Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Pablo Derqui i Ibsen en tres passos

Pablo Derqui i Ibsen en tres passos

L'actor torna a l'autor escandinau per fer de Gregor a 'L'ànec salvatge' que dirigeix Julio Manrique al Lliure. Ens explica com s'ha acostat al seu personatge

Pablo Derqui
© Maria Dias Pablo Derqui
Per Andreu Gomila |
Advertising

No sé com, acabem la conversa amb Pablo Derqui parlant d'Albert Camus, de qui farà 'Calígula' properament. I és que el seu personatge a 'L'ànec salvatge', Gregor, ens planteja moltes de les preguntes que l'escriptor francès ens fa a 'L'home revoltat' o quan li preguntaven per la guerra d'Algèria i ell esmentava la seva mare. “En Gregor és un idealista, un Pablo Iglesias amb moltes, moltes, cometes, que lluita per uns ideals sòlids per sobre de la realitat. A més, és fill d'una mena de Maquiavel i vol treure-li la bena dels ulls al seu amic”, ens explica Derqui. L'amic és Hialmar, que interpreta Ivan Benet en la versió de la peça d'Ibsen que dirigeix Julio Manrique al Lliure. Hialmar viu amb una dona que va ser l'amant del pare de Gregor i no ho sap...

1
Un enemic del poble

De Stockmann a Gregor

Aquest és el tercer Ibsen de Derqui. Ha fet 'Hedda Gabler' i 'Un enemic del poble', el protagonista de la qual, el doctor Thomas Stockmann, té molt a veure amb Gregor. “És una passa més, un home que a favor de la veritat, s'ho carrega tot”, diu l'actor, que es pregunta si val la pena servir la veritat per sobre de tot o si més val ser “casuístics”. Manrique ha decantat el muntatge cap aquí, cap a la dicotomia entre puresa i relativitat, ens comenta Derqui. “Parlem molt, però som víctimes d'una societat on només hi ha propaganda i consum, on la política i les idees són un vel”, dispara.
2
Ànec Collverd

Un animal que era lliure

Tot això és 'L'ànec salvatge', el famós subtext ibsenià, que ha fet que les obres d'aquest autor noruec del segle XIX fundessin el teatre burgès, el teatre contemporani. També és la història de dues famílies, l'Ekdal (la de Gregor) i la Werle (la de Hialmar), lligades per sempre per raons de servitud, de conflicte vital, de por i d'orgull. I és una obra de caire simbolista, amb un ànec que és la metàfora de moltes coses. L'au hi és i viu al petit zoo casolà que el pare del Gregor té a casa després que el patriarca dels Werle li regalés. Viu comfortablement instal·lat després de salvar la pell com un record del món dels humans que el cuiden. Un ànec salvatge que ha oblidat la llibertat, el que era, que “viu una felicitat enganyosa”

Advertising
3
Una giornata particolare

Un actor que s'enamora dels personatges

Derqui diu que aquesta obra li recorda els contes de Tim Burton, per aquesta cosa onírica que envolta la peça, de somni lúcid. Això no obstant, no hem d'oblidar que Ibsen continua adreçant-se a nosaltres amb una vigència esfereïdora. “Ibsen projecta el segle XX i la societat del segle XX encara perdura, amb preguntes sobre el rol de l'individu, el paper de la dona, els rols socials, la família...”, assegura l'actor, lúcid, com sempre. Ell, de qui sempre el recordarem com el Biff Loman de 'Mort d'un viatjant', fent de Gabriele i ballant amb Clara Segura, volàtils, immarcescibles, a 'Una giornata particolare', que s'ha convertit en una estrella de la televisió espanyola gràcies a unes sèries que troba “poc agraïdes”. Afirma que no ha fet mai cap al teatre que no li agradés. “Sempre m'he enamorat dels meus personatges”, diu. I els espectadors ho sabem.

Advertising