repartiment: Nao Albet, Mireia Aixalà, Pere Arquillé, Ferran Carvajal, Tilda Espluga, Cristina Genebat, Julio Manrique, Alícia Pérez, Xavier Ripoll, Marc Rodríguez, Eugeni Roig, Joel Roldán i Davi

Teatre

Shakespeare a la cartellera

Muntatges que s'inspiren en l'obra del dramaturg britànic, que torna a estar molt de moda Una ullada a la cartellera. Trobem adaptacions de Shakespeare a càrrec de les grans companyies internacionals, i revisions que condensen la immensa obra del Bard en una proposta fresca i carregada d'humor. Coincidència? No. Shakespeare continua sent un dels grans dramaturgs de tots els temps. Últimes crítiques Ölelés Hi ha peces, sobretot si parlem de dansa, que amb el pas del temps guanyen, fins i tot adquireixen un sentit més elevat, potser més a prop del propòsit que les va veure néixer. I si fa deu anys Jordi Cortés i Damián Muñoz van inspirar-se en la novel·la 'L'última trobada' de Sándor Márai per fer 'Ölelés', ara, quan tots dos ja són homes madurs, veure'ls en escena arriba a ser emocionant. L'avar Que un  espectacle de teatre d’objectes segueixi viu quinze anys després de la seva estrena és ja una prova que estem davant d’una proposta excepcional. I certament que l'adaptació del clàssic de Molière instigada en el seu moment pel millor titellaire de fil del país, Jordi Bertran, i ara recuperada per un dels actors que la van estrenar, Miquel Gallardo, és una proposta brillant, divertida, imaginativa i captivadora. La Monyos 'La Monyos' –idea original d'Empar López– podria haver estat una peça més del mosaic que el Teatre del Raval està muntant al voltant de l'imaginari barceloní. Té idees interessants sobre la doble realitat d'aquest popular personatge de la Rambla de principis d

Advertising
Teatre, Teatre contemporani

Les obres d'aquí que has de veure

L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera: aquí tens les obres que marquen tendència El teatre local està de moda. I la prova d'això la trobem a la cartellera, que ens ofereix cada dia obres escrites per dramaturgs catalans i interpretades per gent d'aquí que atrauen el públic. Tenim comèdies, obres èpiques, drames, peces romàntiques, experimentals. Teniu per triar i remenar. El crèdit Una 'comedy factory' d'èxit. En això s'ha convertit el Torneig de Dramatúrgia Catalana que Jordi Casanovas celebra des de 2011 al ring que instal·la a Temporada Alta. 'El crèdit' de Jordi Galceran va ser el guanyador de la primera edició. Vota i sentencia el públic. I ho ha fet durant tres anys amb força olfacte. Amb aquest inapel·lable aval es presenta aquesta comèdia sense matisos semàntics a la Villarroel. L'equip és una reunió de vells coneguts acostumats a l'èxit. Santa Nit. Una història de Nadal Julio Manrique i Xavi Ricart codirigeixen aquesta versió contemporània dels nostres popularíssims i estimadíssims 'Pastorets'. 'Santa Nit' explica, en clau de comèdia, les aventures i desventures d’un parell de pastorets contemporanis, una santa nit de Nadal, fent camí cap a algun lloc sagrat. I també d’una mare que pareix i que vol fer-ho amb dignitat la nit de Nadal. El portal és ara una parada dels ferrocarrils catalans, a l’Avinguda Tibidabo, i l’ase i el bou s’han convertit en porcs senglars d’aquells que porten de bòlit els Mossos d’Esquadra. El més vist 7 maneres de conèixer

Què fer

El teatre del 2015

'Incerta glòria', l'adaptació d'Àlex Rigola de la novel·la de Joan Sales, s'estrena aquest any al TNC Àlex Rigola volia explicar la història del seu avi, soldat de la quinta del biberó durant la Guerra Civil, però un bon dia va caure-li a les mans l’'Incerta glòria' de Joan Sales i va tenir clar que havia de dur-la a escena. “A més, a la novel·la hi ha un triangle amorós”, ens diu el director d’escena, murri. De fet, a Rigola li van els reptes. I vuit anys després d’enfrontar-se a la novel·la riu de Roberto Bolaño '2666', de la qual en va fer la dramatúrgia amb Pablo Ley, aquest 2015 estrenarà al TNC 'Incerta glòria'. Serà a finals de maig, amb un repartiment en el qual hi haurà Joan Carreras, Andreu Benito i Marcel Borràs. El projecte d’'Incerta glòria' és una vella història. Deu fer uns cinc anys que Rigola treballa en l’adaptació del text. Entremig va sortir del Teatre Lliure i va estrenar la versió alemanya del '2666' a la Schaubühne de Berlín, entre moltes altres coses. Sales no ha marxat mai del seu cap i, sobretot, la manera de convertir la seva obra mestra en teatre, cosa que ha fet en solitari. Aquestes festes l’acabarà. Ara està en el punt de si afegeix una rèplica, n’elimina una altra, i de mirar què fa amb 'El vent de la nit', la continuació en temps de postguerra i amb una sola veu de la història de Lluís, Trini i Soleràs, tres nois que viuen en carn pròpia un conflicte fraticida que marcaria la seva manera de veure el món i els posaria cara a cara amb la vida i

Advertising