A 'Una còpia', la gran dama del teatre britànic contemporani Caryl Churchill parla de la relació d’un pare, en Salter, amb els seus fills Bernard 1, Bernard 2 i Michael Black. Un d’ells és l’original, els altres dos són clons. Trenta anys després dels fets els fills descobreixen la veritat (i que hi ha vint còpies més). Lògicament, demanen explicacions al pare. Per què em vas clonar? Per què no vas tenir un altre fill? Per què soc una còpia? Qui soc jo? Qui ets tu?
Churchill és una autora imprescindible, una pionera sense la qual no s'entendria l'escriptura teatral de les dones a Occident. I aquí ens serveix un dels seus textos més accessibles, un drama social amb actituds de comèdia, que fa vint anys que es representa sense parar, al seu país i arreu del món. Les qüestions ètiques que planteja són, avui més que mai, de primer ordre.
Lluís Marco i Raimon Molins donen vida a una obra que dirigeix el mateix Molins.
