Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Valle-Inclán, entre Shakespeare i Nietzsche

Valle-Inclán, entre Shakespeare i Nietzsche

Ernesto Caballero s’atreveix amb les ‘Comedias bárbaras’ a través del muntatge de 'Montenegro' que porta al TNC

Montenegro
©Valentín Álvarez Montenegro
Per Andreu Gomila
Advertising

Juan Manuel Montenegro és un vellard, un dimoni sense compassió que es passeja a cavall pel seu feu com un Comte Mal, un personatge mític del teatre espanyol. Un home que, segons Ernesto Caballero, l'home que dirigeix l'adaptació de les 'Comedias bárbaras' de Valle-Inclán que arriba al TNC, té una mica de Zaratustra i una mica de Rei Lear. Un vell cacic que sent "un profund desencís" pel present.

"Valle-Inclán ens planteja l'ensorrament d'una societat, d'un paradigma, d'uns valors i d'un sistema, explicat de manera magistral, que obre portes a un món nou, que per a ell és atroç", diu Caballero.

Caballero assegura que Valle-Inclán va deixar escrit que quan va escriure el personatge de Juan Manuel Montenegro tenia al cap el decadent rei Lear de Shakespeapre. Però la imatge d’aquest Montenegro, errabund, filòsof i rondinaire, potser té més a veure amb el Zaratustra de Nietzsche, autor que Valle-Inclán havia llegit i admirat.

L'univers que ens desvela l'autor és, matisa Caballero, "una terra inventada, mítica, sorgida a partir del seu coneixement". Podria ser, de fet, la seva Galícia natal -hi ha versos en gallec, meigas, etc-, però és una terra medieval, "la idealització d'un món passat" que es correspon amb "l'enyorança dels valors dels gentilhomes medievals".
A l'hora d'ordir 'Montenegro', Caballero s'ha dedicat a 'despullar' els tres toms de les 'Comedias bárbaras', tot posant el focus en el seu protagonista i els seus fills, que seran els que arruïnaran el seu llegat. La peça comença amb el cavaller a les últimes, i tira enrere en flashback a fi de relatar els seus fets, terribles i sòrdids. Assassinats, blasfèmies, violacions, robatoris... Tot el que vulgueu.

"El més difícil ha estat traduir al llenguatge escènic la gran literatura de Valle, trobar la poètica escènica d'uns textos que ell no va pensar mai per fer en un teatre", apunta el director. Però ha tingut un aliat: el simbolisme del dramaturg, les seves metàfores, li ha anat molt bé a l'hora de crear l'atmosfera, un terreny entre el somni i la vigília -l'ensomni-, boirós, on res no és el que sembla i tot és possible. Els altres aliats han estat els actors -21!- que han assumit el repte d'explorar el text com si fossin buscadors d'or al Perú del segle XVI.

Aquest 'Montenegro' produït pel Centro Dramático Nacional (CDN) obre la temporada del Teatre Nacional, cosa que és insòlita a casa nostra. Caballero, que també dirigeix la companyia estatal, deixa clar que "no som un centre de Madrid" i que tenen vocació d'establir "un diàleg cultural" amb la restat de l'estat. Ells, per exemple, han programat 'El joc de l'amor i de l'atzar' de Marivaux  per a la present temporada. Li demanem a les meigas que el Valle-Inclán que podrem veure sigui millor que la peça que va dirigir Josep Maria Flotats fa uns mesos a les Glòries...

També t'agradarà

Teatre

Shakespeare a la cartellera

Muntatges que s'inspiren en l'obra del dramaturg britànic, que torna a estar molt de moda Una ullada a la cartellera. Trobem adaptacions de Shakespeare a càrrec de les grans companyies internacionals, i revisions que condensen la immensa obra del Bard en una proposta fresca i carregada d'humor. Coincidència? No. Shakespeare continua sent un dels grans dramaturgs de tots els temps. Últimes crítiques Et vindré a tapar Ella espera. Desespera. No sap que li ha passat al marit des de que va marxar a la guerra. És mort? És viu? On és? Què ha de fer? 'Et vindré a parlar' ens parla del dolor, de la impotència de les dones de la Guerra Civil espanyola a través del viatge que tres d’elles fan el 1940 a la recerca d’en Joan. Ho fa des de la insuportable absència que pateixen per recordar-nos que moltes van morir sense saber, confrontades amb una democràcia que amaga la seva culpa i la seva complicitat sota terra. The Hole 2 Ara resulta que el més difícil del món de l'espectacle és ser canalla, canalla de veritat. Muntes amb tota il·lusió una revista amb una rata i aconsegueixes el mateix efecte que el Cirque de Soleil sota una carpa: que el càlcul estètic et congeli l'autenticitat. 'The Hole 2' ho té tot per triomfar en el burlesc de nou encuny. Victòria d'Enric V 'Enric V' és una història entre dos victòries en el camp de batalla. Amb la primera un príncep de Gal·les s'acomiada de la seva joventut dissoluta; amb la segona un rei d'Anglaterra torna a casa amb una glòria efímera sobre F

Teatre, Teatre contemporani

Les obres d'aquí que has de veure

L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera: aquí tens les obres que marquen tendència El teatre local està de moda. I la prova d'això la trobem a la cartellera, que ens ofereix cada dia obres escrites per dramaturgs catalans i interpretades per gent d'aquí que atrauen el públic. Tenim comèdies, obres èpiques, drames, peces romàntiques, experimentals. Teniu per triar i remenar. El crèdit Una 'comedy factory' d'èxit. En això s'ha convertit el Torneig de Dramatúrgia Catalana que Jordi Casanovas celebra des de 2011 al ring que instal·la a Temporada Alta. 'El crèdit' de Jordi Galceran va ser el guanyador de la primera edició. Vota i sentencia el públic. I ho ha fet durant tres anys amb força olfacte. Amb aquest inapel·lable aval es presenta aquesta comèdia sense matisos semàntics a la Villarroel. L'equip és una reunió de vells coneguts acostumats a l'èxit. Desde Berlín (Lou Reed) Nova York, The Factory, Warhol, creació explosiva, molta poesia, realitat i irrealitat, molta ambigüitat i sobretot, molt Rock and Roll. Al voltant de tot aquest panorama, un músic, poeta, agitador, ciutadà de la seva ciutat i no d’una altra, hereu de la més pura tradició poètica urbana de Delmore Schwartz, Saul Below o Allen Ginsberg i algú que esdevé una influència fonamental per a diverses generacions de músics, poetes i persones de la cultura, Lou Reed. De la mà d’Andrés Lima, Pablo Derqui i Nathalie Poza ens portaran a fer un passeig per aquest univers màgic, contradictori i extremadame

Advertising
Teatre, Musical

Musicals: qui és qui

Són joves, amb talent i marcaran tendència en l'atapeïda temporada de musicals que tot just comença Mireia Mambo Bokele.  'Sister Act'. Tívoli, a partir del 24 d'octubre És la Deloris de Sister act, la gran estrena d'aquesta tardor. Va néixer a Barcelona fa 25 anys, s'ha criat a Madrid i s'ha format a Londres, al West End i en l'escena d'R&B local. Ens diu que la partitura del musical se li ajusta com un guant, ja que ella també és del so Motown, de Marvin Gaye i, per què no, de Bruno Mars. Tot i que si ha hagut de buscar inspiració, l'ha trobada en Beyoncé. Molta cuixa no mostraràs, vestida de monja?, li diem. Riu. Però ens avança que calçarà unes bones botes. Ja ens diu que a ella, com a Deloris, li agrada donar la nota...Roger Berruezo. 'Mar i cel'. Teatre Victòria, a partir del 20 de setembre Per a Roger Berruezo fer Mar i cel és una altra cosa. Primer, perquè porta el sabre de Carlos Gramaje. I, segon, perquè el rol de Saïd és la confirmació d'una gran carrera als escenaris: el de Dagoll Dagom és el seu sisè musical! Tanmateix, admet que Joan Lluís Bozzo, un dia, li va haver de donar l'alto: "Deixa ja de mirar vídeos del Gramaje!", li va dir. Ell pretèn fer un Saïd amb més colors, que serà alhora un capità dur i un tendre amant. O, com diu ell, és "un cabró que va estovant-se". Mai, diu, havia treballat amb tanta eficàcia. El primer dia d'assajos, el 4 d'agost, Bozzo els va obligar a fer un passi sencer de l'obra!Ana Sanmartín. 'Mar i cel'. Teatre Victòria, a partir del

Advertising