Vània
No hi ha dubte que Joel Joan és un actor súper dotat, segurament un dels millors de la seva generació. I això es pot veure perfectament en aquesta versió de L'oncle Vània que representa al Romea, ell solet, sense necessitat de ningú més, en un one-man-show memorable. Omple l'espai d'una manera que pocs actors poden presumir de poder fer. Però el repte que tenia al davant era una mica gran, sobretot perquè té al davant diversos elements que juguen en contra seva.
D'entrada, té entre mans una obra de Txékhov que deu ser el text teatral més representat a Barcelona durant el que portem de segle XXI. L'hem vist de moltes i variades maneres. I una cosa que podria anar al seu favor, que el públic potencial conegui de memòria la història, torpedina moments que se suposen de gran intensitat, que ell sol només iguala durant la discussió central, quan el professor Serebriàkov anuncia que ha decidit vendre la casa, cosa que provoca la revolta de Vània. Fa vuit personatges però no aconsegueix que ens arrapem a cap.
Es pot fer riure amb l'obra de Txékhov? Es pot fer el que es vulgui
Que durant tota la funció Joan porti els personatges cap a l'estereotip, amb gestos, veuetes, etc., tampoc no ajuda gaire, sobretot perquè, quan la intensitat dramàtica puja, no ens el creiem. Ni Lluís Homar fent Terra baixa, amb la qual fa uns anys va portar a terme un experiment semblant, interpretant tots els papers de l'obra de Guimerà, ni Pere Arquillué a El cos més bonic que s'haurà trobat mai en...