Musicals: qui és qui

És possible estimar-se quan s’ha acabat l’amor? Aquesta és la pregunta que persegueix l'espectador quan surt de l'Espai Texas. Després de nosaltres acompanya l'Adrià i la Lena després de la seva ruptura, però qui veu l'obra no sap (ni sabrà) què ha passat entre ells, perquè la història comença després de la separació. El que queda clar és que s'han promès mantenir el seu vincle després de trencar la seva relació.

Ell, compositor de bandes sonores, i ella, que volta pel món en festivals de música, intenten construir una nova realitat, escapant de la "zona grisa" on no són ni amics, ni parella. Mentrestant, cadascú travessa enrenous personals de la vida adulta, sense l'altre.

ABBA va guanyar Eurovisió el 1974 amb 'Waterloo'. Quan el seu triomf supera el mig segle, la cançó segueix aixecant dels seus seients tres generacions d'espectadors al Teatre Tívoli. L'esperada propina del musical Mamma mia!. Tot i ser una producció de gran formar amb una renovada posada en escena, es vesteix amb un impactant disseny de llums i –el més important– amb un cançoner prodigiós pel seu ocult virtuosisme i la seva capacitat per incrustar-se en la memòria col·lectiva.

Tampoc la trama posseeix res d'especial. Podria passar en una illa grega o a Eivissa. Canvi geogràfic tan fàcil d'introduir com les 'morcilles' que es permet l'elenc per congraciar-se amb la platea. L'espectacle és una festa contínua de temes del grup suec –els diàlegs s'estenen una mica més cap al final de la funció– que l'endollada companyia concelebra amb una alegria contagiosa.

Un assassinat, dotze sospitosos, un oficial i només dos intèrprets. Això és el que Assassinat per a dos presenta un whodunit en el que Marcus Moscowitz (Mikel Herzog) té poc més d'una hora per esbrinar qui dels dotze sospitosos (Dídac Flores) ha assassinat al famós novel·lista Arthur Whitney.

L'exitós musical de petit format, torna del 20 d'octubre al 24 de novembre al Teatre Goya. Una producció de El tio caracoles basat en el musical estatunidenc Murder for two de Kellen Blair i Joe Kinosian, i íntegrament en català gràcies a la traducció de David Pintó.

'Autónomos', el musical arriba al teatre de l'Espai Texas del 24 d'octubre fins al 19 de desembre del 2026 per celebrar la seva desena temporada d'èxit. Aquest musical s'ha consolidat a la cartellera com una de les propostes humorístiques més destacades, exhaurint localitats en pràcticament totes les funcions.

És una obra escrita i interpretada pel guionista Àlex Martínez Vidal, el comunicador i guionista Andreu Rami i amb música de Joan Berenguer, que ha rebut grans crítiques pel seu format de proximitat i de rialles entre el públic.

En el marc de l'Any Gaudí 2026, Barcelona recorda un dels seus arquitectes més universals. Del 15 de novembre al 24 de gener al Teatre Poliorama es descobreix una altra cara del geni, un nen marcat per la malaltia, la connexió amb la natura i el seu talent.

Gaudí: El despertar del geni és un musical familiar d'estil jukebox de fantasia i humor, creat per Alfredo Ruiz i Cristina Estarelles i dirigit per la mateixa Estarelles. Aquesta obra barreja cançons de pop, rock, clàssica i fins i tot del cançoner tradicional català. Des de Led Zeppelin a Mozart creuant per Eminem, Asier Olabarrieta crea un arranjament de trencadís dels grans genis de la música a la història.

El musical Los chicos del coro comença la temporada al  Teatre Apolo. El cineasta Juan Luis Iborra dirigeix aquesta versió teatral inspirada en la pel·lícula Les choristes de Christophe Barratier. El director innova amb un semicercle femení i un enriquiment psicològic més gran dels protagonistes.

Ambientada a la França de la postguerra, 'Los chicos del coro' explica la història de Clément Mathieu, un docent de música que accepta una feina com a substitut en un internat francès de reeducació de menors ple d'infants orfes i problemàtics.

“Què és un artista?” es pregunta el mateix Oscar Wilde a través de la veu i el cos d’Àngels Gonyalons en un prefaci que ens adverteix que els textos no són morals o immorals: només estan o ben o mal escrits. L’autor serà el narrador de la seva pròpia història i, aquests dies al Romea, ho fa a través d’una de les millors diccions de Catalunya.

El desplegament de talent de Gonyalons és de nota, fa gairebé tots els papers de l’auca: també és Dorian Gray, el protagonista obsessionat amb la seva bellesa i joventut; Basyl Hayward, el pintor encarregat de retratar-lo, Sybil Vane, actriu i el primer gran amor de Dorian; i també Lord Henry, amic i mala influència per en Dorian.

Arriba la 13a temporada del musical El Petit Príncep a Paral·lel 62, un musical per a tota la família creat per Àngel Llàcer i Manu Guix que combina música, cançons, actors reals, personatges virtuals en 3D, i una escenografia visual, espectacular i màgica que transporta l'espectador a la pell del personatge.

La versió del conte de Saint-Exupéry que han fet Àngel Llàcer i Manu Guix és senzilla i directa, i les cançons són tan boniques que la converteixen en una obra especial. I això és pel nivell de compromís que han adquirit amb el muntatge els seus creadors, sobretot Llàcer, que no sols dirigeix, sinó que va començar fent d’aviador, amb el repte difícil de narrar la història, oferir el punt de vista immediat. Podria haver-hi posat tones de sucre, i no ho ha fet. Perquè aquesta obra és emotiva, però no ataca directament la llagrimeta. La màgia la posen la rosa i el petit príncep, noi de veu angelical sense el qual aquesta obra només hauria estat una anècdota.

Si voleu passar una bona estona en família i emocionar-vos una mica, del 23 de desembre fins al 10 de gener de 2027 podreu gaudir del musical 'El fil invisible' al Teatre Goya. És un musical infantil i familiar que parla sobre els vincles que ens uneixen amb els que més estimem. El fil invisible explica la història de la Nura, una nena que descobreix l'existència d'un fil invisible que la connecta amb les persones que estima més enllà del temps i de l'espai.

Es tracta de la primera adaptació teatral del conte de Míriam Tirado que ha estat un fenomen de vendes des de la seva publicació el 2020. L'obra és dirigida per Alícia Serrat, amb direcció musical de Víctor Arbelo, i dramatúrgia de la mateixa directora, Daniel Anglès i Víctor Arbelo. I Mariona Castillo, Alba Serrano, Clara Subiràs, Adrià Cid i Jan Català interpreten els personatges del conte.

2025 ha estat, sens dubte, el de Roc Bernadí i el d'Albert Salazar. Fa uns mesos l'un estava triomfant amb El dia de la marmota al Coliseum i l'altre, amb L'herència al Lliure. A finals d'anys els ha tocat compartit escenari i ser, respectivament, Eddie i Mickey, els germans de sang que va crear Willy Russell a primers dels anys 80 del segle passat, una tragèdia grega amb totes les de la llei passada pel sedàs contemporani de la diferència de classes, molt britànic i molt d'aquella època, inicis del thatcherisme.

El lletrista i compositor britànic va traslladar a l'Anglaterra del seu temps el que podria haver escrit Èsquil fa 25 segles. En bona mesura, Germans de sang és una Orestea, amb dos germans bessons separats en néixer, el destí dels quals fa que, realment, mai no visquin allunyats l'un de l'altre. Russell va ser molt modern en la seva època narrant el final cronològic de la història just al començament, amb la mort de l'Eddie i en Mickey. La funció comença amb els germans estirats a terra i la seva mare cantant ja el hit del musical, el No pot ser veritat.