Sally Potter va estrenar 'The party' el 2017 a la Berlinale i la recepció que va tenir va ser molt positiva, tot i que es tractava d'una pel·lícula en blanc i negre en clau de tragicomèdia, amb un grup d'amics que es troben a casa de la Janet per celebrar que acaba de ser nomenada ministra de Sanitat. En l'hora i escaig de metratge passen mil coses relacionades amb l'amor i la mort. Però la directora és prou hàbil per reconduir cada situació i no fer-la caure pel barranc de la simple comèdia de situació.
Sergi Belbel, en la versió que n'ha fet al Poliorama, obvia la cautela de Potter i decideix extremar la gestualitat per convertir una “comèdia negra” en una comèdia més. Per començar, no hi pot haver més llum a la sala, llum de palau d'esports. Cap matís sobre el blanc i negre original. Si a la pel·lícula, en Gottfried és una mena de místic alemany (som a Anglaterra) que riu i no riu, al teatre es passa la funció assegut a terra, sense sabates, cosa que no passa mai al film. I quan li retreuen un cert autoritarisme per mor del seu origen, Potter li fa amagar un cop, mentre que al Poliorama fa una mena de salutació nazi.
'The party' no és 'El mètode Grönholm', no és el mateix tipus d'espectacle
Aquest exemple basta per jugar a les set diferències. Són detalls que determinen el recorregut d'una peça artística. Belbel també elimina cert simbolisme, com la guineu que apareix als primers minuts del film, mentre el marit de la Janet, en Bill, contempla el buit des del menjador.
Al Poliorama, com a la pel·lícula, també tenim un grapat d'actors i actrius extraordinaris (Lluís Soler, Àngels Gonyalons, Jordi Díaz, Biel Duran, Montse Guallar, Queralt Casasayas, Marta Ribera) que s'ajusten al guió gestual del director. Busquen fer riure, però crec que hi ha poques coses que ho facin: un home que es mor, una dona embarassada a qui la parella no fa cas, un marit traït... I un discurs potent entre els ideals i la realitat.
En extremar la comèdia, el director fa que tot el pòsit seriós de la peça original quedi en poc o res. 'The party' no és 'El mètode Grönholm', no és el mateix tipus d'espectacle.
No et perdis les obres recomanades de la cartellera de teatre.
