Teatre Victòria
Foto: Teatre VictòriaTeatre Victòria
  • Teatre | Musical
  • El Poble-sec

Teatre Victòria

El Victòria és un teatre centenari del Paral·lel que va néixer el 1904 i que ara és propietat d'Antonio Díaz, El Mago Pop

Borja Duñó
Publicitat

Time Out diu

El centenari Teatre Victòria és des del 2019 la casa del Mago Pop i un dels més visitats del món. Dansa, teatre musical i, esclar, l'espectacle de màgia més famós de l'actualitat, 'Nada es imposible', del prestidigitador de Badia del Vallès, en són els reclams principals.   

L'origen del Teatre Victòria es remunta a l'any 1900, quan els germans Ricardo i Manuel Soriano van obrir un barracó de fira on es feien espectacles per promocionar el seu negoci de subhastes de teixits. El 1905 els Soriano van inaugurar el Pavelló Soriano, 'El Suri', que oferia espectacles de revista i més tard projeccions de cinema. 

Òpera i vodevils

El nom de Victòria li va posar Joan Fradera, que el va adquirir el 1916. Va obrir les portes el 1916 amb 'La primera relliscada', el vodevil de Josep Sampere. El 1992 es va reformar i des de llavors s'ha convertit en un dels teatres de referència de la ciutat.

Des d'aleshores, el teatre Victòria ha canviat de mans diverses vegades i l'any 1986 es va llogar a Tres per Tres (El Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa). Durant els cinc anys de reformes del Liceu, que es va cremar el 1994, el coliseu de la Rambla va passar part de la seva programació al Victòria, que Tres per Tres va decidir comprar el 2001. 

El Mago Pop

La societat en va ser propietària fins al 2019, moment en què se'l queda Antonio Díaz, El Mago Pop, que sempre havia volgut tenir un teatre propi. Amb el seu espectacle 'Nada es imposible', el Victòria es va convertir en el teatre més visitat del món. 

Més detalls a sota:

Detalls

Adreça
Paral·lel, 67
Sants-Montjuïc
Barcelona
08004
Transport
Paral·lel (M: L2-L3)

Què hi ha ara mateix

Mar i cel

4 de 5 estrelles

Encara que el focus caigui sovint sobre els dos amants del musical, Blanca (Alèxia Pascual) i Saïd (Jordi Garreta), 'Mar i cel' és un espectacle molt coral, on cal un bon repartiment i on tothom té alguna cosa a dir durant les prop de tres hores de funció. La parella és central, però sense un bon Idriss (Berta Luna), un bon Ferran (Eloi Gómez), una bona Teresa (Clara Renom), una bona Maria (Candela Díaz), un bon Hassèn (Albert Gràcia) i un bon Joanot (Abel García) és impossible que l'espectacle s'enlairi. I no sé si és perquè recordava força el muntatge de 2014 que en l'últim 'Mar i cel' he trobat que lluïen més els secundaris que els personatges principals. No és que tinguem una Blanca i un Saïd inferiors als anteriors en general, però sí que crec que Roger Berruezo i Ana San Martín, pel que fa a la veu i la interpretació, ens portaven a un altre lloc. I és que la magnífica partitura d'Albert Guinovart és intricada. "Guimerà va voler escriure un 'Romeu i Julieta' en alta mar i li va sortir rodó" El més curiós és com de bé se li han posat els anys a aquesta obra escrita per Àngel Guimerà a finals del segle XIX i adaptada per Xavier Bru de Sala als anys 80 del segle XX. Qui ens hauria dit que el vaixell dels pirates podria ser metàfora de tantes coses que passen avui dia no només a casa nostra, sinó a bona part d'Occident: l'amor impossible entre el morisc Saïd i la cristiana Blanca no és tan possible avui, com possibles són les traïcions i les promeses que no s'acompleixen m

  • Musical
Publicitat
També t'agradarà
També t'agradarà